Me han contado que en Nueva York, en la esquina de la calle veintiséis con Broadway, en los meses de invierno, hay un hombre todas las noches que, rogando a los transeúntes, procura un refugio a los desamparados que allí se reúnen.
Al mundo así no se le cambia, las relaciones entre los hombres no se hacen mejores. No es ésta la forma de hacer más corta la era de la explotación. Pero algunos hombres tienen cama por una noche, durante toda una noche están resguardados del viento y la nieve a ellos destinada cae en la calle.
Algunos hombres tienen cama por una noche, durante toda una noche están resguardados del viento y la nieve a ellos destinada cae en la calle. Pero al mundo así no se le cambia, las relaciones entre los hombres no se hacen mejores. No es ésta la forma de hacer más corta la era de la explotación. (1931)
PERQUÈ SOM EL 99%,
NINGÚ GUANYA SI NO GUANYEM TOTS!#12M15M
El sistema econòmic que patim condemna a la immensa majoria de la població
mundial a la pobresa i/o a la incertesa diària, estigmatitzant les generacions
futures amb l’herència d’una societat
arrestada pels totalitarismes, pels greus riscos mediambientals i esclavitzada
per la precarietat i la xacra de la ignorància.
Tot això en
benefici d'uns pocs que, conscient i planificadament, donen l'esquena a la
voluntat dels pobles.
Per això cal exercir “activament” la capacitat de resposta personal i
col·lectiva que tots tenim, legítimament, com a poble.
Unim-nos en una sola veu, fem saber als polítics i a les èlits financeres del
mercat que, NO ENS REPRESENTEN! i que nosaltres PODEM i VOLEM decidir el NOSTRE
FUTUR!
Reclamem justícia social. No donarem cap pas enrere en la defensa dels nostres
drets.
Insistim: NO SOM MERCADERIA EN MANS DE POLÍTICS I BANQUERS!
El 12M, en un exercici de denúncia col·lectiva, prendrem els carrers i places
de ciutats de tot el món ...
Persones de tots els continents, ens trobarem de nou per continuar alçant les
mans i les veus pel canvi global que volem.
EL PROPER 12 DE MAIG el poble ocuparem els carrers!
I TARRAGONA RESPONDRÀ A AQUESTA CONVOCATÒRIA
Comptem amb TU!! Perquè TU ets poble!! TOTS som Poble!!
EL 12 DE MAIG convertirem plegats els carrers en ALTAVEUS DEL MÓN.
PER UN MÓN veritablement HUMÀ, JUST, IGUALITARI, PLURAL, SOLIDARI, LLIURE,
DEMOCRÀTIC ...
PRENGUEM ELS CARRERS EL 12 DE MAIG!!
El pasado 15 de octubre muchísimas personas salimos juntas a las
calles en más de 1000 ciudades de 82 países. Tomamos las calles, nos
organizamos, y comenzamos un camino hacia un cambio global.
Han pasado más de 6 meses y seguimos alzando la voz para dejar claro a
políticos y banqueros QUE NO NOS REPRESENTAN; somos personas que que
estamos coordinadas, pensando juntas y exigiendo nuestras
reivindicaciones para que el bienestar del 99% de la población sea
tenido en cuenta.
La legitimidad de nuestros gobernantes reside en que deben atender
los intereses de la inmensa mayoría de la sociedad, y no el de unas
pocas privilegiadas.
Estamos en todos lados; estamos donde no nos esperan.
Reclamaremos con total firmeza y de un modo no violento la justicia
social, la distribución de la riqueza y una ética pública, mientras
condenamos la pobreza, la desigualdad, la devastación medioambiental y
la corrupción, como herramientas de sometimiento de los poderosos sobre
las sociedades.
No pararemos hasta conseguir nuestros objetivos, los del 99% de la
población. Saldremos a la calle una y otra vez hasta que podamos decidir
entre todas, el mundo en el que queremos vivir.
¡Queremos un cambio global!
¡Convirtamos las calles en el mayor altavoz del mundo el 12 de mayo!
¡Porque somos el 99%!
¡Porque no somos mercancía en manos de políticos y banqueros!
La mani del 1r de maig d'enguany, a Barcelona, s'ha caracteritzat pel nombre de grups de mossos de paisà que han encerclat la mani. En aquest conjunt de fotos n'hi ha d'avui, del 29M, alguna de juny de 2001... Si les barrejo i no em miro el braçalet que, per altra banda, es pot treure o amagar, tal com fan els seus companys d'uniforme amb el número d'identificació, em quedo amb el dubte i ja no sé qui és qui: mossos, brètols, infiltrats... la qual cosa em crea força malestar perquè, fins i tot amb braçalet, fan por.
Imatges d'agressions a xiquets d'institut, desallotjaments salvatges, melses rebentades, ulls buidats, policies de paisà que regiren i llencen per terra els objectes de viandants, checkpoints en que et pregunten i t'identifiquen, declaracions força preocupants dels comandaments, inclòs el conseller... fan que no em senti segur de la protecció de la policia sinó més aviat el contrari.
Aquesta foto és del juny de 2001 i sembla ben clara, no?
"S'ha acabat el temps del plany, s'ha acabat el temps del "no hi ha res a
fer". Ara sabem i podem afirmar que hem estat capaces de resistir, que
hem estat capaços de crear espais de dissidència, que hem estat capaces
de dir "NO" quan ha calgut, que hem estat capaços de dir en veu alta,
que el futur serà de totes o no serà"
Ahir, 27 d'abril, vam presentar el llibre Visions perifèriques de combat (per un món on càpiguen tots els mons) d'En Jordi Martí Font en un acte organitzat per la Biblioteca La Bullanga.
El Marc Suanes, jo mateix (el prologuista) i el Jordi el vam presentar a la Sala d'Actes del Museu d'Art Modern.
d'esquerra a dreta Marc Suanes, Jordi Martí i Josep Maria Yago
A l'acabament de la presentació i acompanyats dels Llunàtics vam baixar fins el Casal Sageta de Foc per fer un beure.
Després, la gent va pujar cap a l'Ateneu Alomà a on hi havia previstes més presentacions de llibres i un soparillo.
No és cap novetat que la meva salut no és cap meravella i, per tant, entre quimios i històries tenia el dubte de si podria pujar i fer la meva part. Finalment, vaig poder i no cal dir que vaig quedar encantat. El fet de poder acompanyar el Jordi i compartir parlaments amb ell mateix i amb el Marc Suanes va ser fantàstic i compartir l'acte amb totes les amigues i amics que s'havien aplegat, també. Després jo vaig marxar més aviat però el gaudi ja s'havia assolit.
El Marc va situar el llibre en el seu context, les trobades contra el Neoliberalisme i per la Humanitat, la creació dels MRG que a Tarragona esdevingué Assemblea de ciutadanes i ciutadans i moviments socials, la Xarxa del Camp, PobleViu, el col·lectiu Priorat-Xiapes...
Jo vaig comentar algun tret del llibre, els seus 60 articles, practicament tots relacionats amb crides, convocatòries, difusió d'actes, reunions, manifestacions... així com la coincidència de l'escriptura del pròleg amb l'eclosió del 15M que no apareixia del no res, malgrat la seva originalitat, sinó que entroncava amb altres moviments, entre els quals citava l'experiència del llibre Infectació.
Va tancar la ronda el Jordi Martí amb un parlament clar i contundent que s'anà desgranant fluid i coherent sense guions ni crosses. Allà van sortir l'FMI, el BM, l'OMC i les seves actuacions a l'anomenat 3r Món que ens serveix per veure el que ara ens estan aplicant ací a nosaltres. L'informe Lúgano, que cada cop té menys de ficció, també va tenir el seu espai i, com no, evidentment, la situació de rapinya, de recursos i de drets, així com la policialització per la que estem travessant. Hi va haver referència, també, a la reunió del Banc Central Europeu, els dies 2 i 3 de maig, en el sentit que s'està fent un muntatge policial terrible per "protegir-nos" d'una manifestació que NINGÚ ha convocat, excepte el Felip Puig i els mitjans de comunicació.
Malgrat el temor i impotència que podria generar aquesta situació, el Jordi es va centrar sobretot en la necessitat de plantar cara per aturar-ho. Em vaig permetre anotar un parell de frases: "o donem la cara o ens trinxaran totalment" i "aprendre a desobeir és una de les coses bàsiques per existir"
Tarragona Patrimoni de la Pau forma part de l'Assemblea d'Objecció Fiscal de Catalunya i comparteix informació sobre la OF amb el SIOF, però pot tenir projectes alternatius diferents i número de c/c, també, diferent. Per assessorament sobre com fer l'objecció fiscal, projectes alternatius, etc. podeu contactar:
Cada primer diumenge de mes a Paraules per la Pau (Plaça de la Font a les 12 del migdia)
17 d’abril: Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar
Centenars d’organitzacions arreu del món es mobilitzen per demanar la reducció de la despesa militar
Avui, centenars d’organitzacions de més de 40 països celebren el Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar. A Catalunya i a l'Estat, quinze ONG demanem que es prioritzi la despesa social i es retalli la despesa militar a través d'aquesta web.
17 d’abril: Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar
“Retallem la despesa militar, invertim en despesa social”, demanen les ONG al Govern espanyol
Centenars d’organitzacions arreu del món es mobilitzen per demanar la reducció de la despesa militar
Avui dimarts, centenars d’organitzacions de més de 40 països convoquen per segon any consecutiu el Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar (Gdams en les seves sigles en anglès). Aquesta jornada se celebra el mateix dia que el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) fa públiques les dades de la despesa militar mundial del 2011.
Les xifres indiquen que tot i el greu context de crisi econòmica en què ens trobem, i de les retallades en serveis bàsics com la sanitat o l’educació, la despesa militar mundial continua creixent per 13è any consecutiu (tot i que el 2011 va tenir un creixement modest, el 0,3%).
A l’Estat espanyol, els Presupuestos Generales del Estado per al 2012, que s’acaben de presentar per ser discutits al Congrés, van en aquesta mateixa línia: la mitjana de reducció de la despesa dels Ministeris és del 17% mentre que la despesa militar s'ha reduït menys d'un 8%. En canvi, partides com la de cooperació al desenvolupament, s’han retallat per sobre del 50%. I s’està parlant de reduir 10.000 milions d’euros de la despesa sanitària i educativa.
Per tot això, una quinzena d'entitats de Catalunya i de l’Estat*, se sumen al Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar amb les següents accions i propostes:
• Enviament d’una carta al President del Govern central i als portaveus parlamentaris on se’ls demana la reducció de la despesa militar per invertir-la en despesa social. La carta recorda als representants polítics que “prioritzar unes despeses o unes altres és una qüestió de voluntat política i, per tant, està a les seves mans com a representants dels ciutadans decidir en què es gasten els seus recursos.”
• Llançament avui dimarts de la web: www.retallemladespesamilitar.org. En aquesta plana es comparen retallades socials amb despeses militars.
• Ciberacció: recollida de firmes a favor de la reducció de la despesa militar (en breu a la mateixa plana web).
* Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Bakeola (Centro para la mediación y regulación de conflictos), Centro de Educación e Investigación para la Paz (CEIPAZ), Centre Unesco de Catalunya, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, Fundación Cultura de Paz, Gernika Gogoratuz, Grup d’Educació per la Pau, Nova, Seminario Galego de Educación para la Paz (SGEP), Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF), Universitat Internacional de la Pau, WILPF-España (Secció espanyola de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat).
El Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar el promouen a nivell internacional l’International Peace Bureau i l’Institute for Policy Studies.
L'1 d'abril és va organitzar una acció que forma part de la Campanya NATO GAME OVER, desenvolupada a Bèlgica, amb el suport de la Red Antimilitarista Europea.
L'acció pretén posar de manifest el debat sobre el paper de l'OTAN, els exèrcits i les alternatives de defensa.
Des d'Alternativa Antimilitarista MOC es participa en aquesta acció com una contribució més a la lluita per la desaparició dels exèrcits, envers una nova societat més justa, en què la seguretat de les persones es mesuri per la satisfacció de totes les seves necessitats humanes i en què desapareguin els mecanismes de control polític, econòmic i social que mantenen un sistema injust que impedeix que visquem les nostres vides amb plenitud i condemna una gran part del món, a la pobresa i la misèria.
Ens sentim especialment propers a la denuncia del futur escut antimíssils de l'OTAN que tindrà una presencia fonamental a la terra de Cadis. Creiem que la seva instal·lació ens converteix en còmplices de la militarització mundial i del manteniment d'un ordre internacional injust que comporta por, misèria i desigualtat.
Aquest diumenge es va fer l'acció de la que passo informació (bé la informació és del portal Insumissia)
3 membres d'Alternativa Antimilitarista MOC entre les persones detingudes. Totes fóren alliberades a darrera hora de la tarda.
Uns 500 activistes han participat en aquesta acció directa no violenta en el Quarter General de l'OTAN. Des de poc després de dos quarts d'una del migdia, els grups d'afinitat s'han adreçat a la seu de l'OTAN a Brussel·les. Amb una important presència de mitjans de comunicació i, també, de forces policials. A l'exterior, al costat de l'entrada principal, es mantingué una concentració de suport, d'unes 300 persones, en la qual es van exposar lliurement diverses opinions i es van desplegar pancartes protestant contra l'OTAN, sense ser detinguts. La policia es va desplegar en múltiples punts, incloses teulades, patrulles amb cavalls, helicópters...
Unes 15 o 20 persones van entrar a l'OTAN, un cop els diferents grups d'afinitat s'havien col·locat en els seus punts de trobada i intentant saltar alhora. Aviat es van començar a donar xifres de persones detingudes, mentre una segona tanda de grups d'afinitat s'adreçava a saltar la tanca. Vídeos de l'acció sobre el terreny confirmaven que el desplegament policial era impressionant. (Es poden seguir des de Twitter #natogameover).
El nombre de persones detingudes va pujar a varis centenars. Entre elles, segons va informar per Twitter el M.O.C. de València, hi ha 3 activistes d'Alternativa Antimilitarista MOC. Van ser traslladades al quarter d'Etterbeek, a on hi va haver una concentració de suport. Algunes de les persones detingudes van poder parlar amb l'exterior i es pot escoltar el seu testimoni des d'Indymedia Brussel·les http://bxl.indymedia.org/tumbles
La majoria de persones detingudes foren arrestades quan intentaven entrar a la seu, segons han confirmat fonts policials i de l'organització de la manifestació. Una quinzena fóren arrestats després que saltessin la tanca de seguretat, dins la seu.
Ja a Etterbeek, es continuen rebent tweets des de l'interior que informen del bon ambient existent, així como del registre, una per una, de las persones detingudes.
El nombre definitiu de persones detingudes, facilitats per l'organització del NATO GAME OVER fou de 483.
Després que la policia provoques moments de tensió amb les persones concentrades a l'exterior del quarter d'Etterbeek, es va alliberar les personas detingudes. Malgrat que l'acció es pot considerar com un acte criminal al afectar una instal·lació militar, sembla que les detencions han estat administratives, adreçades a la identificació de les persones que han participat a l'acció.
A on la pau es troba en joc, cal l'acció no violenta. Una aliança militar como l'OTAN, que opera a tot el mon, que te armes nuclears i que està preparada per a utilitzar-les es un perill per a la pau mundial.
El 20 i el 21 de maig , els Caps d'Estat i govern es reuniren a Xicago per determinar el paper de l'OTAN a les seves operacions militars fora del territori de l'Aliança així com el paper de les armes nuclears dins l'organització.
OTAN GAME OVER: una acción de desobediencia civil.
En una acció no violenta i de desobediència civil fem un delicte petit per denunciar la guerra . El dret internacional i els drets humans ens donen la raó. Centenars d'activistes, organitzats en grups d'afinitat es van proposar saltar la tanca del quarter general de l'OTAN per tancar els edificis, portes i entrades principals.
Suport exterior
Mentrestant, fora, centenars de persones donen suport als grups que entren en el recinte de la seu de l'OTAN.
EXIGIM:
El cessament de les polítiques d'intervenció militar. A Xicago, el Secretari General de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen vol prioritzar la construcció d'un sistema d'intervenció militar. Després de més de deu anys de guerra, la barbàrie afgana ens mostra el fracàs d'aquesta metodologia. A Líbia, l'OTAN va utilizar la resolució de l'ONU com a una excusa pel canvi de règim. Un any més tard, l'OTAN deix un país fragmentat i dominat per les milícies armades.
L'acabament de les armes nuclears. El punt clau de l'agenda de la cimera de Xicago es la defensa i la dissuasió estratègica de l'OTAN. A Xicago, els països de l'OTAN s'han de posar d'acord en el paper de les 200 armes nuclears tàctiques americanes, que actualment estan instal·lades a cinc països europeus. No sembla que hi hagi d'haver canvis, malgrat la qual cosa, les armes nuclears tàctiques no tenen cap utilitat militar i hi ha un ample suport públic i polític per a la seva retirada. A Xicago, l'OTAN ha d'abandonar estratègies pròpies de la Guerra Freda, contraproduents per l'avanç de la No Proliferació.
El cessament del desenvolupament de l'escut antimíssils de l'OTAN. Els estats membres han aprovat el desenvolupament de la defensa antimíssils i es comprometen a pagar el seu preu, sense cap tipus de debat públic. La inversió de centenars de milions d'euros en l'escut antimíssils, tan sols servirà per reactivar la carrera armamentista mundial.
Bé, doncs a Tarragona hem encetat un nou capítol. Tinc un conegut, en Jordi, que té una mare amb Alzheimer i un fill. En Jordi m'ha explicat que, dimarts, anava conduint per la Plaça Imperial Tàrraco i li va sonar el mòbil. Convençut que era una trucada urgent del seu fill (la qual cosa després confirmà), va cercar algun lloc per estacionar i veure que passava. Ho va fer davant l'estació d'autobusos, comprovant que no molestés ningú. Als pocs segons un vehicle de la Guàrdia Urbana s'aturà al seu costat (aquest si que interrompen la circul·lació) i un dels agents l'exigia (ell explica que amb força mala educació), en castellà, que se n'anés. Mentre En Jordi intentava cordar-se el cinturó l'agent seguia insistint. En Jordi li deia que s'esperés que es posés el cinturó perquè sinó el multaria.
En Jordi explica que al sortir, els va demanar que, si us plau, li parlessin en català. L'agent el va fer parar i li va preguntar que a on estàvem. En Jordi, evidentment, ha contestat que a Catalunya i l'agent l'ha contradit i li ha dit que no que estàvem a Espanya i que a Espanya es parla en castellà. En Jordi els va dir que a les proves d'accés al cos policial es fan proves de català.
Finalment la cosa ha acabat amb una multa de 300,00 euros per no fer cas de l'autoritat i retirada de 4 punts del carnet de conduir. Mentre preparaven la multa li van preguntar si vivia a "Jaime I" a la qual cosa va respondre que "Jaume I". Mentre reien van repetir que Jaime I i que, si poguessin li posarien Jorge enlloc de Jordi.
Ara, En Jordi se sent incrèdul i indignat i amb una multa de 300,00 euros i quatre punts menys al carnet de conduir.
Una història interessant per la flamant capital de la cultura catalana 2012, a afegir al llistat d'agressions a la llengua. Podríem discutir si cal fer una manifestació a Mallorca en defensa del català però que passin coses com les que explica Jordi, que ha rebut mostres de suport de nombroses persones, és increïble i vergonyós.
Espero que del recurs que s'ha de presentar i de les converses a nivell polític en surti la reparació del desgavell i l'exigència de les pertinents responsabilitats.
El 5 de març de 1976 Tarragona va viure una jornada dura: els treballadors d'Empetrol van solidaritzar-se amb els companys de Vitória, metrallats per la policia al ser desallotjats d'una església i amb un resultat de 5 morts (algun després d'un temps d'hospitalització). Malgrat les càrregues policials a l'entrada a la ciutat, (policies antiavalots de diferents indrets havien acudit a Tarragona) grups de treballadors aconsegueixen passar hi es manifesten a la Rambla. L'actuació policial, extremadament violenta, provocarà enfrontaments. Un dels enfrontaments esdevingué a la zona del carrer Unió (aleshores carrer Hermanos Landa). En aquest context, Juan Gabriel, fugint de la policia, entra al portal del número 7, sembla que seguit per un parell de "grisos". Poc després, el cos de Juan Gabriel cau des del terrat. Malgrat les versions que fan circular les autoritats, la família afirma que el jove va pujar al terrat seguit per dos policies: "per les escales de l'edifici van pujar tres persones i tan sols en van baixar dues, la tercera va baixar pel buit". Trets de la policia? una bala de goma? El fet que aquell dia força gent afirmés que hi van haver trets, que els familiars no poguessin veure el cadàver fins dies després de l'autòpsia o les dificultats amb què es van trobar per portar el cas als tribunals dona peu a diferents hipòtesis que fan esborronar. En tot cas el que si és cert és que es va bloquejar el procés judicial i i que una llosa de silenci enterrà un cop més Juan Gabriel. L'any 2011 la coincidència de familiars i gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau destapà el cas i es feu un petit i sentit homenatge a la plaça de la Font, dipositant, després, un ram de flors al portal del núm. 7 del carrer Unió. Enguany, fa unes setmanes es va crear una Associació en memòria de Juan Gabriel que, entre d'altres coses, pretén aclarir que va passar aquell dia. L'Associació també ha organitzat alguns actes, entre els quals, un acte de recuperació, homenatge i reparació de Memòria Històrica a la Sala d'actes de l'Ajuntament (dimarts, 6 de març a les 19,00 h.), després del qual es portarà unes flors al carrer Unió.
