dimarts, 5 de febrer del 2008

Ovidi Montllor


Fa una estona m'han donat un premi. Demà us ho explico. De moment, estava donant un tomb pels altres blogs premiats i a Mai donis per finit m'he trobat una sorpresa, un regal. Justament, avui (ahir, a aquestes hores) en que l'Ovidi hauria fet 66 anys, una cançó, un poema, que no coneixia i que us trasllado:

Què et sembla, Toti?

Què et sembla si tornàrem cap a casa?
Per més que ens esperem, no ens torna l'eco.
Sense ell se'ns va morint el fet de viure:
A mi la veu, i a tu els dits de la música.
Poca ventura, amic, en l'aventura
de ser-ne conseqüents i esperar l'eco.

Tornem a casa ja,
i fem memòria.
Ella ens ensenyarà
vuit o nou coses.
I cartes que no lliguen.
I potser, roses.

Què et sembla, aprofitar, camí de casa,
i seure'ns en un bar, un pèl simpàtic,
fer-nos dos whiskys, i fumar la calma,
i cantar per nosaltres com si res.
Fer-li explicar el què a la guitarra,
i somriure contents per tan gran fet.

Després tornem a casa,
i fem memòria.
Ella ens ensenyarà
vuit o nou coses.
I cartes que no lliguen.
I potser roses.

Què et sembla, si sortint del bar simpàtic,
ens llencéssim de cap, cap a les Rambles,
i ens deixéssim portar pel seu riu,
com gossos amansits i sense puces,
i ens confonem, i ens confortem amb tot
fins al límit del mar, i ens tornem peixos?

No per donar peixet,
tot el contrari:
per renunciar a ser
uns peixopalos.
Amb cartes que no lliguen.
I sense roses.

De peix no ho hem provat. Sempre fent d'homes...
Seríem peix de passa, poques conyes!
O peix músic. Seríem! No estaríem.
Li podríem cantar al rei Neptú.
I festejar a més d'una sirena,
i transmutar, sense dir-ho a ningú.

Després tot xano-xano,
cap a casa,
tu deixes el bastó i jo l'espasa.
I anem d'oros i copes,
amb reis i asos,
i dos cavalls per córrer,
si el joc no és bo.


Ovidi Montllor

7 comentaris:

Striper ha dit...

Felicitats per el premi i en quant al Ovidi es tot un artista amb cançons memorables.

Mallerenga ha dit...

No coneixia el teu blog, l'he conegut ara, que som "companys de premi".
T'agraeixo que hagis dedicat un raconet a l'Ovidi, aquestes coses encara m'emocionen i em fan pensar que no tot està perdut.
Aquesta cançó és de les últimes que va enregistrar, i em sembla que havia de sortir al darrer disc, el Verí Good, que van incloure a l'Antologia, però no sé si hi és perquè no la tinc, l'Antologia... No per deixadesa, però, no sé, em fa mitja cosa comprar-la. Algun dia ho faré, potser el 10 del mes que ve, que farà tretze anys que va marxar.
També la va cantar en Toti al disc M'aclame a tu, que va fer amb l'Ester Formosa.

Jobove - Reus ha dit...

després dels oscar's et el paio més premiat, felicitats de nou

ara que tothom s'ompla la boca amb l'Ovidi i li ret homenatges a tort i a dret, penseu que va morir sol i a la misèria, sempre passa el mateix

salut

Josep Maria Yago Suau ha dit...

gràcies, Striper.

Gràcies Rut, m'encanta compartir el premi i, més encara, l'emoció :-)

Mallerenga ha dit...

Sol i en la misèria si penses en les administracions i coses semblants, que són els que fan aquests homenatges a tort i a dret.
Ara, si penses en la família i els amics, ni sol ni en la misèria, que érem molts els que no el vam deixar sol.

Mon ha dit...

soc un "malalt" d'ovidi amb en Sisa, Batiatto i Cohen son els meus preferits

Josep Maria Yago Suau ha dit...

el que menys conec és el Battiato (que no em senti l'Oscar). Bon quartet.