Avui han passat un parell de coses que, entre d'altres fenòmens, m'han fet pensar (si, allò, que de tant en tant ens dona maldecaps) en què sovint pensem i treballem per coses abstractes i principis utòpics, necessaris però eteris, i, també sovint, oblidem coses senzilles que tenim a la vora, com la gent. Tristes lluites si oblidem que més importants que països, banderes, honors, principis... i altres merdes, són les persones i, sobretot, les que tenim al voltant i, més encara, aquelles amb les que compartim mogudes.
Avui, algú feia anys (ni dos, ni 12, ni 72, senzillament 20, que es diu ràpid però té tot un món al darrera) i, com altres cops, alguns hem fet unes birres i, sense voler, algú ha posat mig pastís sobre la taula i, sense voler, algú ha relacionat pastís/aniversari i, sense voler, algú ha pensat que el cava i el pastís lliguen bé i, sense voler, hem pensat que seria bo tenir alguna espelma i, sense voler, ens hem presentat, amb el fato, a casa el que feia anys (pensant que, probablement, no hi seria i que les col·legues estarien dormint i ens maleirien el ossos).
I no. El col·lega era a casa i no s'ho esperava, i hi havia més pastís, i hi havia més cava, hi ha aparegut una guitarra i la gent no dormia... i ens ho hem passat força bé.
I probablement, les coses passen, no sols perquè passen sinó, probablement, perquè algú, sense voler, pensa en les col·legues, en les amigues... i, llavors, sense voler, o justament perquè volem, les coses passen.
Valguin aquestes ratlles com a homenatge a la gent, als amics i amigues, que han fet anys avui o aquests dies: al Miquel, a la Maria, al Marc, a l''altra Maria... i, com no, a la resta amb la que compartim projectes, esperances i històries, encara que no facin anys aquests dies.
Vagi per totes aquesta cançoneta.
Avui, algú feia anys (ni dos, ni 12, ni 72, senzillament 20, que es diu ràpid però té tot un món al darrera) i, com altres cops, alguns hem fet unes birres i, sense voler, algú ha posat mig pastís sobre la taula i, sense voler, algú ha relacionat pastís/aniversari i, sense voler, algú ha pensat que el cava i el pastís lliguen bé i, sense voler, hem pensat que seria bo tenir alguna espelma i, sense voler, ens hem presentat, amb el fato, a casa el que feia anys (pensant que, probablement, no hi seria i que les col·legues estarien dormint i ens maleirien el ossos).
I no. El col·lega era a casa i no s'ho esperava, i hi havia més pastís, i hi havia més cava, hi ha aparegut una guitarra i la gent no dormia... i ens ho hem passat força bé.
I probablement, les coses passen, no sols perquè passen sinó, probablement, perquè algú, sense voler, pensa en les col·legues, en les amigues... i, llavors, sense voler, o justament perquè volem, les coses passen.
Valguin aquestes ratlles com a homenatge a la gent, als amics i amigues, que han fet anys avui o aquests dies: al Miquel, a la Maria, al Marc, a l''altra Maria... i, com no, a la resta amb la que compartim projectes, esperances i històries, encara que no facin anys aquests dies.
Vagi per totes aquesta cançoneta.
12 comentaris:
curiós ... salut
Perquè vull i ja n'hi ha prou. A voltes, l'alegria s'organitza en paraules, menjar i cançons i quan menys t'ho penses la son s'acaba i arriba primavera enmig de l'hivern. No fa fred i, perquè vull, comença a sonar el món que ens envolta. I sona bé... perquè vull.
Un dels improvitzats visitadors nocturns
Potser si el món en general es preocupés més per fer actes senzills però sincers com aquests i menys pels actes de 'grandesa' amb què ens pretenen sorprendre tot aniria una miqueta millor.
Somniar no costa res!
Desconnecto 4 dies i tot el que hi ha per llegir... :P
Felicitats als "cumplenayerus" :)
Doncs vagi la meva felicitació a qui correspongui, que sent amics, coneguts o companys teus de ben segur que son es bones persones
Bona cançoneta
Propongo QUE en el próximo pleno del Ayuntamiento de TARRAGONA, , una moción en la que instan al presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero a rectificar "inmediatamente" sus declaraciones en el 'Diario de Córdoba', en las que "apoyaba" la candidatura cordobesa hacia el 2016.
"es evidente que el gobierno apoya a Córdoba y que el PSC de TARRAGONA Y DE CATALUÑA, no pinta nada en el PSOE nacional, es un cero a la izquierda". Asi "el principal escollo que tiene TARRAGONA para conseguir la candidatura se llama PSOE, como lo evidencian las declaraciones de Zapatero y sus ministros
RCM
Uf, Pep o Josep Maria, perdó, no ens coneixem, però..uf! m'has tocat directe al coret; m'hi passo la vida diguent, pensant, recordant...sense la gent (propera), no seríem, no faríem. I n'Ovidi, ai, n'Ovidi!
Hola!
Passa't pel meu bloc que hi ha un post que potser t'interessa!
Salut!!
felicitats de part nostre als que fan tan pocs anys, si son unes criatures
salut
per molts anys doncs
Pues muchas felicidades para todos!!
Un post de los que me gustan, con ese toque que hace reflexionar de lo que verdaderamente importa, que es fácil hacer feliz a las personas que estimas y también a personas que sabes que en un momento lo necesitan aún más.
Yo también brindo por los amigos, aquellos que hacen que el camino sea más fácil, por el amor en todas sus formas.
Un muak
Publica un comentari a l'entrada