Sense voler, o perquè volem?

Avui han passat un parell de coses que, entre d'altres fenòmens, m'han fet pensar (si, allò, que de tant en tant ens dona maldecaps) en què sovint pensem i treballem per coses abstractes i principis utòpics, necessaris però eteris, i, també sovint, oblidem coses senzilles que tenim a la vora, com la gent. Tristes lluites si oblidem que més importants que països, banderes, honors, principis... i altres merdes, són les persones i, sobretot, les que tenim al voltant i, més encara, aquelles amb les que compartim mogudes.
Avui, algú feia anys (ni dos, ni 12, ni 72, senzillament 20, que es diu ràpid però té tot un món al darrera) i, com altres cops, alguns hem fet unes birres i, sense voler, algú ha posat mig pastís sobre la taula i, sense voler, algú ha relacionat pastís/aniversari i, sense voler, algú ha pensat que el cava i el pastís lliguen bé i, sense voler, hem pensat que seria bo tenir alguna espelma i, sense voler, ens hem presentat, amb el fato, a casa el que feia anys (pensant que, probablement, no hi seria i que les col·legues estarien dormint i ens maleirien el ossos).
I no. El col·lega era a casa i no s'ho esperava, i hi havia més pastís, i hi havia més cava, hi ha aparegut una guitarra i la gent no dormia... i ens ho hem passat força bé.
I probablement, les coses passen, no sols perquè passen sinó, probablement, perquè algú, sense voler, pensa en les col·legues, en les amigues... i, llavors, sense voler, o justament perquè volem, les coses passen.
Valguin aquestes ratlles com a homenatge a la gent, als amics i amigues, que han fet anys avui o aquests dies: al Miquel, a la Maria, al Marc, a l''altra Maria... i, com no, a la resta amb la que compartim projectes, esperances i històries, encara que no facin anys aquests dies.
Vagi per totes aquesta cançoneta.