Tinc la sensació que, cada cop més, em sorprèn la llum, els colors i els matisos que determinats moments del dia arrenquen de les coses (i les cases). La llum, les llums (i també la foscor), a més, van associades a sensacions de quietud, de placidesa (algun dia ja us explicaré la meva afició a intuir ambients a partir de la llum de les finestres a la nit, passejant pel carrer sense gent). Més d'un cop, algun cap de setmana, després de dinar, sol, a casa, m'he quedat mig palplantat gaudint d'una sensació de quietud, de nitidesa de sons, de silencis, força vinculada a una determinada qualitat de la llum que, en aquell moment, copsava des del balcó.
Tot això ho dic perquè aquest matí ha estat pletòric de llums, de jocs de clarors i foscors relacionats amb els núvols i la pluja. No tenien massa a veure amb aquells moments que us explicava, força més lluminosos, però també eren especials.
Us penjo un parell de fotos que intentaven copsar aquesta màgia.
Us penjo un parell de fotos que intentaven copsar aquesta màgia.
10 comentaris:
Acostuma a ser gratificant sortir i parar esment des de les finestres i els balcons dels nostres sentits, entrar a la casa d'aquestes finestres i balcons i constatar, deixant-los sentir, els vincles que dintre d'aquest habitatge s'hi van fent en el traginar de les sensacions.
Salut
Holaaaa, ja torno a caseta, sis dies desconnectada, quines ganes de llegir!!! Jo també he vist colors, sobretot grisos i blancs de pluja, boira i una mica de neu...de terra estant, jo no esquio....Petons!
Es maco... de "joveneta" feia unes fotos quan treia el gos a passejar pel camp abans d'anar a classe... (entrava a les 8 del matí) i veia perfectament la rosada abans que l'eixuguessin els primers raig de sol, l'albada... els jocs de llums i colors... sentia aquella energia especial que sura a l'ambient... També hi ha una olor diferent.
Llàstima d'escanner... que les fotos son de càmera de carret i no les puc penjar enlloc :P
Quin cel més bonic sobre el mar.Es un regal poder dedicar un temps a mirar, observar, contemplar....
Gracies per tornar a acceptar anonims. Ara m´he adonat.
Sortir, cap endins, Joan ;-)
Ben tornada, Zel
Exacte, Luci, a base d'escanner. Així n'he recuperat alguna de quan era petit.
Benvinguda, aigua, tot un regal.
Si llegeixes el text que hi ha més amunt veuràs que mai havia deixat d'acceptar-ne, anònim :-)
m´agrada la teva darrera fotografia, es la mes xula al meu parer. i si... a vegades silenci, una llum d´aquestes de primavera i el sol mig enterbolit es una sensació agradable. m´imagino una tarda aixi al sofa descansant i mirant aquests canvis de claror..
res, salutacions
aina
I tant... ja ho te això Tarragona.
Els núvols, les idees no ens les transvassaran pas, però :-)
Aina, Tondo, gràcies.
Boniques les fotos, però segur que es queden curtes en relació al que tu vas veure i sentir en aquell moment, o m'equivoco? (a mi em passa tot sovint, li falta algo a la foto que acabo de fer a aquell núvol o al cel...)
Publica un comentari a l'entrada