Hiroshima i Nagasaki. Aniversari de l'horror.

Eramos pocos y parió la burra.

Se m'ha espatllat el router i m'estic connectant amb un módem a 45,2 kbps (increible que en algun moment funcionéssin aquestes coses).
Bé, el cas és que, amb banda ampla o amb eines de museu, he de penjar un post.

Si el esplendor de mil soles estallase de golpe en los cielos, sería comparable al resplandor del Gran Ser y Me he convertido en la muerte, en el destructor de mundos. Frase del Baghavad Gita pronunciada per Oppenheimer després d'Hiroshima.

D'ací poquets dies, concretament el 6 i el 9 d'agost, farà 63 anys que els EUA van llençar una bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki.
A aquestes alçades tothom ha vist la foto del bolet atòmic que es va aixecar sobre Hiroshima aquell 7 d'agost de 1945

La BBC ha fet un vídeo recreant (que poc m'agrada això de "recrear") el llençament de la bomba.

Hiroshima - video powered by Metacafe

La foto del bolet. Asèptica! com les imatges dels bombardejos sobre Bagdad, amb aquelles llumetes i ratlles verdes, o com les imatges de les bombes "intel·ligents" que cercaven la porta dels búnquers que destruien. La realitat, com no, era força menys asèptica. Darrera les llumetes i ratlles verdes mort i destrucció, darrera les bombes "intel·lígents" bombes "estúpides" que destruien hospitals o escoles. En el cas d'Hiroshima, darrera la imatge asèptica del bolet atòmic, fotos que, enguany, s'han fet públiques sobre els dies de després la bomba. Imatges que va prendre un desconegut, que va recollir un soldat, Robert L. Capp, que les va lliurar l'any 1998 al fons d'arxius Hoover, amb la indicació que no es féssin públiques abans del 2008.

La realitat, com sempre, supera la ficció i fa que recreacions i abstraccions quedin curtes. Després del bombardei, el pilot, Paul Tibbets, es va menjar un entrepà. El nom de l'avió, Enola Gay, li va posar en honor a la seva mare. Paul Tibbets va dir que, després d'Hiroshima, "dormia sense problemes" i que "havia salvat milers de vides" (de soldats americans, clar, les dels japonesos devien ser "infravides").

"Los que tuvieron más suerte murieron con la explosión letal. Otros fueron muriendo más lentamente, desangrados, de las quemaduras, de la sed, del horror, de la radioactividad... Los moribundos de Hiroshima lo primero que pedían era agua, el calor de la bomba atómica dejaba el ambiente profundamente seco... Según cuenta un soldado japonés que se paseaba entre la gente moribunda sin poder hacer nada: “La gente nos suplicaba que les diéramos agua. Teníamos cantimploras pero nos dijeron que no se la diéramos porque morirían. De todas formas murió mucha gente... Ahora pienso que debí darles agua...” Algunos llegaron al río, donde había montones de muertos ahogados... Y de pronto empezó a llover una lluvia negra con gotas gordas “que hacían daño” la gente habría la boca con la esperanza de que le cayera algo de agua en su boca... Era una lluvia negra venenosa ya que contenía las cenizas de la explosión nuclear, cenizas altamente contaminadas y radioactivas... Lo que facilitó que mucha más gente muriera..."
“Hace poco tiempo un avión americano ha lanzado una bomba sobre Hiroshima inutilizándola para el enemigo. Los japoneses comenzaron la guerra desde el aire en Pearl Harbor. Han sido correspondido con creces. Pero este no es el final. Con esta bomba hemos añadido una dimensión nueva y revolucionaria a la destrucción.” Harry Truman, discurs pronunciat després del bombardeig.

Tal com hem fet els darrers anys, la gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau commemorarem l'aniversari del bombardeig.
El proper diumenge, primer diumenge de mes, farem Paraules per la Pau, la concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes, i en parlarem.
Dimecres, 6 d'agost, l'aniversari del llençament de la bomba a Hiroshima, farem la presentació d'un llibre: La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) del periodista i escriptor Xavier Garcia. L'acte el farem a dos quarts de vuit (les 19,30 h.) a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.

Dissabte, 9 d'agost, aniversari del bombardeig de Nagasaki, ens trobarem per la Rambla, a l'alçada de l'estàtua dels despullats, i a la nit recordarem les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki encenent fanalets de forma semblant a la cerimònia que fan cada any a Hiroshima, encenent fanalets de paper que dipositen a les aigues del riu Motoyasu.

Seguidament, poso un parell d'enllaços per si algú vol enviar missatges de pau a Hiroshima. Allí els recullen i els posen al riu en els fanalets. També penjo un vídeo amb imatges de la cerimonia.
Aquest primer és l'enllaç a la web d'Hiroshima web Hiroshima i, seguidament, l'enllaç per enviar missatges de pau
Prement aquest link haurieu de poder veure el vídeo amb imatges de la cerimonia dels fanalets flotants veure vídeo 2007

I, per acabar, un darrer vídeo sobre Hiroshima i uns fragments d'El paciente inglés, que us recomano.

Estamos en 194... (¿y cuantos?) Por un segundo se me ha olvidado. Pero sé el año y el dia. Un dia después de que nos enteràramos de que habian arrojado unabomba sobre el Japón, por lo que parece que fuera el fin del mundo. Creo que de ahora en adelante lo personal va a estar en guerra con lo público. Si podemos racionalizar eso, podemos racionalizarlo todo...
... Era un hombre quemado y yo era enfermera y habria podido cuidarlo. ¿Entiendes la tristeza que entraña la geografia? Podria haberlo salvado o al menos haber permanecido con él hasta el final. Sé mucho sobre quemaduras. ¿Cuanto tiempo permaneceria a solas con las palomas y las ratas, en las últimas fases de la sangre y la vida, con palomas por encima de él, revoloteando a su alrededor, sin posibilidad de dormir en la obscuridad, que siempre habia detestado, y solo sin la compañia de una amante o un familiar?