dijous, 11 de setembre de 2008

estat de dret i Big Bang

Llegeixo al diari El Punt d'avui que "la subdelegada del govern espanyol a Tarragona, Teresa Pallarès, va defensar ahir l'actuació dels agents de la Guàrdia Civil en el cas de la denúncia per desobediència a l'autoritat contra l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu. Pallarès, que va dir que veu «de bon ull» l'actuació, va qualificar de «lamentable» l'actitud de l'alcalde, que es va negar a identificar-se al lloc on els agents estaven fent un control «de manera coordinada amb la policia local». Segons Pallarès, Josep Andreu va abusar de la seva autoritat davant de la Guàrdia Civil. «Cadascú ha de saber on és el seu lloc», va dir la subdelegada, que hi va afegir: «El nostre, que ens creiem l'estat de dret, és al costat de la gent i de les institucions que fan la seva feina, com ara la Guàrdia Civil.» Sobre la sentència que va absoldre l'alcalde montblanquí, Pallarès va dir que la respecta. També va descartar l'obertura de cap expedient contra els agents implicats un cop coneguda la resolució judicial que dóna la raó a Josep Andreu, que al marge de la polèmica per la identificació va lamentar que els agents, que no parlaven català, se li dirigissin en castellà."

Vagi per davant que no conec tant el cas ni el personatge (l'alcalde de Montblanc) com per opinar sobre la seva actuació i si fou, o no, "lamentable". Per altra banda trobo lògic que una subdelegada, o subdelegat si fos el cas, tant se val, d'un govern central defensi l'actuació dels agents de la guardia civil. Però, evidentment, no hi estic, en absolut, d'acord. Aquest «El nostre (lloc), que ens creiem l'estat de dret, és al costat de la gent i de les institucions que fan la seva feina, com ara la Guàrdia Civil.» fa venir una certa suor freda. Amb la mateixa frase, el més lògic seria substituir la guardia civil pels alcaldes i els Jutjats. O matissar: al costat de l'ens, però no d'agents que no respecten una persona escollida per la ciutadania del lloc i que, deixant de banda si saben parlar o no en català, exigeixen que una persona que te dret a dirigir-s'hi en aquest idioma ho faci en castellà. Si està al costat de la gent i les institucions que fan la seva feina també seria lògic afegir-hi els Jutjats o el jutge que no ha fet altre cosa que això, la seva feina. En tot cas tot això ho dic perque el cas em sona força semblant al que ens va passar l'altre dia després l'acció davant el Palinuro (el vaixell de guerra italià i l'acció de protesta, per suposat totalment pacífica, consistent en desplegar una pancarta i distribuïr quatre papers). La guardia civil ens esperava a la sortida de la Marina de Port Tàrraco i identificà tothom que havia participat a la protesta. Ho feu, insultant la nostra inteligència, dient que estaven fent "un control preventivo de identificación" i afegint, davant la pregunta de si tan sols ho feien a determinades persones, que el control era "aleatorio".

Una de les persones a identificar no portava el DNI (portava altres documents identificatoris però no el DNI). Malgrat la possibilitat d'identificar de diferents maneres aquesta persona, els agents van optar per traslladar-lo al quarter de la Guardia Civil (mentre nosaltres, beneïts que no sabíem on era el quarter, els seguiem caminant i suant pels molls). El dubte ve pel fet que, un moment abans que un agent preguntés "que hacemos con este?" i l'altre respongués "de cajón al cuartel", "este" va fer un comentari en català i un dels agents va saltar amb la típica frase: "si no habla en español no le entiendo", "este" va dir "pitjor per tú" i l'agent va respondre "peor para mi no, peor para usted". Probablement, no té cap relació una cosa amb l'altre, però, a mi, em costa molt, però molt, pensar que aquests senyors feien la seva feina i que, en un estat de dret, com diu la Sra. Pallarès, cal estar al costat, justament, de gent que fa la seva feina d'aquesta manera.
Per cert, a l'arribada al quarter, un altre agent va mostrar el seu disgust pel fet que haguéssin portat el jove per a identificar-lo, potser perquè les "feines" es poden fer de maneres diferents.

El Punt parla també de l'accelerador de partícules més gran del món i explica que ha superat les proves. A banda que no li acabo de veure la utilitat la cosa ha durat 20 anys i ha costat més de 4.000 milions d'euros. Es tractava de recrear els moments posteriors al Big Bang per identificar partícules noves que revelin dades sobre l'orígen de l'univers.

El més xocant de la notícia feia referència a que aquests dies, ciutadans de diferents països havien fet consultes sobre el que havien de fer per salvar la seva vida quan l’accelerador comencés a funcionar; temien que en reproduir el Big Bang hi hauria una gran explosió.

Increïble! tenim un Big Bang darrera cada cantonada, el Big Bang de les persones que moren de gana mentre els estats es gasten 1.258.000.000.000,00 de dolars en armament, per exemple, i, per les nostres latituds, el Big Bang de Vandellòs i Ascó, i ens preocupa que hem de fer per salvar la vida quan funcioni l'accelerador de partícules.

2 comentaris:

zel ha dit...

Així és l'home, imprevisible, depredador, autoritari, i encara dubto que sigui social, més aviat estem per socialitzar...alguns, és clar...

Com tenim les connexions? Aquí de pena, quan puc, m'afanyo, que de cop, la cosa desapareix...
Petons, maco!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bon post, poc a poc i mortificant el corcó a les autoritats, som petits, però molts, com la mosca collonera

salut