diumenge, 14 de setembre de 2008

post de diumenge al vespre

Ara sento "J'attendrai" (de Dino Oliveri. Es deia "Tornerai"), a Radio 2, una bellíssima cançó que els nazis feien escoltar als presoners del camp de concentració de Mathausen quan atrapaven algun pres evadit i l'executaven.


J’attendrai, le jour et la nuit
J’attendrai toujours
Ton retour
J’attendrai car l’oiseau
Qui s’enfuit vient chercher l’oubli
Dans son nid

Le temps passe et court
En battant tristement dans mon coeur si lourd
Et pourtant j’attendrai ton retour

Les fleurs pâlissent, le feu s’éteint
L’ombre se glisse dans le jardin
L’horloge tisse des son très las
Je crois entendre ton pas

Le vent m’apporte des bruits lointain
Guettant ma porte j’écoute en vain
Hélas plus rien, plus rien ne vient

J’attendrai, le jour et la nuit
J’attendrai toujours
Ton retour
J’attendrai car l’oiseau
Qui s’enfuit vient chercher l’oubli
Dans son nid

Le temps passe et court
En battant tristement dans mon coeur si lourd
Et pourtant j’attendrai ton retour

He enllestit un parell d'articles per La Directa i, si em dona temps, actualitzaré el blog de l'Associació de Veïns, però ara vull penjar quelcom al blog.
Estic buscant algun poema de Joan Margarit per un programa de radio durant la tardor literària. N'he trobat de punyents, n'hi ha un, brutal, que no em puc resistir a penjar:

Làpida
Anna -1967-, Joana -1970-2001-

En la nostra memòria han quedat
els vostres noms a una petita platja
que no figura als mapes dels vaixells

Aquí, que a prop esteu l'una de l'altre,
filles meves, després de tant de temps.
Les dues juntes, rere els costres noms
que miren cap al mar
i són llegits pel sol en cada albada.

Joan Margarit, del llibre Joana

Després d'això no sé que dir.

En un post no ho sembla però ha passat una estona durant la qual he cercat el vídeo que us he penjat a sobre. Acabo el post amb un dels poemes que, probablement, triaré pel programa.

5 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aquesta canço J'Atendrai que és la mateixa que cantaba Claude Francoise ?, que m'ho pots esbrinar

salut

Anònim ha dit...

XICOT,ETS MOLT JOVE,PER AGRADARTE AQUESTA CANCO .JO TINC UN RECORD I TAL FAIG SABER.UN AMIC DEL MEU PARE,VA ANAR A RAURE A UN CAMP DE CONCENTRACIO,EL SEU NOM DE GUERRA ERA "FANAL".VA TORNAR I VA EXPLICAR LO MATEIX QUE TU. RECORDO COM EL MEU PARE PLORAVA...... BE SOC OLIVA DE JUGANT AMB BCN.......TAN MA FA SI CONSIDERAS AIXO UN ANONIM

Té la mà Maria - Reus ha dit...

a casa la puc escoltar i no te res a veure, aclarit

es molt coneguda aquesta canço

salut !!

Josep Maria Yago ha dit...

Hola Te, no sé si és la mateixa però Claude Francois la cantava o sigui que m'imagino que sí.

Hola Oliva, no pateixis, encara que sigui un anònim no és ofensiu, ans al contrari. Gràcies, però no soc tan jove com et sembla :-) Jo també ploro quan hi penso.
Gràcies pel comentari.

zel ha dit...

Preciós i tan i tan teu, en aquests posts és on més et reconec, Josep Maria, aqui em sembla que hi ha un bon tros del teu cor i dels teus sentiments! Petons, maco!