Post (lleuger però no per això menys trascendent) de diumenge

joder! com passen els dies, i les setmanes... i, tot sigui dit, que dolços.

Aquest cap de setmana, teiatro. Hem fet Virus a la Pobla de Mafumet, Ací podeu veure algun post en què en parlo i ací en parla el Juan Gonzàlez Soto.

El Sergi ha readaptat l'obra i hi ha fet algunes modificacions, hem tingut alguna alta i alguna baixa i hem gastat alguna pela en vestuari, sobretot, el de la Betsi (que anava feta un cromo). Com sempre, ens ho hem pàssat de conya.

Una altra estona ja penjaré coses més serioses, de moment vagi aquest post lleugert i curt (que ja tocava).

L'acabo amb un fragment de la pel·lícula Deprisa, deprisa de Carlos Saura (Os d'or al Festival de Berlín). La vaig veure fa molt temps. Realitat i ficció es barrejaren. Em va agradar força. D'internet trec aquest fragment d'una crítica: "...Mientras tanto, seguiremos teniendo cerca la exclusión y viendo impotentes como se perpetúa. Carlos Saura había rodado años atrás "Los Golfos". Los protagonistas de "Deprisa, deprisa" podrían ser sus hijos. Los de "Barrio", una reciente película de Fernando León, los hijos de sus hijos. Y así hasta que nos decidamos a empezar a cambiar el mundo..." Una de les coses bones de la peli, aquesta cançó dels Chunguitos. Una bellíssima declaració d'amor.