Aprofitant les vacances he tornat a rellegir Arco de Triunfo, una novela d'Erich Maria Remarque que vaig llegir fa força anys i que em va impactar força (d'aleshores ve, per exemple, la meva afició al Calvados).
Lewis Milestone va dirigir una versió cinematogràfica amb Charles Boyer, Ingrid Bergman, Charles Laughton... que tinc gravada. Fa unes setmanes la van fer a la TV i no la vaig poder veure així que vaig convèncer la Mònica i vam veure fa poc el vídeo.
La pel·lícula, tot i no estar malament del tot, és un més dels nombrosos exemples de que la novela és força millor que les adaptacions cinematogràfiques. La recordava millor tot i què el clima, l'ambientació i les interpretacions no estan malament.
Fa uns dies, a casa ma mare, vaig trobar el llibre, una edició de 1958 impresa a l'Argentina, i me la vaig endur per tornar-la a llegir.
Val la pena.
Erich Maria Remarque és conegut pel seu antinazisme i, sobretot, per la novel·la "Sense novetat al Front Oest" Títol Original: “All quiet on the Western Front" que ha esdevingut un referent antimilitarista. Els nazis van fer una bona foguera amb els seus llibres. En el seu dia vaig llegir, també, "Temps de viure, temps de morir" i, no aconsegueixo trobar-ne cap referència enlloc però juraria que en vaig llegir un que es deia "La chispa de la vida".
Arc de Triomf narra les peripècies d'un refugiat alemany a Paris, evidentment sense papers. A Alemanya fou torturat per la Gestapo, que matà una amiga, i passà per un camp de concentració. Treballa, il·legalment, com no, en un hospital privat que s'aprofita de la situació. La novela comença quan es troba amb Jeanne, que intenta suicidar-se, amb la que establirà una relació amorosa. Entremig, l'amistat amb Morozov, un rus blanc, les tragèdies quotidianes relacionades amb els pacients de l'hospital i els refugiats de l'Hotel Internacional en el qual s'allotja, sense oblidar l'Scherezade, una mena de pub, i l'Osiris, el bordell en el qual fa revisions mèdiques a les prostitutes. Un dia, casualment, troba per París l'oficial nazi que el torturà, Hake, i establirà una estratègia per venjar-se.
Tot barrejat amb escepticisme, un cert cinisme, molta lucidesa i una gran humanitat... ah! i xop en alcohol.
Si en voleu saber més, haureu de llegir-lo o, si més no, veure la pel·lícula (jo us aconsello el llibre). En tot cas la relectura m'ha permès trobar matissos força actuals. Per una banda tot el relacionat amb els refugiats i/o la immigració i, per altra, certes relacions amb l'apartat que podríem anomenar romàntic.
Lewis Milestone va dirigir una versió cinematogràfica amb Charles Boyer, Ingrid Bergman, Charles Laughton... que tinc gravada. Fa unes setmanes la van fer a la TV i no la vaig poder veure així que vaig convèncer la Mònica i vam veure fa poc el vídeo.
La pel·lícula, tot i no estar malament del tot, és un més dels nombrosos exemples de que la novela és força millor que les adaptacions cinematogràfiques. La recordava millor tot i què el clima, l'ambientació i les interpretacions no estan malament.
Fa uns dies, a casa ma mare, vaig trobar el llibre, una edició de 1958 impresa a l'Argentina, i me la vaig endur per tornar-la a llegir.
Val la pena.
Erich Maria Remarque és conegut pel seu antinazisme i, sobretot, per la novel·la "Sense novetat al Front Oest" Títol Original: “All quiet on the Western Front" que ha esdevingut un referent antimilitarista. Els nazis van fer una bona foguera amb els seus llibres. En el seu dia vaig llegir, també, "Temps de viure, temps de morir" i, no aconsegueixo trobar-ne cap referència enlloc però juraria que en vaig llegir un que es deia "La chispa de la vida".
Arc de Triomf narra les peripècies d'un refugiat alemany a Paris, evidentment sense papers. A Alemanya fou torturat per la Gestapo, que matà una amiga, i passà per un camp de concentració. Treballa, il·legalment, com no, en un hospital privat que s'aprofita de la situació. La novela comença quan es troba amb Jeanne, que intenta suicidar-se, amb la que establirà una relació amorosa. Entremig, l'amistat amb Morozov, un rus blanc, les tragèdies quotidianes relacionades amb els pacients de l'hospital i els refugiats de l'Hotel Internacional en el qual s'allotja, sense oblidar l'Scherezade, una mena de pub, i l'Osiris, el bordell en el qual fa revisions mèdiques a les prostitutes. Un dia, casualment, troba per París l'oficial nazi que el torturà, Hake, i establirà una estratègia per venjar-se.
Tot barrejat amb escepticisme, un cert cinisme, molta lucidesa i una gran humanitat... ah! i xop en alcohol.
Si en voleu saber més, haureu de llegir-lo o, si més no, veure la pel·lícula (jo us aconsello el llibre). En tot cas la relectura m'ha permès trobar matissos força actuals. Per una banda tot el relacionat amb els refugiats i/o la immigració i, per altra, certes relacions amb l'apartat que podríem anomenar romàntic.
2 comentaris:
No tenia coneixement d'aquest llibre. Me l'apunto a la llista. Gràcies.
"... que s'aprofita de la situació" també força actual i habitual (malauradament, clar)
Publica un comentari a l'entrada