dimecres, 30 de setembre de 2009

la militarització discreta

Aquesta tarda, mirant el diari per internet, m'ha xocat una notícia: l'actriu Concha Velasco, Ferran Adria i un tal Bosque que deu ser entrenador d'algun esport sortien en un vídeo de promoció del dia de las Fuersas Armades que, enguany, es farà a Madrid.
Evidentment lloant les excel·lències de l'"altruista misió" que realitzen aquestes fuersas armadas (a aquest ritme hauran de buscar algun mot per substituir lo d'armades. Desarmadas, altruistas, caritativas...?). No puc evitar-ho, em cargola una mica les entranyes veure publicitat de quelcom que, des del meu punt de vista, existeix per l'opressió i la mort (per molt que ho vulguin disfressar).
Per contrastar el vídeo promocional en penjo un parell que tenen més a veure. El primer treu unes imatges del que realment estan fent els soldats espanyols a l'Afganistan, malgrat que des del govern assegurin que les tropes espanyoles no estan en guerra.



El segón va, també, sobre l'Afganistan i el que hi fan els Estats Units als quals donen suport i vasallatge,



Concha Velasco, Ferran Adrià... defensant les fuersas armades altruïstes, pacifistes, carinyoses... són tan bones i el militarisme es dissimula tant, que acaben passant coses com les de la notícia que va aparèixer al diari La Provincia de las Palmas sobre una jornada de portes obertes en un quarter militar a Fuerteventura, Aprendices de soldado la titulen. Si voleu anar directament a les fotos premeu ací.

una de les fotos que publica el diari la provincia.es (diario de Las Palmas)

M'acusareu de demagogia però a aquestes alçades no puc menys que relacionar les notícies que apareixen als diaris, així quan llegeixo sobre exèrcits, armaments i la destrucció i malbaratament de recursos que generen, segur que, algunes pàgines abans o després, em trobo amb notícies com la que apareix en el diari El Telégrafo: "El hambre afectarà a 25 millones de niños"

Vull acabar el post amb un post del blog de Rafael Reig publicat en el diari Público del 21 de setembre, que em va agradar força pel que comporta de deconstrucció del llenguatge i d'idees que tenim assumides i que fem nostres sense ni adonar-nos-en:

Asunto: Obituarios bélicos

¿Será posible no morir a puñetazo limpio, sino en paz, y como dice Jorge Manrique que murió su padre: reconciliado? Quienes disfrutamos con la lectura de obituarios (en especial en verano) estamos ya un poco cansados de esta muerte bélica que se ha puesto de moda, de que sea obligatorio morir “tras una larga lucha contra la enfermedad”, o morir porque uno “ha perdido su batalla contra el cáncer”. ¿Nadie se muere sin “un largo combate”? ¿Nadie se rinde? No contentos con que la vida sea un combate, ahora morirse también exige luchar. No queremos ser soldados.

2 comentaris:

Marc S. ha dit...

Molt bo Josep Maria.

Petons!

Waipu Joan ha dit...

jo mateix vaig quedar parat amb el Ferran Adrià... llegint el diari em trobo l'home en una pàgina enorme parlant no sé quin romanço de l'exèrcit. T'asseguro que m'ha caigut malament el cafè que em prenia. Resulta que ara l'exèrcit és com una força de pau... penso que ens falten al respecte menyspreant la nostra intel.ligència i penso que l'Adrià pot ser un cuiner excel.lent, però sortir a alabar un exèrcit no es propi de massa excel.lència.