Fa dies, em vaig assabentar, pel facebook, de la creació d'un grup anomenat "jo també he menjat un entrepà de can Boada". Tan bon punt el vaig veure m'hi vaig afegir perquè n'hi he menjat força d'entrepans i, a més de menjar, hi he conegut força gent i m'ho he passat força bé. La Mònica no el coneixia i, aprofitant que, a més, feia temps que no hi posava els peus, aquest matí hi hem anat. l'Eduard ens ha fet un parell d'entrepans de conya: baldana amb patates, xampinyons, pinyons... i llom amb patates, rovellons, etc. tot adobat amb la conversa per recordar parroquians, conèixer perspectives, shows, etc.
En un altre ordre de coses, força més xungues, ahir va començar el judici contra Josué E. de la H. (fa uns dies algú es preguntava en quin codi penal s'estipula que qualsevol xaval que es detingut cremant un caixer a Euzkadi, per exemple, ha de surtir amb noms i cognoms als diaris mentre que d'altres detinguts només es treuen inicials), acusat d'assassinar Carlos Javier Palomino, el jove antifeixista assassinat d'una punyalada al cor al metro de Madrid quan acudia a una manifestació antifeixista. La crònica del judici és inverosímil llegint les explicacions d'aquest militar nazi, però tothom sap, o ho hauria de saber, que la realitat SEMPRE supera la ficció. Jo tendeixo a creure que tothom, en determinades condicions, empès pel pànic i per factors com, per exemple, la formació en tècniques militars, es capaç de fer salvatjades, però la visió del vídeo dels fets o la lectura de les explicacions que l'acusat va fer en el judici, fa que em costi empassar-me les meves pròpies teories.
De totes maneres, el que volia comentar és que dijous passat, 10 de setembre, un grapat de joves havien convocat una concentració per recordar l'assassinat i l'inici del judici. Concentracions similars s'havien convocat en altres punts de l'estat. Probablement, els joves no havien fet una òptima difusió de la convocatòria, ni entre associacions o grups ni entre els mitjans de comunicació, perquè el cert és que es van trobar ben sols: ni mitjans de comunicació, ni representants de cap partit polític ni sindicat, ni del Mou-te x Tarragona, etc. evidentment, tampoc hi havia cap representant de l'antifeixisme que, se suposa, haurien de representar els defensors de l'estat d'Israel que clamàven contra els convocants de l'acció de protesta per l'actuació de Noa a l'acte institucional de la diada de l'11 de setembre, que, per cert, tampoc hi eren.
L'acte es va cel·lebrar, malgrat tot, gràcies a l'idealisme i esperit solidari d'aquests joves però, això si, força deslluït i dissimulat perquè TV3 i el nostre Ajuntament havien decidit "fer saltar els tarragonins per fer trontollar Catalunya" se suposa que per defensar la capitalitat cultural de Tarragona el 2016. Quina capitalitat cultural més trista si suposa oblidar fenòmens com l'assassinat d'un jove a mans del nazisme.
De totes maneres, el que volia comentar és que dijous passat, 10 de setembre, un grapat de joves havien convocat una concentració per recordar l'assassinat i l'inici del judici. Concentracions similars s'havien convocat en altres punts de l'estat. Probablement, els joves no havien fet una òptima difusió de la convocatòria, ni entre associacions o grups ni entre els mitjans de comunicació, perquè el cert és que es van trobar ben sols: ni mitjans de comunicació, ni representants de cap partit polític ni sindicat, ni del Mou-te x Tarragona, etc. evidentment, tampoc hi havia cap representant de l'antifeixisme que, se suposa, haurien de representar els defensors de l'estat d'Israel que clamàven contra els convocants de l'acció de protesta per l'actuació de Noa a l'acte institucional de la diada de l'11 de setembre, que, per cert, tampoc hi eren.L'acte es va cel·lebrar, malgrat tot, gràcies a l'idealisme i esperit solidari d'aquests joves però, això si, força deslluït i dissimulat perquè TV3 i el nostre Ajuntament havien decidit "fer saltar els tarragonins per fer trontollar Catalunya" se suposa que per defensar la capitalitat cultural de Tarragona el 2016. Quina capitalitat cultural més trista si suposa oblidar fenòmens com l'assassinat d'un jove a mans del nazisme.
Cercant les declaracions de l'acusat he anat a parar a una altra exemple de barbàrie: la mort de l'anomenat "toro de la vega" a Tordesillas, una de les "festes" bàrbares en què es tortura i mata animals a la geografia espanyola. Amb "tradicions culturals" com aquesta no és d'estranyar que passin animalades i salvatjades com la que he comentat abans.Un activista d'"Igualdad animal", jugant-se el físic, va poder captar imatges de l'agonia de l'animal. Adverteixo que les imatges són dures.
1 comentari:
Els entrepans al Boada, ostres quina època. Assajàvem al començament del camí del cementiri, una mica abans d'aquest camí sota les arcades de conducció de l'aigua, en una floristeria que em sembla que les nenes que viem per allí corrent venen ara a la Rambla, venen, clar, plantes florides. Al tornar dels assajos algunes vegades, no poques, passàvem pel Boada. "Ei, Boada, quan puguis (ja sabeu sempre sense presses) un entrepà de xoriç al brandi, sis plau. Boníssim.Quan a l'altre escabrós tema tinc, com a fet intern meu (què hi farem), la sospita vers tot gran esdeveniment, en tant que encobridor del que un govern no hauria de minimitzar; a més a més que encareix el nivell de vida i en èpoques de crisi, que es noti clarament, les infraestructures que queden resten inservibles o poc utilitzables. Ho sento però no m'entusiasmen els esdeveniments cara ala galeria.
Publica un comentari a l'entrada