dilluns, 7 de setembre de 2009

Repsol dicta la política exterior d'Espanya?

Gervasio Sánchez, el fotoperiodista amb arrels a Tarragona del que he parlat en altres ocasions en aquest blog, manté un blog, sumament lúcid, crític i recomanable, anomenat Los desastres de la guerra, amb motiu, evidentment, de l'admiració que manifesta per la figura de Francisco de Goya al que anomena "el mejor reportero de la historia" per la seva colecció de gravats de la guerra. Sentint-se en deute amb "el más genial de los pintores" i coincidint amb el bicentenari dels "Desastres de la guerra", Gervasio Sánchez reflexiona en el blog sobre els desastres actuals i sobre les conseqüències que pateixen les víctimes civils, l'"única verdad incuestionable de cualquier conflicto armado".

Tampoco
Esto es peor

Els dos darrers posts que apareixen en el blog, s'anomenen "Repsol dicta la política exterior de España (I) i Repsol dicta la política exterior de España (II)".

imatge d'una acció de denuncia a la Repsol a Tarragona

Algunes persones, amb força carinyo, d'altres amb menys, critiquen que critiqui determinats fenòmens basant-se en les meves contradiccions. Una de les crítiques, freqüent en el meu blog, va per la REPSOL. Troben contradictori que critiqui i alhora utilitzi combustible pel meu vehicle (llogat o deixat actualment) o que consulti la guia REPSOL per planificar un viatge. En el darrer -probablement registrat com a pecat mortal- fins i tot vaig repostar en una gasolinera d'aquesta companyia petroliera. A tot això, no puc dir quasi res. Insinuo que, en el mon en el qual m'ha tocat viure i que m'agradaria transformar, és molt difícil, per no dir impossible, viure exempt de contradiccions encara que lluiti per disminuir el nombre de les que m'afecten, que són moltes. Insinuo que, malgrat sentir-me còmplice, d'una o altra manera, amb les polítiques de, per exemple en aquest cas, la REPSOL; no és el mateix comprar gasolina, encara que, periodicament, em pugui afegir a boicots que, per altre banda, mai reïxen, que omplir-se les butxaques de qualsevol manera. En tot cas, afirmo, les meves contradiccions no m'haurien d'impedir dir les coses pel seu nom i tal com són.
Dit això, vull parlar dels dos posts de Gervasio Sanchez sobre la REPSOL (i, evidentment, sobre la pleitesia que el govern espanyol rendeix a la companyia).
En els posts, Gervasio Sánchez comenta els viatges que han efectuat el ministre d'Assumptes Exteriors, Miguel Angel Moratinos, i el president de Repsol YPF, Antonio Brufau, a Kazajstan, Uzbekistán, Turkmenistán, Guinea Ecuatorial, Venezuela o Líbia. Tots països amb grans reserves petrolíferes o de gas. Aprofitant els viatges, s'han signat convenis bilaterals i, com no, s'ha elogiat règims i governs que violen sistemàticament els drets humans. Gerva escriu "Los guardianes del izquierdismo de salón se atreven a promocionar a gobiernos infectos a cambio de llenar las alforjas de negocios redondos. El pragmatismo se ha instalado en el gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero. Vamos a desaprovechar nuestras oportunidades por unos simples zapatazos a la declaración universal? Ni hablar". En el primer dels dos posts, Gerva parla de Guinea Ecuatorial i comenta que produeix 400.000 barrils diaris de petroli, la qual cosa serviria perquè els seus habitants, amb una distribució equitativa de la riquesa, tinguessin un nivell de vida com el d'un europeu del sur. Enlloc d'això, la riquesa va a parar a mans de la mafia que controla el país des de fa 30 anys, mentre moren més nens menors de cinc anys que a Afganistan, un dels paisos més pobres del món.

Acaba l'article amb les següents línies: "Una lectora inquieta (espero que votante del PSOE) escribió una carta al director de un periódico con algunas preguntas que sacan los colores. ¿Apoyamos una de las dictaduras más atroces que hay en África? Sí señora, la apoyamos y la aplaudimos. ¿Por qué nuestros dirigentes se codean con dictadores como Obiang? Porque hace tiempo que se desentendieron de la ética y la moral. ¿Sabe Zapatero que la tasa de mortalidad infantil en Guinea es de las mayores de África? Claro que lo sabe, pero le es indiferente. ¿Sabe que el PIB es similar al español, pero la mayoría de habitantes sólo disponen de un euro al día para su sustento? Lo sabe, pero los negocios de Repsol y de otras empresas (Gas Natural, Unión Fenosa y hasta las constructoras de Francisco Hernando, alias Paco el Pocero) no entienden de sentimentalismos".

El segon post tracta dels viatges a la resta de paisos, comentant també la seva trista relació amb el respecte pels drets humans. Un fragment del post diu: "Una mesa muy querida porque recuerda la última cena con el periodista Miguel Gil, muerto en una emboscada dos días después en mayo de 2000. Tres comensales en un país africano. Un misionero valiente, un alto directivo de Repsol y quien esto suscribe.

La cena se la come una fuerte discusión. “Trabajé en el departamento de Petén en Guatemala entre 1978 y 1982”, explica el directivo. “En los años de las masacres y de las desapariciones forzosas”, indico dando por supuesto que se trata de datos históricos incuestionables. “Son calumnias, propaganda comunista. El petróleo ha traído riqueza a Guatemala”, responde sin respirar.

La tensión se instala para el resto de la noche. Según su opinión, los asesinatos en masa de indígenas son una invención. El enriquecimiento de los militares, una entelequia. Y Repsol es casi una Ong porque se dedica a hacer prospecciones a fondo perdido.

Por supuesto ni la Chevron ni la Shell tiene nada que ver con los desastres en el delta del Niger. Los informes de Human Rights Watch, que acusan a ambas compañías de prestar sus helicópteros al ejército para asaltar aldeas y matar a sus pobladores, son puras calumnias.

Por si el alto directivo de Repsol, L.G., se pasa alguna vez por este escrito, señalaré las masacres ocurridas en el Petén mientras él vivía allí: El Naranjo, San Diego La Libertad, Los Josefinos, El Subín, Sayaaxché, Las Pozas, El Chaí, El Ocote, La Amistad, San Juan Dolores, Las Dos Erres.


39 Grande hazaña con muertos


En Las Dos Erres murieron 350 hombres, mujeres y niños entre el 5 y el 8 de diciembre de 1982. En 1995 se encontraron y se identificaron 162 cuerpos. 67 pertenecían a menores de 12 años. También en 1982 se produjo la masacre de Los Josefinos en donde fueron asesinados un centenar de campesinos. Los niños fueron estrellados contra vigas de hierro y las adolescentes violadas."


33 ¿que hay que hacer más?


"Los niños fueron estrellados contra vigas de hierro". Dono voltes, insanes, al cervell intentant comprendre com es deu fer per estabellar una criatura contra una viga de ferro. si els agafen pels peus o per les mans, o per un peu i una ma... quina força han d'aplicar perquè la criatura mori o, potser, no mori... si ploren o es remouen mentre els estabellen... Ostiiii! Sort que no té res a veure amb l'extracció de petroli.


Acaba el post, Gervasio Sánchez, amb aquestes paraules: "El petroleo hace el milagro de apaciguar las críticas, de suflar las proclamas más curiosas de las bocas más pecaminosas y de pisotear sin arcadas los derechos humanos. Ese és su poder y a él nos debemos. ¿Verdad señores Zapatero, Moratinos y Brufau?"


Recomano, vívament, que entreu al blog i que llegiu els dos posts però, evidentment, com a curiositat periodística perquè, com tothom sap, tot això, afortunadament, no té res a veure amb Tarragona; ni amb la refineria que hi ha a Tarragona; ni amb l'Ajuntament de Tarragona, que , donava un toc de serieta a l'espectacle de la Vuelta ciclista a España, tornem-hi amb el tot s'hi val per fer butxaca, muntant la paradeta sobre els Objetivos del Milenio de la ONU; ni amb una companyia petroliera que, a Tarragona, finança intervencions d'art efímer per la Part Alta, elements del seguici popular o les festes majors... Quina sort!

Repsol subvenciona l'"art efímer"

i les festes de Santa Tecla

Per a determinades comparatives de tipus estadístic, com les relacionades amb Guinea Ecuatorial, per exemple, podeu consultar les Dades estadístiques del PNUD (Programa de les Nacions Unides pel desenvolupament)

1 comentari:

Ylenia ha dit...

Jo sóc una de les que critica amb força carinyo ( i amb força amor també) les teves contradiccions...perque també critico les meves...i sí, arribem a la mateixa conclussió: És impossible nedar en aquest riu contracorrent, però està força bé que persones com tu....CRITIQUIN I ES QUEIXIN MENTRE NEDAN!!!!