Bé, ja estem al 2010. Un canvi d'any en companyia de la Mònica i amics i amigues. Alguns/es com altres anys, llençant els grans de raïm i maleïnt en "hebreu", una teca memorable (llàstima que no em trobava massa bé, refredat, i no vaig jalar massa), actuacions musicals i, després, unes primeres hores del 2010 fantàstiques. Nonetes, ibuprofenos i tranquil·litat en un primer d'any que, a Sant Pere i Sant Pau, semblava el primer dia de després la fi del món. Sort que a Tarragona hi havia vida i ens van pujar una pizza. Vam acabar el dia plorant amb Titànic (jo si més no).
Us he penjat un parell de fotos del dia 31 i una de la posta de sol del dia 1, des de Sant Pere i Sant Pau.Bon any i que tots els vostres projectes es facin realitat, i recordeu que els anys són com són, de nosaltres depèn el que farem o no farem i si, finalment, direm que ha estat un bon o mal any. Petons.
2 comentaris:
bona any, mano, i tant, els anys són com són i de nosaltres depenen...
sembla que a algú les primeres hores del 2010 no li van semblar fantàstiques. Llàstima!
Publica un comentari a l'entrada