dimarts, 13 de juliol de 2010

Pobres rics!


A Espanya hi ha un total de 143.000 rics, 16.000 més que en 2008



L’altre dia vaig veure un “reportatge” del canal Cuatro. El programa es diu Callejeros i el reportatge es deia “Vida de ricos” (premeu sobre l'enllaç si el voleu veure). No el vaig veure del tot però els bocins que vaig veure em van fer al·lucinar una mica (cosa que a aquestes alçades ja no és fàcil). Sortien “festes” i mogudes de “rics” com l'Excelence Fair, al castell de Perelada on l'entrada val 400 eurillos per parella i la penya es fot caviar de Beluga, pernil ibèric... i compra cotxes, iots, joies... perfums que al ruixar-los sobre les pells sonrosades també ruixen petites lamines d'or, etc. A la festa apareixien personatges com l'Estibaliz Sanz o la Rossy de Palma que acompanyava una noia d'una ONG que recaptava diners per Ghana. Un dels músics que amenitzava el sopar deia: "Tienen mucha pasta pero nosotros tenemos felicidad".


Una de les persones que sortia en el reportatge, expilot de motos, s’havia fet tatuar la paraula “ric” i el seu cognom al braç. Des de la seva casa en una finca de 8.000 m2 explicava que es dedica al món del prestamisme i al cobrament d’embargaments, que ha tingut uns 80 o 90 cotxes, el darrer un Ferrari 430 i la majoria de no menys de 160.000 euros... Sempre surt al carrer amb 1.000 eurets i la VISA a la butxaca. No sap si paga hipotèques, diu que ho porta el seu gestor i imagina que si, "per desgravar".


Un altre, un xaval que feia poc que s'havia tret el carnet de conduir mirava a veure si son pare li comprava un cotxet: un Maserati ("vale unos 300 o 200 mil euros peró de eso (sonrisa) se encarga mi padre). Una senyora, de Girona, explicava que se n'anava amb el seu marit, molt amic d'en Bilyeits (o sigui Bill Gates), als EUA amb un jet que costava un milió de dolars l'hora de lloguer.


Un paio de 33 anys, fill d’un multimilionari suís propietari d'una farmacèutica suïssa (parla de Sandoz Novartis), explicava que espera jubilar-se als 40. Té 28 empleats, 5 cases, 11 cotxes... i dona diners a ONG’s perquè “sino no me sentaria bién”.


Un arquitecte milionari alemany, de noranta no se quants anys, membre de la jet set marbellí, amb majordoms (un matrimoni) mileuristes (això sí amb casa, cotxe, teléfon... pagat, no sé si pel temor a morir-se sol) explicava que per fer-se milionari cal tenir idees. La locutora li preguntava, en un altre moment, sobre la crisi, somriu i diu "No me interesa". Al fer una reflexió sobre la gent més desfavorida que ho passa malament, comenta: "Si, es culpa de ella" (de la gent? de la crisi? Molt em temo que es referia a la primera possibilitat).


Ja no sé massa bé qui, en un fragment del vídeo, exclama "Cuanto vale el mundo? que lo compro"


El reportatge m'ha deixat una sensació estranya. Per una banda he vist una gent que no deixen de tenir una faceta humana, una cara "amable" semblant a la de la majoria de les persones. Per altra he vist que la major part d'aquestes persones adoptaven postures força ridícules, vanitoses, mesquines... més semblants a les que atribuïm als anomenats nous rics.


Pensant-ho, he arribat a la conclusió que el reportatge no deixa de ser una operació de maquillatge d'alguns rics (dic d'alguns perquè tinc la sensació que els rics de debò no apareixen en aquests programes). Operació de maquillatge perquè el programa ressalta els trets humans d'aquestes persones però passa per alt sobre el més important: com han obtingut aquests riquesa? perquè no oblidem que treballant, la gent no es fa rica.


Cercant per internet resulta que una de les persones que apareixen, per cert una de les més simpàtiques i que a més dona diners a les ONG's, és el fill d'un dels socis de Sandoz-Novartis. Una de les cinc grans farmacèutiques, famosa, a més de pel volum de negocis i guanys, per cosetes com:

  • la Artemisia annua es una planta tradicional de la medicina china con una efectividad del 95% contra la malaria. Tras pasar fiebres, el tratamiento con esta planta logra que la persona sane después de unos tres días. La OMS firmó un acuerdo en 2001[1] con Novartis para producir cantidades anuales a bajo coste bajo la marca Coartem, una pastilla de dosis fija de arteméter/lumefantrina. La Artemisa tiene una cosecha anual, lo que dificulta su producción. Novartis no realizó la inversión adicional prometida pese a tener la previsión oficial de la OMS de producir 60 millones de tratamientos para 2005. Al tener Novartis la exclusiva de Coartem, la desidia en su producción ha permitido la enfermedad y muerte de millones de personas en los últimos años, mientras que tratamientos de menor eficacia copan el actual negocio del tratamiento de la malaria.[2] En septiembre de 2006[3] Novartis seguía sin haber cumplido el compromiso. Coartem sigue siendo casi imposible de encontrar en muchos países afectados o tiene un acceso muy limitado.
  • El 12 de junio de 2009 anunció la creación del primer lote de vacunas contra la gripe porcina causada por una variante del Influenzavirus A.[4] Igualmente anunció que no hará caso a la petición de la Organización Mundial de la Salud, por lo que no donará vacunas a los países pobres. Indicó su director general, Vasella, que "el costo de cada vacuna es de entre 10 y 15 dólares en grandes pedidos y algo más si el volumen del pedido es menor".[5
  • Novartis ha estat acusada, també, per la seva relació amb el cultiu de transgènics i per la experimenació amb animals.
Coneixent aquestes dades el fet que el senyor de reportatge doni diners a ONG's adopta un significat menys important per no dir cínic. El director general de Novartis, Daniel Vasella, és un dels assistents habituals a les reunions del club Bilderberg. Ací si que hi ha força "rics" que no tenen cap intenció de sortir a les cadenes de televisió.

Per cert, alguns rics espanyols a la llista Forbes, són els següents:

Mentrestant, trobem estadístiques com aquestes:

  • 24.000 personas mueren al día por hambre.
  • Más de 1.000 millones de personas viven actualmente en la pobreza extrema (menos de un dólar al día). El 70% son mujeres.
  • Más de 1.800 millones de seres humanos no tienen acceso a agua potable.
  • 1.000 millones carecen de vivienda estimable.
  • 840 millones de personas mal nutridas.
  • 200 millones son niños menores de cinco años.
  • 2.000 millones de personas padecen anemia por falta de hierro
  • 880 millones de personas no tienen acceso a servicios básicos de salud.
  • 2.000 millones de personas carecen de acceso a medicamentos esenciales.