divendres, 30 de juliol de 2010

Prohibido prohibir. La libertad empieza por una prohibición...


Ahir em va sorprendre una grata notícia: després que més de 180.000 signatures avalessin una Iniciativa Legislativa Popular i un període amb argumentacions en favors i en contra de la proposta, el Parlament de Catalunya, per majoria absoluta, ha abolit el patiment d'animals a les places de braus de Catalunya.

Evidentment, anarquistot com soc, no puc evitar pensar que hauria estat millor que no hagués fet falta abolir (prohibir) res i que una "festa" bàrbara i cruel com la dels toros hagués desaparegut per l'increment del seny de tothom i de la cultura i l'educació, però, que hi farem, deixar patir els animals mentre la gent fa per augmentar la seva humanitat (o, simplement, intentar assolir-ne algun grau) hauria estat una mica cruel amb els toros (crec que hem fet una gran evolució tecnològica però a nivell humà seguim a les beceroles).

No ha estat cap sorpresa que un partit que, per exemple, s'entesta a demanar que els partits abertzales condemnin els atemptats mentre ell no ha volgut condemnar el franquisme, hagi defensat el manteniment de les corrides. Més sorprenent és que defensant, com diu, el paper de les institucions, s'entesti a sabotejar i boicotejar les decisions "democràtiques" d'un Parlament com el de Catalunya i, no acceptant, el resultat de les votacions, anuncii recursos i campanyes en contra de l'acord.

La sorpresa s'incrementa fins a límits notables -encara que a aquestes alçades ja no em sorprenguin massa coses- al sentir al lider del PP, Mariano Rajoy, quan, per justificar el boicot del seu partit a les decisions democràtiques del Parlament de Catalunya, diu que es presentarà a les properes eleccions "con un programa cuyo primer punto sea prohibido prohibir".

Era conscient de la barra dels representants d'aquest partit apropiant-se d'eslogans i propostes del que podriem anomenar "l'esquerra" però, ara, la cosa ja no sé si és per riure o per plorar (lamentablement, hi ha més motius per la segona opció que per la primera).


A banda que l'eslogan en si és pot agafar i analitzar des de diferents vessants, en relació a si és contradictori o no, per exemple, és sorprenent (o no, si tenim en compte el procés d'apropiació d'eslógans i símbols que protagonitza aquest partit) que s'apropiin d'un eslogan del maig del 68, una frase d'En Jim Morrison "It is forbidden to forbid. Freedom begins by forbidding something: interference with the freedom of others" o sigui "Prohibit prohibir. La llibertat comença amb una prohibició: la d'interferir en la llibertat dels altres".

Podríem pensar que "prohibir" els toros suposa interferir en la llibertat dels altres per`p crec que no és el cas: prohibir els toros és defensar els animals i anunciar recursos a l'acord democràtic d'un parlament és interferir en la llibertat dels altres. Qui diu "prohibit prohibir", a més, no és un partit de tendència àcrata sinó un partit conservador que acaba de liderar una croada presentant mocions en diferents ajuntaments per prohibir el burca i el nicab. Un partit que l'any 2005 va votar l'anomenada "ordenança del civisme" de Tarragona en la que tan sols en les 18 pàgines de l'índex (l'ordenança té unes 200 pàgines atapeïdes de normes i prohibicions), apareix 18 cops la paraula prohibició.

A Barcelona, per exemple, el tarannà llibertari, del qual fa gala el Sr. Rajoy, grinyola quan llegim: "El presidente del grupo municipal Popular en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, ha reclamado al Ayuntamiento que "se deje ya de 'puñetas' y apruebe ya una nueva ordenanza de civismo y que lo haga sin complejos para prohibir la prostitución callejera, la mendicidad, que está al servicio de mafias que explotan a personas de forma miserable, pasear en pelotas por la ciudad y el uso del burka o el niqab".
Finalmente, Alberto Fernández ha denunciado que "la ordenanza de civismo que pactaron Clos y Trias se demuestra que es absolutamente insuficiente para exigir el civismo en nuestra ciudad". Por el líder Popular se necesitan "normas claras, Guardia Urbana suficiente para hacerla cumplir y un Gobierno que actúe con toda la determinación para impedir comportamientos como la práctica de prostitución en la calle, endurecer la normativa del 'botellón', prohibir la mendicidad por parte de aquellas mafias que explotan a aquellas personas que las practican o pasear desnudo por Barcelona ".

Em sembla, també, increïble, que després d'explicar fins la sacietat que la ILP, recordem que avalada per 180.000 signatures, tan sols pretenia acabar amb el maltractament animal es segueixi insistint, des de les files conservadores i protaurines, que el veritable motiu és el nacionalisme (el català, clar), l'obsessió antiespanyolista i l'afany en retallar llibertats del "tripartit". Un dels arguments per defensar aquest punt de vista és el d'afirmar que si l'objectiu de la ILP era evitar el maltractament animal com pot ser que no s'hagin prohibit els correbous i expliquen el terrible patiment dels animals encara que no es produeixi la seva mort. Amb aquest argument es contradiuen amb la seva postura "antiprohibicionista" que es torna a contradir amb la postura dels partidaris dels correbous a les terres de l'Ebre, al evitar el "blindatge" dels correbous portant la proposta de llei al Consell de garanties estatutàries.

Entenc que gent com jo, una mica xitxarel·los, perepunyetes i, perquè no, provocadors, qüestionin les prohibicions i la mania de prohibir, però no entenc que aquesta postura la defensi un partit, a banda de conservador, amb representació en òrgans de poder legislatiu, executiu i legislatiu.

  • article de Alberto Rios Mosteiro en El Plural desglossant les prohibicions protagonitzades pel Senyor Rajoy
  • article de Lucia Solís en el seu blog, explicant la seva visió i les "prohibicions" amb que convivim quotidianament.
  • article Prohibido prohibir? en el blog La Fraternidad de Babel. "Vamos a ver, ¿prohibido prohibir... todo? ¿No deberían prohibirse el asesinato, el robo, la tortura, las violaciones o el maltrato infantil? O, descendiendo un peldaño en la escala de la gravedad, ¿deberían prohibirse las direcciones prohibidas, los semáforos, los ceda el paso y los stop? Y ya adentrándonos en lo más nimio, ¿qué pasa con los juegos? Todo juego tiene unas normas que incluyen restricciones. ¿Deberíamos olvidarnos de ellas y mover la reina como un caballo o aceptar pulpo como animal de compañía? Algo falla en eso del “prohibido prohibir”. De entrada, si suscribimos el principio humanista de que mi libertad acaba donde empieza la tuya, ahí nos topamos con un buen montón de restricciones “naturales”, por decirlo así. Prohibido agredirte, prohibido invadir tus propiedades, prohibido restringir tu derecho de expresión o, por ejemplo, prohibido hacerte un pijama de saliva sin tu consentimiento (en el caso de que seas Halle Berry)."
Els meus amics em diuen sovint que no faig posts sino que foto rotllos per tant acabaré però, en tot cas, vull deixar clar que, els defensors dels animal agraïm els arguments dels taurins argumentant el patiment animal en els correbous perquè coincidim i no pararem en defensa dels altres animals amb què compartim la nostra existència (i, no pateixi, Sr. Rivera, jo no menjo foie). Per altra banda, donar les gràcies al PP perquè gràcies, a les seves postures nacionalistes i antidemocràtiques acabaré simpatitzant amb les postures independentistes.

Ni corridas de toros ni partits antidemocràtics!

2 comentaris:

Joan ha dit...

He trobat, en aquest post, motivació i motius per fer-ne, jo, una sèrie. Res, també, segurament, una sèrie de xitxarel·lades. (Si els teus posts, diuen, que dius tu, són llargs; jo en necessito, sovint una sèrie d'ells; per cert, que això d'escriure posts és un esplèndid exercici pràctic en què un es prohibeix prohibir).

Joan ha dit...

He trobat, en aquest post, motivació i motius per fer-ne, jo, una sèrie. Res, també, segurament, una sèrie de xitxarel·lades. (Si els teus posts, diuen, que dius tu, són llargs; jo en necessito, sovint una sèrie d'ells; per cert, que això d'escriure posts és un esplèndid exercici pràctic en què un es prohibeix prohibir).