Ahir a la nit tenia previst anar al teatre, a la Sala Trono. El fet que programessin una funció en divendres sant em semblava una opció força més interessant i gratificant que la de sentir el retruny dels timbals funeraris i paramilitars de la processó. La decisió, a més, em semblava carregada d'una certa voluntat transgressora de la beateria d'aquests dies i, a la par, reivindicadora d'opcions lúdiques i laiques com la botifarrada que diferents entitats de Reus van celebrar recuperant la "promiscuació" que es feia a Reus a principis de segle.
Bé, finalment, no vaig anar al teatre perquè arribar a la sala Trono, des de la Rambla Nova on era, se'm va presentar com una proesa atlètica al suposar un tomb important, sense saber si hi havia localitats o no, i perquè estava amb un parell d'amics amb la perspectiva d'un sopar en agradable companyia.Després de sopar a Cal Faune ens en vam anar a L'Estada a fer una copa (de Calvados en el meu cas) i vam coincidir amb el final de la processó per la Rambla Nova. Una discussió sobre l'assistència de la Corporació municipal a la processo i el lloc que hi ocupaven va ocasionar que presenciéssim el seu acabament.
Vaig poder veure, així, al costat d'un indigent -no sé si astorat, sorprès o pietós-, pendonistes i cordonistes (?), força més mudats i situats. Després d'alguns congregants, amb i sense caputxa, un parell de passos i una banda de "cornetas y tambores", va arribar l'arquebisbe i, immediatament després, la Corporació municipal (sense els representants d'ERC si no m'erro), autoritats provincials i la banda de música.
Estaria be que Tarragona, malgrat no constar cap tradició en aquest sentit (rèmores, potser, d'allò de la ciutat de capellans, militars i funcionaris?), pogués comptar amb algun tipus d'acte alternatiu a la setmana santa (i a l'any jubilar i a tantes altres manifestacions eclesials que tant semblen agradar, darrerament, a les nostres autoritats). Res a dir, per altra banda - deixant de costat una certa compassió per persones que necessiten aferrar-se a la fe davant la por al no res-, si no fos per la relació d'aquestes manifestacions amb una jerarquia que s'alia amb opcions polítiques conservadores i reaccionàries per anomenar-ho d'alguna manera suau i amb la barreja d'autoritats polítiques i eclesiàstiques que pensava superades i enterrades en el passat.En qualsevol cas tanco el post pensant que, posats a triar, d'entre les imatges del dia em quedo amb aquesta:
9 comentaris:
Home, Can Faune, una mica més -bé una diferència d'unes vint-i-quatre hores abans- i coincidim. La conversa amb un amic (anticlerical sui generis), mentre esperàvem a la vorera per entrar,anava, entre altres, del tema. De la revifada d'aquesta mena d'espectacles, d'una època que això -i relacionables- anava a la baixa i semblava que per reduir-se molt, de la conveniència d'anar a la parròquia i renunciar a allò no escollit i decidit per un mateix...; i a dins amb el local ja buit i amb l'amic Albert, més, en aquesta ocasió no massa xerreta de música, més de temps passats... i positivament superats.
Salut.
Si és que ets un transgressor, aniràs de pet a l'infern, coi!!!!
jejeje, ja ens hi trobarem...
l'imatge ... oh, síiiiii ... rodejat de dones en topless ... salut
doncs em quedo amb la imatge del mar. quina sort que en teniu per tarraco.. bueno.. ens haurem de desplaçar des de lleida a Tarraco per veure la platja....la veritat es que cansen una mica tantes profesons i tant rebombori.. però en aquest mon hi ha d´haver gent per a tot. Potser el dia de la mona baixaré a veure la vostra platja...... em recomanes un restaurant per anar a menjar?? DIUEN que el serrallo està força be... no se
salutacions
aina
Home, a Cal Faune i una diferència de 24 h.? dons per poc si que ens hi trobem ;-)
serà tot un plaer, perque existir, segons el papa, existeix :-)
mossen, a tu també t'hi trobarem, ja veuràs quina festassa
Hola Aina, pel Serrallo n'hi ha varis i bonets (però piquen una mica). Jo he anat un parell de cops a Cal Joan. També hi ha cal Martí.
També és interessant una paelleta al mirall d'estiu, a la platja Llarga. O un arros al Barquet, al carrer Gasometre... El problema és que, em fa l'efecte, que seria convenient reservar taula.
M'ha fet riure:
http://www.seriezeta.com/nonsense/blog/viajes/agotado/
És un tema complexe...
La simbiosi entre els "confrares-vull ser algú, fardar", les "autoritats-també vull fardar, que per això m'han votat" em fa cagalera. El mateix Jesús els anomenà ras i curt: sepulcres emblanquinats per fora.
En la processó de diumenge de Rams es veia claret claret: a veure qui llueix la palma més llarga.
Amb això no hi incloc tothom, només faltaria... només una minoria que en el fons se'n refot del missatge evangèlic però que va a lluïr el palmito, no sigui cas que no surtin a la foto.
Simplificant, només dir que Jesús amb la seva pràctica va compartir un missatge revolucionari, per això va fuetejar els mercaders del temple, per això guaria malalts en dissabte trencant la "llei", per això li aplicaren la pena de mort...
Publica un comentari a l'entrada