"errors" policials i judicials

De tant en tant penjo algun post en el que manifesto els meus temors per la criminalització dels moviments socials, la retallada de les llibertats i la militarització i policialització de la societat. Normalment, rebo comentaris dient-me que exagero, que la policia tan sols serveix al ciutadà i coses més dures.
Amnistia Internacional denuncia coses semblants a les que jo dic (de fet, en alguns posts m'he limitat a parlar d'informes d'AI) en documents com "Sal en la herida" que denuncia la impunitat policial.
Aquests dies ha passat quelcom que m'obliga a fer un nou post: la detenció del professor de la URV i creador de Tinet, Manel Sanromà, a causa d'un error policial i judicial.
El diari El Punt d'avui informa amplament del cas per la qual cosa no reprodueixo la notícia.
A banda del fet en sí, que em sembla brutal i denunciable (ja se que la realitat supera la ficció) .per cert, vagi per endavant el meu suport pel Manel Sanromà-, hi ha una cosa que em preocupa, fins i tot, més que el cas en sí: el fet que Sanromà tingués fitxa policial. I que tingués fitxa policial no per haver estat detingut, jutjat, empresonat... sinó perquè un dia va denunciar un robatori. I em sembla preocupant que testimonis en judicis, per exemple, també en tinguin. Com diu El Punt, "La policia de la Generalitat disposa d’una base de dades informàtiques en què consten totes les persones que en algun moment han tingut relació amb la policia, ja sigui per haver denunciat algun fet, per haver-ne estat testimoni o bé per haver estat detingut o denunciat". Pensar que les persones que hem declarat als Jutjats al haver-nos autoinculpat d'haver avortat o d'haver acompanyat una dona a avortar, les persones que hem estat identificades en el transcurs d'actes pacifistes i/o antimilitaristes, etc. possiblement tenim fitxa policial (cosa que cal dir que tampoc és que em sorprengui massa) em sembla molt preocupant.
No em vull allargar i, per tant, ràpidament, comento que en El Punt apareix una altre notícia informant que "Absolen tres policies de Nova York acusats d’haver matat un home negre" i que, com ja vaig dir, fa uns dies, la denuncia presentada en el Jutjat de Guardia denunciant un mosso d'esquadra que va contusionar una companya en el transcurs d'una acció pacífica i pacifista ha estat arxivada perquè segons sembla "la policia va actuar de forma proporcionada (?)" i és "normal" que en coses així passin coses com aquestes. Evidentment s'ha presentat recurs però és imaginable pensar en el que passarà.
Adverteixo, per si un cas, que el vídeo que penjo és el del cas d'En Rodney King i que la ciutat és Los Angeles i la policia la d'aquella ciutat, Deu me'n lliuuri d'insinuar que a casa nostra puguin passar coses d'aquestes.

Nit i dia. Quietud i activitat.

Ahir a la nit vaig sopar amb l'Antonio i En Quique. Un bon soparet, ells dos amb carn i jo amb peix. La varietat va provocar que no ens acabéssim de posar d'acord amb el vi i vam demanar una ampolla de blanc (Castell del Remei) i una de negre (de la Terra Alta, Más d'En Pol). Llàstima que el vi blanc no estava fresc i fins que va agafar una bona temperatura en un cubell amb gel va passar una bona estona. Llàstima, també, perquè el local compta amb un parell de xicots que toquen (un toca melodies amb un òrgan elèctric i l'altre toca la guitarra i canta) amb la qual cosa la guitarra i les cançons sonen més aviat fortes amb la qual cosa dificulta la conversa i obliga a aixecar la veu. Després una visita a l'Estada del carrer Méndez Núñez, un dels pocs local en els quals poder degustar una copa de Calvados.
Després ens vam acostar al balcó del Mediterrani gaudint de la nit, de la solitud i quietud de la Rambla i de la lluna sobre la mar. Un d'aquells moments màgics que tan m'agraden (tot sigui dit, l'alcohol que ens havíem fotut entre pit i esquena és possible que contribuís a la percepció de la màgia de la nit).

Aquest matí, després que la "magia" de la nit passes factura (encara que discreta), la cosa ha estat força més activa: unes 250 persones ens hem trobat a la Rambla Nova, a l'alçada d'Hisenda, convocats pel "col·lectiu d'homes i dones per l'avortament lliure i gratuït de les comarques de Tarragona". Com recordareu, en el marc de la campanya per aquest dret, es va presentar tot un seguit d'autoinculpacions arreu de l'estat i mentre, en general, els Jutjats les arxivaven, els Jutjats núm. 3 i 6 de Tarragona van citar a declarar una vintena de persones. Arran d'aquests fets es va convocar l'acte d'avui.
Després d'alguns parlaments hem baixat al so d'una batucada fins el Jutjat a on hem lliurat 400 noves autoinculpacions.
Després de la presentació hem fet un vermutet i una assemblea per concretar noves dates i noves accions.

Després unes quantes hem acabat la cosa amb cus cus, tajin de vedella i uns kebabs. Arrodonidet amb un te amb menta. Tot en bona companyia. Ah! i sense alcohol ;-)

Jo també he avortat!

Premeu a sobre per veure-ho més gran:

vídeo de l'acció contra la presència de l'exèrcit en el Saló de l'ensenyament

Pel youtube he trobat un vídeo de l'acció que vam fer, el 3 d'abril, al Saló Estudia, davant l'stand de l'exèrcit.
Ah, per cert, la denúncia que vam posar al jutjat de guàrdia per la lesió que un mosso d'esquadra li va provocar a la nostra companya ha estat arxivada pel jutjat perquè es veu que és "normal" que en una acció policial hi hagi lesionades. A banda de lo brutal de tal argument, el jutjat sembla ignorar que l'acció era totalment pacífica, tal com mostren els vídeos emesos per TV3. Hem presentat un recurs.

llum, foscor, màgia

Tinc la sensació que, cada cop més, em sorprèn la llum, els colors i els matisos que determinats moments del dia arrenquen de les coses (i les cases). La llum, les llums (i també la foscor), a més, van associades a sensacions de quietud, de placidesa (algun dia ja us explicaré la meva afició a intuir ambients a partir de la llum de les finestres a la nit, passejant pel carrer sense gent). Més d'un cop, algun cap de setmana, després de dinar, sol, a casa, m'he quedat mig palplantat gaudint d'una sensació de quietud, de nitidesa de sons, de silencis, força vinculada a una determinada qualitat de la llum que, en aquell moment, copsava des del balcó.

Tot això ho dic perquè aquest matí ha estat pletòric de llums, de jocs de clarors i foscors relacionats amb els núvols i la pluja. No tenien massa a veure amb aquells moments que us explicava, força més lluminosos, però també eren especials.
Us penjo un parell de fotos que intentaven copsar aquesta màgia.

Saps a què es juga a la Xina?

Amb la tornada a la feina i els conseqüents nous horaris, molt em temo que el blog patirà un canvi en la freqüència de les actualitzacions que, molt probablement, esdevindran setmanals, o quasi. Ara he penjat un post sobre transvasaments i a continuació penjo aquest sobre un acte d'Amnistia Internacional, aquest diumenge i, aprofitant l'avinentesa, sobre una campanya del PEN Internacional sobre la llibertat d'expressió a la Xina.

Saps a què es juga a la Xina?
Amnistia Internacional demana canvis en matèria de drets humans en el compte enrere per als Jocs Olímpics

Acte públic
diumenge, 20 d’abril a partir de les 13 hores
plaça de la Font, Tarragona

S'acaba el temps per millorar la situació dels drets humans

A les portes de l’inici dels Jocs Olímpics, Amnistia Internacional demana a les autoritats xineses que posin fi immediatament a les mesures repressives contra els defensors i defensores dels drets humans a Pequín i a d'altres parts de la Xina, i també contra les persones que protesten al Tibet i les regions circumdants.

A Pequín i rodalies, les autoritats xineses han silenciat i empresonat activistes pacífics de drets humans, en la “neteja” prèvia als Jocs Olímpics. Al Tibet i zones circumdants, la repressió policial i militar dels manifestants ha donat lloc a greus violacions dels drets humans en els darrers dies.

Pel que fa a la campanya del PEN, consisteix en fer viatjar un poema de Shi Tao per tot el món seguint l'itinerari de la torxa olímpica. El poema, Juny, es pot escoltar en la llengua o llengües del país que l’acull en cada “relleu”. El poema s'inspira en els fets de Ti An Men i Shi Tao és un poeta i periodista xinès empresonat que fou condemnat a 10 anys de presó acusat de “revelar secrets d’estat a l’estranger”. Va ser condemnat per un e-mail que va enviar a una pàgina web estrangera utilitzant un compte de correu electrònic de Yahoo!. Cal denunciar així mateix l’actuació del seu servidor, Yahoo, que va proporcionar la seva identitat a les autoritats xineses quan li ho van demanar.. Amb aquesta campanya es pretén denunciar la manca de a llibertat d’expressió a la Xina a través de la poesia i la traducció, de l’única manera que ho pot fer el PEN.
Podeu trobar més informació a la pàgina del PEN en català. A la pàgina hi trobareu, també, un papa del món en el qual podeu situar el recorregut del poema i escoltar-lo o llegir-lo en les diferents llèngues.

El poema és aquest:

Juny

Shi Tao

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el “juny”.
Juny: se m’hi va morir el cor
i se m’hi va morir el poema,
també l’estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell
i revela l’abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se’n va del mar de sang,
neda cap a una altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d’arribar a mans dels morts.

transvasaments (no només d'aigua)

Tota la setmana m'he llevat a les 6 i, com és lògic, he anat arrastrant una son important (ahir vam anar a Barna i a la tornada no vaig poder evitar unes quantes capcinades) amb la qual cosa avui m'he llevat més tard (al voltant de les 9). Volia fer un munt de coses però entre que entre que entre l'hora de llevar-me i l'hora en que estic en condicions de sortir passen dues hores, una trucada familiar, etc. he optat per anar-me'n al carrer: a comprar carn i pollastre, després peix (un parell d'orades, una sèpia i uns musclets) i, per acabar, verdures. La realitat, com sempre, fa de les seves i la verdura s'ha convertit en vi, cerveses i anous (més les didàctiques explicacions que el Xavier de la bodega Clam de Ceps et regala) i la darrera sortida ha esdevingut la penúltima atès que he decidit tornar a sortir per anar a comprar plàtans i maduixes i, de pas, un parell de copes de vi. La compra s'ha allargat (quina meravella comprar a les botigues en que hi ha dependents, conversa i vida enlloc de a les superfícies on tan sols hi ha estanteries i productes) i, finalment, no he fet el que volia fer, però, quin matí més distret i agradable :-)
Quin rollo! total per presentar el post que volia fer i que faig ara: sobre el desconcert. El desconcert que em provoca l'allau d'informació sobre l'aigua, la sequera, els transvasaments (encara que se'ls digui "captacions", "interconnexions de xarxes" o se'ls canvii de naturalesa en funció de la quantitat i esdevinguin "minitransvasaments"). Abans d'ahir, a la tarda, vaig enxampar una compareixença del Francesc Baltasar per la tele; vaig pensar que era per anunciar la seva dimisió però no, era per tornar a publicitar la "solució" a la manca d'aigua de boca (o de cul?) per 5,5 milions de catalans: un transvasament, encara que se li amagui el nom, amb nocturnitat, premeditació i alevosia i, probablement, per "decreto ley".
Amb un PP transvasista, una CiU que si però, ara, que no, i uns PSC, ERC i ICV que s'estan transvasant l'ànima (i alguns acabant de perfilar l'estratègia per acabar de desaparèixer del mapa polític, si més no, parlamentari), entenc que s'està potenciant l'abstenció, si més no en uns territoris.

Be, de tot l'entrellat, em quedo, de moment, en recordar el COMPROMÍS DELS PARTITS POLITICS PER L'EBRE" (10/10/2003) i els seus signants.

Punt 1) Divulgació i implantació dels princips de la Nova Cultura de l'Aigua.
Punt 2) Rebutjar i demanar la parlització dels següents projectes de Transvasament del riu Ebre contemplats a la llei 10/2001 del PHN: Transvasament cap al Sud de 860 h3m i cap el Nord de 190 h3m.
Punt 3): Demanar la retirada del Projecte de Connexió de les Xarxes CAT-ATLL (DOG 5/8/02) perquè representa l'inici del Transvasament de l'Ebre i perquè Catalunya no precisa de més concessions d'aigua d'altres conques.
Punt 4) Presentació dels recursos i accions juridiques adients en el moment de la publicació del projecte definitiu del transvasament de l'Ebre en quansevol dels seus ramals
Punt 5) Dissoldre l'actual CPIDE i redactar un "Pla estratègic de Conservació del Delta de l'Ebre" desvinculat del transvasament
Punt 6) Proposar la derogació de l'actual PHN i l'elaboració d'un altre d'acord amb els punts anteriors
Punt 7) Compromís de no fer pacte de govern amb cap partit politic que doni soport al Transvasament de l'Ebre i al projecte de Connexió de Xarxes abans esmentat.

Signants:
PSC-CpC: Josep Montilla, Montserrat Tura, Jaume Antich, Joan Sabaté, Antoni Sabaté.
ERC: Josep Lluis Carod-Rovira, Marta Cid, Lluis Mrtin, Francesc Gas
IC-V EuA: Joan Saura, Jordi Miralles, Dolors Comas, Jana Muñoz, Francesca Valdeperez
PDE: Angel Aznar, Ramon Roig, Hernan Casanova, Jaume Fuster, Josep Bertomeu, Roser Morata.

els transvasaments no són la solució!

premi dard

El mossen, del blog Confessionari mental, ha decidit donar-me el premi dard que és veu que es dona com a reconeixement als "valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.
Bé, tinc força dubtes que en sigui mereixedor però qui soc jo per discutir-ho amb tot un mossen i, a més, no un mossen qualsevol. Per aquest motiu l'accepto ben content.
Tampoc es que cregui massa en això dels premis, més aviat els veig com una excusa per fomentar visites als blogs premiats. Per aquest motiu, entre els blogs que considero que val la pena veure hi ha (i, per això, els transmeto el premi) els següents:

Joan Martin d'Anades i tornades
la Rosa del bloc de la jaka
al dimoniet
el Joan i la Carol de waipueduca
al Jordi Martí de Prendre la Paraula

freememe

L'altre dia el Joan Martin em va regalar un freememe perque, si volia, el passes a altres blogaires. Aprofitant, que hi ha algú a qui, probablemenent, li faci gràcia la cançó que, en el seu dia, em va agradar força (en la versió tradicional i una més moderneta) i va acompanyar bons moments, aprofito per regalar-ne un al meu torn. El passo a:

l'Aina de Antígona o el poder d'allò real
l'Oscar Ramírez de Tot és possible
al mossen de confessionari mental
l'Eduard de Com gotes a l'oceà
Ire de Tanta lucha y tanta sonrisa
i al Joan i la Carol de Waipueduca