Finalment hem anat a Corbera d'Ebre. Com no, hem visitat el poble vell i hem passejat entre esclats de la primavera, de vida, on va esclatar la mort i la destrucció. Malgrat el temps que ha passat i malgrat els desitjos de pau que representa l'abecedari de la pau o el manteniment del poble amb la intenció que tothom aprengui quins efectes causen les guerres, segueix oprimint l'esperit passejar entre les runes.
Després de dinar hem passejat per Miravet. Jo només he estat dos cops en aquest bell poble. El primer cop en companyia de la Inma, aquest segon cop, un parell de setmanes després que la Inma ens hagi deixat.
M'imagino que potser sona a tristor i a pessimisme però crec que la visita ha sigut una manifestació de la dansa de la vida: Primavera, vida, i mort. Yin i Yang, Vishnú i Shiva... (els orientals en sabien força d'aquestes coses) i hem gaudit de la visita, dels records, dels paisatges i de la companyia.
Si voleu veure fotografies de l'excursió, del poble vell de Corbera, de Miravet... podeu prèmer ací fotografies de l'excursió
Després de dinar hem passejat per Miravet. Jo només he estat dos cops en aquest bell poble. El primer cop en companyia de la Inma, aquest segon cop, un parell de setmanes després que la Inma ens hagi deixat.
M'imagino que potser sona a tristor i a pessimisme però crec que la visita ha sigut una manifestació de la dansa de la vida: Primavera, vida, i mort. Yin i Yang, Vishnú i Shiva... (els orientals en sabien força d'aquestes coses) i hem gaudit de la visita, dels records, dels paisatges i de la companyia.
Si voleu veure fotografies de l'excursió, del poble vell de Corbera, de Miravet... podeu prèmer ací fotografies de l'excursió
5 comentaris:
guapes les fotos ... no m'estranya havent-les fet un tio bueno !!! ... salut
el teu ja és malaltís, fes si no hi han coses boniques a la nostre terra, no a Corbera. Bona excursió, al menys hauràs dinat be ?
salutacions
no van quedar malament, no... ;-)
Home, Te, vam dinar com a lladres (fins i tot vam haver de demanar recipients per emportar-nos la teca). Jo em vaig fotre tonyina amb escabetx i pel plat que em van fotre em pensava que era balena o quelcom semblant.
doncs no conec aquest lloc on has estat... pero de totes maneres me l´apunto. ah.. gràcies pel meme o com es digui.. l´havia escoltada aquesta canço, i ara l´estic escoltant, però no sabia que era d´aquest noi..
gràcies de nou i salut
aina
A Corbera hi ha, també, un centre d'interpretació (o quelcom semblant) de la guerra civil i la batalla de l'Ebre. La canço la canta Paco Ibañez, que és un "noi" que ja esta ben granadet ;-) i el poema es de José Agustin Goytisolo.
Publica un comentari a l'entrada