La vida, res més...

abans, durant i després, ahir al matí

titulo el post amb el nom d'una pel·lícula francesa. Encara no l'he vist i,m per tant no sé si te res a veure, però m'agrada.
divendres vaig treballar a la tarda. Vaig poder parlar amb Sergi Saladie del CANC, un pou d'informaciósobre les nuclears. Crec que quedarà un bon reportatge per la Directa (ara falta picar-ho tot ;-). Ni jalo, ni birres a casa. Me'n vaig anar a les Barraques per poder fer una cervesa i un entrepà. Cap a casa a clapar i a les 3 despertador. A les 5 de la matinada a les Barraques a fer acte en el nostre "espai lliure de cossos armats" (a la resta hi havia seguretat privada). Fantàstica la sortida de sol. Una estoneta, els tres o quatre que hi erem, llegint poemes de Ferrater.

tres dels quatre que erem, llegint Ferrater

Finalment a l'hora de dinar vam menjar arròs però cap paella popular (són, ressaques i elements d'aquest estil es van carregar els cuiners i bona part dels possibles comensals). Erem quatre i l'arròs era del xinès.
Barraca endressada. Xerrameques. Calor, malabars i, a les 8 del vespre cap a casa. Dutxa i cap a sopar amb penya de Tecla Smit. Bon sopar, bona companyia, bona nit, vistes de la Rambla i de Roger de Llúria des de les alçades... moltes sensacions. A les 6 de la matinada, havent plogut, cap a casa sense cap ganes d'enclaustrar-me.
Ara, d'aci una estona, dinar familiar i, després, espero poder, el reportatge...

Bé, mentre enfoco aquest diumenge, paladejo el que ha passat i el que queda, deixo una mica de música per una amiga. Una mica a la tun-tun. Ja polirem.

Petonets per tothom