Demà toca treballar un altre cop i retornar a les activitats "quotidianes". Ha passat la "setmana santa". L'església catòlica anomena així la celebració ancestral d'una festa astronòmica: l'arribada de la primera lluna plena de la primavera. Enlloc de les celebracions i rituals basats en l'alegria i els cultes a la fertilitat, l'església va col·locar la commemoració de la passió i mort de Jesucrist i de la seva resurrecció (tot, si més no, força més light).
A mi, particularment, no m'importa massa el que es vulgui celebrar però tinc clar que aquests dies inviten força més a passejar, a sortir, a viure... abans que a participar en processons, desfilades lúgubres, penitencials, amb músiques paramilitars que, a més, comporten la presència de les autoritats civils i eclessiàstiques (si més no a Tarragona). L'altre dia vaig poder observar un bocí d'una processó en la qual compartien lloc d'honor un parell de regidors (un a l'equip de govern i l'altre de l'oposició) i el flamant síndic de greuges de Tarragona. Curiosa simbiosi.
De totes maneres, la setmana santa també depara ocasions divertides i interessants, així, m'encanten les declaracions de l'arquebisbe de Toledo i vicepresident de la Conferència Episcopal, el cardenal Antonio Cañizares, quan diu sentir “pena y una honda preocupación” pel devenir de la Setmana Santa com a celebració religiosa. “La Semana Santa, en general, se ha desdibujado, se ha secularizado y se ha convertido con frecuencia en una semana de vacaciones o en días apropiados para hacer turismo o para el descanso. Se ha descristianizado y hasta paganizado”. El cardenal Cañizares, diu que la Setmana Santa, “en el mejor de los casos para muchos no pasa de ser unas jornadas en las que junto al turismo o al descanso se asiste a unos oficios religiosos y se contemplan, más o menos como espectadores, unos desfiles procesionales”.
Ajo y agua, com deia no se qui.
Bé, no tenia massa intenció de parlar d'aquestes celebracions funeràries sinó de les celebracions de la vida, de l'amor i de l'amistat i us puc assegurar que no m'ha fet falta esforçar-me gens per gaudir d'uns dies força macos en companyia de persones estimades. I, si a sobre, li sap greu al senyor Cañizares, millor!
A mi, particularment, no m'importa massa el que es vulgui celebrar però tinc clar que aquests dies inviten força més a passejar, a sortir, a viure... abans que a participar en processons, desfilades lúgubres, penitencials, amb músiques paramilitars que, a més, comporten la presència de les autoritats civils i eclessiàstiques (si més no a Tarragona). L'altre dia vaig poder observar un bocí d'una processó en la qual compartien lloc d'honor un parell de regidors (un a l'equip de govern i l'altre de l'oposició) i el flamant síndic de greuges de Tarragona. Curiosa simbiosi.
De totes maneres, la setmana santa també depara ocasions divertides i interessants, així, m'encanten les declaracions de l'arquebisbe de Toledo i vicepresident de la Conferència Episcopal, el cardenal Antonio Cañizares, quan diu sentir “pena y una honda preocupación” pel devenir de la Setmana Santa com a celebració religiosa. “La Semana Santa, en general, se ha desdibujado, se ha secularizado y se ha convertido con frecuencia en una semana de vacaciones o en días apropiados para hacer turismo o para el descanso. Se ha descristianizado y hasta paganizado”. El cardenal Cañizares, diu que la Setmana Santa, “en el mejor de los casos para muchos no pasa de ser unas jornadas en las que junto al turismo o al descanso se asiste a unos oficios religiosos y se contemplan, más o menos como espectadores, unos desfiles procesionales”.
Ajo y agua, com deia no se qui.
Bé, no tenia massa intenció de parlar d'aquestes celebracions funeràries sinó de les celebracions de la vida, de l'amor i de l'amistat i us puc assegurar que no m'ha fet falta esforçar-me gens per gaudir d'uns dies força macos en companyia de persones estimades. I, si a sobre, li sap greu al senyor Cañizares, millor!
5 comentaris:
suposo que aquest cardenal no ha assumit que ens trobem (en teoria) en un estat laic. Preferiria tornar a altres temps, segurament
Especialitzem-nos: que ells posin la mort, si els fa gràcia; i sense tenir-hi res a veure nosaltres a practicar alguna de les formes de resurrecció... sense anar més enllà, aquí i ara mateix.
Salutacions, temps sense passar per aquí.
Tornem-li amb una de les respostes bíbliques, "deixa'ls fill meu, que no saben el que fan..." jejejeje
que guapes les teves "nenes..."
I de la manera que es comporten molts jerarques de l'església encara tenen sort que no s'hagi descristianitzat del tot, que els estranya que s'hagi convertit en una ocasió per fer negoci, acàs ells no fan negoci de tot el que poden i més sense contemplacions. Qui venia bules i trossos de cel, ah i fa pocs anys al Vaticà encara et venien i no sé si en continuen venen benediccions papals. Deu ser que si la benedicció és per escrit i signada té més valor, ja se sap les paraules se les endu el vent.
tens una familia molt maca, felicitats
Publica un comentari a l'entrada