dilluns, 16 de novembre de 2009

Contra el terror, justicia

Els diaris de fa uns dies comentaven que els acusats de l'11-S seran jutjats a Nova York. Per diferents motius entre els quals, com no "Nada podrà aliviar la pena de los afectados però, al menos, tendran la oportunidad de presenciar algo que se les habia negado hasta ahora", diu el fiscal general dels EUA, Eric Holder.

El fiscal general diu, també, que el departament de Justícia demanara, per a tots els acusats, la pena de mort i que, personalment, ha revisat els casos i creu que se'ls podrà processar en base a proves que no s'han fet públiques, diferents a les que s'han aconseguit mitjançant la tortura que es consideren inadmisibles. Entre aquestes proves hi ha la confessió de KhaledSheik Mohamed, suposat responsable de tot en base a la confessió obtinguda després de 183 sessions de "waterboarding"

Em sembla increible llegir el que llegeixo. Em sembla lògic que jutjin els pressumptes responsables d'un atemptat i, fins i tot, que vulguin muntar-ho en plan show a New York però al·lucino al llegir que no es tindran en compte les proves obtingudes sota tortura a la base naval de Guantànamo. Quina hipocresia! Quina credibilitat pot tenir qualsevol prova i, menys, qualsevol declaració obtinguda en un espai "al·legal", en el millor dels casos, en el qual una persona declara coses després de 183 sessions de tortura? Que més dona que la declaració s'hagi produït en el transcurs de les sessions, abans o després?



Si voleu més informació sobre la campanya Contra terror, justícia d'Amnistia Inernacional premeu ací

1 comentari:

DOLORS ha dit...

En algún lloc, una vegada, vaig llegir que la destrucció de la humanitat va començar quan a algú se li va acudir aixecar un cercat, posar-se a dins i dir: això és meu.
Com sería un món sense murs, sense cercats, sense fronteres? Com sería el món si tots i cadascún de nosaltres no aixequéssim cada dia un mur al nostre voltant per impedir que un altre ésser humà s'ens acosti?
Pot-ser sería un bon començament.
Un petó molt fort campió, i molts ànims.
Dolors