divendres, 27 de novembre de 2009

de que se rie, de que se rie...? (no hi havia armes de destrucció massiva)


Arran la primera jornada de la Comissió d'Investigació sobre la "guerra" d'Iraq, a Londres, el diari Público d'ahir portava la notícia, cap novetat a aquestes alçades, que Londres sabia que l'arsenal iraquí estava desmantel·lat abans de la invasió.

Londres sabía que el arsenal iraquí había sido desmantelado antes de la invasión

El mateix diari, avui, explica que el govern sabia que no hi havia armes de destrucció massiva però que la invasió ja estava decidida.

La ONU estaba condenada al fracaso en Irak

A l'article d'avui, l'ex-ambaixador britànic als EUA, Christopher Meyer, diu: <no existía tal prueba definitiva”>>.
A l'article també s'afirma que dos ex-alt càrrecs del Foreign Office, Tim Dowse y William Ehrman, diuen a la comissió que <>.

Mentrestant, a l'estat espanyol, José Maria Aznar que, l'any 2007, en un col·loqui a Pozuelo de Alarcón, deia: "Evidentemente todo el mundo pensaba que en Irak había armas de destrucción masiva y no había armas de destrucción masiva, eso lo sabe todo el mundo y yo también lo sé, ahora", segueix campant al seu aire amb tota tranquil·litat i, segons sembla, sense cap problema de conciència.

La Plataforma Juicio a Aznar, després de dos anys de feina va aconseguir presentar, en el Tribunal Suprem, una querella criminal contra l'ex-president i altres càrrecs per "la mort i devastació a l'Iraq" però, l'estiu d'enguany, es va poder saber que el Suprem arxivava la querella.


Com sempre, haurem d'esperar que, a tot arreu, es clarifiquin les coses (que, per altra banda, eren transparents abans de la invasió) fins que ens caigui la cara de vergonya. Bé i, en tot cas, recordeu que aquest dissabte hi ha mobilitzacions a diferents indrets reclamant la retirada de tropes espanyoles d'Afganistan, un altre exemple de "guerra preventiva" o sigui una barreja d'interessos econòmics i geoestratègics, injustícia, inmoralitat i il·legalitat, entre d'altres coses.

Davant tanta rialla presidencial no puc menys que recordar alguns versos de Mario Benedetti

En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible

vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe


2 comentaris:

Joan ha dit...

Potser associem la corrupció amb delictes monetaris; però és mes general i explicatiu veure la seva factoria -la de la corrupció- en la mentida capaç de portar la desgràcia i el terror a qualsevol població. Francament,em sembla que tot els fot el mateix; res, de veritablement valuós els importa. Ja suposo que deuen tenir les seves justificacions; però és impossible deixar de veure l'efecte pervers del corrupte fons que els orienta: que en aquests casos -només pel control per al manteniment d'un estil de vida auto-destructiu- SÍ que aquestes esquifides finalitats -volen fer creure A BASE DE MENTIDES- que justifiquen QUALSEVOL mitjà.

yraya ha dit...

Perdón de antemano...pero la madre que los parió a todos ellos.