amb soldats es resol tot?

Aquest matí continua l'horror a Haití i ens en arriba una part via mitjans de comunicació. En el diari Público d'avui s'explica una història, una situació, que em fa al·lucinar. Us en penjo un bocí:

<<"Elegid: o ella muerta o todos nosotros muertos", dijo ayer el jefe de los cascos azules encargado de la seguridad de un equipo de bomberos de Castilla y León, que había acudido a rescatar a una mujer en una de las zonas más peligrosas de Puerto Príncipe. Los cascos azules habían recibido la orden de evacuar todo el área, incluyendo a los equipos de rescate, por temor a disturbios. Momentos antes se habían oído disparos, que procedían de presos que se habían escapado de una cárcel cercana y robado después las armas.

"No podemos irnos, la mujer está viva, podemos rescatarla", se quejaron los bomberos españoles ante el apremio de los cascos azules para que abandonaran la zona. Alrededor, cientos de haitianos esperaban expectantes el rescate, pero los cascos azules exigieron a los españoles que salieran de allí. La joven, que llevaba seis días atrapada bajo el cadáver de su madre, no pudo ser rescatada. "Ya le hemos quitado todos los escombros que tenía encima, pero sólo hemos dejado su cara al descubierto. Cuando nos hemos ido, nos ha mirado con los ojos desorbitados", relató el jefe del equipo de bomberos.

"No podemos irnos, la mujer está viva", se quejaron los bomberos

"Nosotros tenemos que irnos de aquí; por favor, tenéis que sacar vosotros a esta mujer", gritó un bombero español a los haitianos que estaban mirando. "No", le respondió un joven.>>

Si voleu llegir tota la notícia podeu prèmer ací

No em puc imaginar la situació, el fet que, després de treure runa i de deixar la cara descoberta, els equips de rescat puguin abandonar la persona que es pretenia rescatar. Bé, de fet, si que m'ho puc imaginar, he vist la pel·lícula En tierra de nadie (No man's land) i es narra una escena semblant. M'ho puc imaginar en la ficció però el que explica el diari no és ficció, és la realitat, la realitat que, com sempre, supera la ficció.



Remarcava, fa uns dies, que els Estats Units han ofert ajuda, entre la qual, la presència de més de 5.000 soldats.

Per fer què? Tan necessaris són els exèrcits? Solucionen tant com volen fer creure?

Jo no m'ho crec. Crec, més aviat, que cal dissoldre els exèrcits, tots, i que caldria invertir molt més en educació, ressolució pacífica de conflictes, brigades internacionals de pau...

Sense voler sentar càtedra sobre el "dolents" que són els exèrcits i limitant-me, tan sols, als tan elogiats cascos blaus de la ONU, us ofereixo alguns enllaços al respecte:

Las denuncias de abusos salpican a 'cascos azules' y personal de ONG

Abusos, fa poc, a Costa d'Ivori
Al 2006, també a Costa d'Ivori
A Haití i Libéria
Sudan
A Haití
Al Congo...

Acabo el post amb un vídeo d'una actuació tristament memorable dels cascos blaus, en aquest cas holandesos, a Srebrenica. A les imatges podeu veure els tractes entre un criminal de guerra anomenat Ratko Mladic, cap de l'exèrcit serbi en aquell moment, i els comandaments dels cascos blaus per lliurar l'enclau "protegit" d'Srebrenica. El resultat és prou i tristament conegut per tothom: Més de 7.000 desapareguts, principalment homens i nens; més de 3.000 cadàvers localitzats, etc. En vaig parlar en alguns posts.