una imatge del SomorrostroAhir a la nit van fer un reportatge sobre les barraques a Barcelona. Una realitat oblidada. Penjo el vídeo, dura una horeta i escaig, i us el recomano. Al final, algunes de les persones que han explicat la seva experiència lamenta que s'hagi oblidat aquesta realitat i que, a la platja del Bogatell, per exemple, no hi hagi cap cartell recordant que alli ho havia el Somorrostro.
Amb tanta informació sobre les il·legalitats que l'Ajuntament de Vic vol perpetrar per dificultar la integració d'immigrants a la localitat (a Reus també s'hi couen faves en el tema de l'empadronament: fa un temps l'Ajuntament perdia el cul per empadronar a tot quisqui per arribar als 100.000 habitants i ara canvia la cosa), no em puc estar de recomanar-vos un comentari que fa una de les persones que va passar força anys vivint en una barraca: "Pués el haber vivido en una barraca... en condiciones muy precàrias, me ha servido para darme cuenta que si otras personas vienen a nuestro pais, se dejan la vida, muchos, en el camino, y vienen buscando mejor vida, pués para compadecerte de ellos, solidarizarte y pensar que si ellos lo han hecho ahora, a nosotros nos tocó hacerlo antes y por los mismos motivos" (en el vídeo a partir del minut 1:11:00. El documental és molt bo i emociona però aquestes paraules, amb tanta humanitat, em fan saltar les llàgrimes.
Amb tanta informació sobre les il·legalitats que l'Ajuntament de Vic vol perpetrar per dificultar la integració d'immigrants a la localitat (a Reus també s'hi couen faves en el tema de l'empadronament: fa un temps l'Ajuntament perdia el cul per empadronar a tot quisqui per arribar als 100.000 habitants i ara canvia la cosa), no em puc estar de recomanar-vos un comentari que fa una de les persones que va passar força anys vivint en una barraca: "Pués el haber vivido en una barraca... en condiciones muy precàrias, me ha servido para darme cuenta que si otras personas vienen a nuestro pais, se dejan la vida, muchos, en el camino, y vienen buscando mejor vida, pués para compadecerte de ellos, solidarizarte y pensar que si ellos lo han hecho ahora, a nosotros nos tocó hacerlo antes y por los mismos motivos" (en el vídeo a partir del minut 1:11:00. El documental és molt bo i emociona però aquestes paraules, amb tanta humanitat, em fan saltar les llàgrimes.
1 comentari:
Som en un mal temps per la solidaritat, quan hi ha poc a repartir, sovint els qui més solidaris es mostren son el que menys tenen. Els apoltronats, ningú els mou, només el fet de poder escombrar noses dels seus negocis! Un petonàs, amic, ens tenim un xic abandonats, Josep Ma...
Publica un comentari a l'entrada