Aquests dies estic experimentant una barreja d'emocions i sentiments força potent. Un dels més presents és l'amor. També es barreja amb tot la convicció que ens ensenyen moltes coses, fins i tot, l'imprescindible que són els exèrcits i en canvi ens ensenyen ben poc o gens d'educació emocional, de sentiments i emocions... I així ens va! Causant i patint dolor, encara que sigui sense voler.
I ens pot anar pitjor.
En qualsevol cas us ensenyo una part del millor d'aquesta barreja:
En qualsevol cas us ensenyo una part del millor d'aquesta barreja:
Ahir a la nit vaig sortir per un trucada i em vaig trobar la lluna, quasi plena
ahir, era plena i en vaig gaudir al costat de la persona que estimo
Aquestes són les fotos de les tulipes, abans d'ahir.
una sensació quasi més que una imatge
Una es va trencar
fotos de les tulipes, ahir
les tulipes, avui
Per acabar el post, afegeixo un vídeo que m'ha passat la Mònica, la persona que estimo, i que és una de les coses bones de la barreja que esmentava al principi del post (la Mònica i la cançó que va esdevenint quelcom entranyable).Finalment, no he pogut penjar el vídeo que m'ha enviat la Mònica. En tot cas he penjat el vídeo oficial del mateix grup i la mateixa cançó.
1 comentari:
Josep Maria, jo crec que, ara, tal i com està muntada la societat actual, potser l'exèrcit és necessari (no ho sé) però crec que hem d'aportar el nostre gra de sorra per construir un futur basat en educar basant-se en la paraula, negociar, no lluitar amb armes, un futur basat en el respecte, la tolerància, la manca de racisme, la manca d'aberrants desigualtats socials...
sabina
Publica un comentari a l'entrada