capvespre del Mas Enric

Fa temps que, de tant en tant, per Sant Esteve, per la Mona o en ocasions especials, baixem a dinar a casa de ma germana, a Boscos. Després de dinar és quasi un ritual anar a passejar pel Mas Enric, el Gurugú... La canalla juga per la "pista americana", cerquem farigola, xerrem, respirem... A banda del caliu familiar, enyoro aquestes visites pel "mono" de verd que, sobretot a la primavera, em guanya. Mas Enric hauria de formar part de l'Anella Verda.

El 15 de novembre de 2005, a la web del GEPEC, es parlava de l'Anella Verda. S'hi deien coses com aquestes:

Des del Pont del Diable fins al Mèdol i la Móra-Tamarit, passant pel Gurugú, la Budellera, el Mas Rafel..., és a vista d’ocell com millor s’aprecia com tot aquest territori, densament arbrat, es conforma com a una corona forestal perimetral, al nord i per la part de llevant a la ciutat de Tarragona. És un gran espai natural, destacable pel relatiu bon estat de conservació de la seva massa boscosa i les espècies de flora i fauna associades, així com pels seus valors paisatgístics, històrics i socioambientals; s’hi localitzen, doncs, a banda de les restes romanes reconegudes, algunes pintures rupestres i diversos masos d’interès, construccions de pedra seca, carrerades ramaderes...

Tanmateix, funcionalment des d’una òptica més biogeogràfica, aquest espai en l’actualitat certament constitueix un continum especialment transcendent pels papers estratègics que desenvolupa com a zona tampó i cinturó connector: esdevé una corona verda tampó esmorteïdora de la pressió antròpica, filtrant d’impactes respecte altres espais més sensibles de la Conca del Gaià, una zona absorbent de les necessitats d'esbarjo de la població, i el principal connector biològic-faunístic entre les zones del Baix Gaià i el Baix Francolí.

Aquest és sens dubte el futur científicament desitjable per a tot l'àmbit agroforestal de llevant de Tarragona, el d’una corona verda, ben establerta, perdurable, i així ho hauria d’entendre també, i integrar, els diferents planejaments que justament ara són en curs: el nou POUM de Tarragona, el Pla Territorial del Camp de Tarragona, la Xarxa Natura 2000, el Pla de Connectors Biològics, el Catàleg del Paisatge...

El 13 de febrer, a la mateixa web, es parlava de la presó que es pretenia ubicar al bell mig del Mas d'Enric.

Aquest cap de setmana vam tornar a casa ma germana i, després de dinar, a Mas Enric.
Les obres ja són un fet. Res no sembla el que coneixíem. L'Anella Verda, si ho arriba a ser, ja no serà, ben bé, el que es pretenia.
Van poder passejar fins el Gurugú però a Mas Enric ja no hi vam poder accedir. Les tanques i les obres ho impedien.

Suposo que una presó és important, imprescindible (sempre triem la part més repressiva enlloc de l'ensenyament públic o les coses que fan créixer les persones) però quan veig les tanques, els arbres tallats i que l'espai verd es redueix en detriment de la totxana o de l'asfalt, no puc evitar una sensació de tristesa.