dissabte, 27 de març de 2010

Ara i aquí

les tulipes, ahir

les tulipes, avui

Aquest matí ne anat a passejar, a llegir i, sobretot, a respirar, al Parc del Francolí. No hi havia estat i he de reconèixer que està força bé. No m'agraden moltes coses de les que està fent l'equip de govern de l'ajuntament però cal reconèixer que tot, o quasi tot, el relacionat amb els jardins s'està fent força bé. Al Cèsar el que és del Cèsar i, per tant, Felicitats al responsable de Parcs i Jardins.

Aquest és l'indret en el qual m'he assegut a llegir (n'hi ha de "millors" aprop del riu però fotia una ventolera d'espant)

Un parell d'imatges del riu. No sé ben be com va, perquè té aigua, etc., però cal reconèixer que fa goig


He estat llegint coses com les que segueixen:

"Los seres humanos hemos demostrado ser notablemente adaptables en nuestra relación con el mundo físico, y en los últimos siglos hemos alcanzado cotas mentales muy elevadas pero, por desgracia, nos hemos ido empequeñeciendo poco a poco en términos emocionales. El turbulento estado del mundo en que vivimos hoy en dia es una prueba del hecho de que el mundo es el patio de recreo de unos inmaduros emocionales."

"Sin embargo cuando nos pasamos la vida en esa esfera mental que llamamos tiempo, ni siquiera somos conscientes de que tenemos un corazón, y mucho menos somos capaces de escucharlo o de sentirlo."

"Reaccionar ante una experiència significa que estamos tomando nuestras decisiones basándonos en lo que pensamos que nos sucedió ayer y en lo que pensamos que puede sucedernos mañana. Solo respondemos a nuestras experiencias cuando tomamos decisiones basándonos en lo que nos sucede aquí y en este momento."

Són coses força assenyades i que penso treballar. Bon garbuix porto amb les emocions, els sentiments i tot això. Perquè no ens hi posem a temps, abans de putejar i putejar-nos, per molt sense voler que sigui?

Mentrestant, malgrat que sembla que el patiment té a veure amb la memòria, no amb l'instant present, la cosa és molt dura i no puc evitar pensar i recordar i, per molt que respiri, la cosa és dura. Molt dura.

1 comentari:

savina ha dit...

Gràcies pel teu post de part de qui tu ja saps