dimarts, 16 de març de 2010

aniversari My Lai o, un cop més, Cap exèrcit defensa la pau


Avui estan passant moltes coses, entre elles, avui és l'aniversari de la massacre de My Lai. Un succés que va passar en un poble, My Lai, de Vietnam, el 16 de març de 1968. Una secció de soldats, sota el comandament de segon tinent (equivalent a alférez) William Laws Calley va efectuar una de les continues operacions de cerca de "vietcongs". Un cop els helicòpters van deixar als soldats, durant quatre hores, el segon tinent i els seus homes van violar dones i nenes, van matar el bestiar i van encendre les cases del poblat. Al final van reunir tots/es els/les supervivents i els van crivellar a trets.


Entre 350 i 500 víctimes.


L'exèrcit, com no, va intentar tapar els fets car My Lai no fou més que un dels nombrosos "fenòmens" que va generar la guerra. El segon tinent Calley fou jutjat, va dir que complia ordres, força gent pensa que fou un boc expiatori, però tan sols va restar tres mesos en arrest domiciliari. Richard Nixon l'indultà.

Jo no puc deslligar My Lai de la història dels exèrcits. Podem comptar tots els My Lai de la història? A l'Afganistan? a l'Iraq? als territoris ocupats a Palestina? a...

I com no ho puc deslligar, malgrat em vesteixin l'exèrcit de color de rosa, d'ONG o de missió humanitària, no puc menys que relacionar My Lai , la veritable cara dels exèrcits, amb aquesta visió que ens volen fer empassar i que va suposant la militarització de la societat, sense oblidar les escoles, l'Universitat, els Salons de l'Ensenyament...

Aquest enllaç fa referència a la "invitació" que l'exèrcit ha enviat a la UPF perque puguin jurar bandera el dia de les forces armades.

Tarraco Viva és un festival que ja no es basa, fonamentalment, en els aspectes militars sobre Roma, però a l'hora d'enviar imatges a la premsa segueix primant lo militar

aquesta foto és de Liberia, ja se sap, coses del Tercer Mon

Aquesta s'ha fet a Lanzarote (Spain), suposadament el Primer Món

com es pot veure no és d'uns nens que han agafat armes sense permís

l'exèrcit es fica a les escoles i al Saló de l'Ensenyament. A la foto unes treballadores del Saló netejant la imatge de l'exèrcit

les armes no eduquen, maten

1 comentari:

Joan ha dit...

Últimament penso el següent, quant a les organitzacions; que bàsicament n'hi ha de dos tipus. O són democràtiques o són no democràtiques. Crec que aquelles que més avien de ser democràtiques -les escoles- estan, ja fa un bon temps, des-democratitzant-se, últimament a passes agegantades; no és que haguessin arribat a un molt alt grau de democratització, crec que no; per tant mancava, tot un llarg proces, tota una cultura democratitzant. Els publicistes -i actius agents- del poder econòmic, és a dir els polítics en general,ho han simplificat tot: hem de fer-nos amb la cultura del esforç, diuen, i alhora inverteixen tot un gran esforç en des-democratitzar les escoles, quan el seu esforç hauria d'haver estat dirigit vers l'aprofundiment de la cultura de la democràcia -ells s'autodenominen demòcrates- Aquest hagués estat un esforç, de tots i del tot, és a dir democràtics, ple de sentit. D'organitzacions posem que n'hi ha quatre: les democràtiques, les militars, les econòmiques-empresarials i les eclesiàstiques; i que fàcilment podríem reduir a dos. Les democràtiques i les no democràtiques. Les segones tenen totes un tufillo militarista o són pròpiament militaristes. Les guerres són el fracàs de la paraula, que seria la política realment democratitzada que com totes les grans coses, és cou lentament. No és el cas.
Salutacions.