seguim amb les coses importants

El raconet tranquil per meditar, llegir...

Aquest és el darrer post que tenia pendent. No m'agraden massa els power points, però, de tant en tant, n'hi ha algun que pel tema, elmoment o la persona que l'envia, vés a saber, és una mica especial. És el cas d'aquest que em va enviar la Mònica diumenge, em va agradar i li agraeixo força. Crec que, en aquests moments ens pot ser útil a tots dos (espero que a més gent). Diferents circumstàncies han complicat la seva publicació però era quelcom que considerava imprescindible, més després d'alguns posts més "crispats"

Ballant Sota La Pluja

View more presentations from jyago70.

la vista propera des del raconet

coses sense "importància"

Fa una estona s'ha apagat el soroll. El soroll del tros de transformador que TV3, amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, suposo, ha instal·lat al costat de casa i que ha estat en marxa des de primera hora del matí. TV3 i Ajuntament fent gala del menyspreu envers els veïns. Si no es troben bé i son a casa que es fotin, no?

El transformador de TV3

Total, la cosa no és nova. Per Santa Tecla algú va pensar en la incomoditat de no tenir aire condicionat a la Sala de Plenaris i, total, com hem de posar transformador pels escenaris, doncs el posem més potent i així estarem fresquets. Que fa soroll? Que hi ha gent que viu a la plaça? Doncs que s'aguantin que per alguna cosa és festa major i sinó haver cercat algun altre lloc per viure.

el transformador de Santa Tecla

Bé, de fet, no volia parlar de transformadors. Simplement pensant en el post anterior pensava que alguns comentaristes criticaven la CUP per no parlar de coses "importants" i m'ha xocat veure, davant l'Ajuntament, coses "importants"... com un ramat de bens. També pensava en el respecte pels animals i m'he trobat amb animals transportats amuntegats, en el seu mitjà natural, la Plaça Major d'una ciutat, noves mostres de "respecte" envers els animals. Suposo que, quan estigui la Plaça de Braus "recuperada" veurem noves mostres de "respecte".

Bé acabo el post perque tothom em diu que no els faci tan llargs i, per altra banda, si començo a barrejar notícies, com que el Teatre Tarragona costarà el triple del previst o el que ha passat a Santa Coloma -curiós que qui fa els registres i les detencions sigui la Guardia Civil? Sort que no l'han dissolt sinó potser hauria de venir el CSI perquè sinó ja només queda la Policia Nacional o els Mossos-, o el cas Millet amb imatges de l'Ajuntament amb bens (hauré de tornar a veure l'Angel Exterminador)... acabaré allargant-me.

coses "importants"

foto de Igualdad Animal (albúm sobre animals Circ Americà)

Fa uns dies va arribar a Tarragona el Circo Americano que fa funcions entre el 22 d'octubre i l'1 de novembre. Pel carrer s'han distribuït invitacions en les quals s'indica que a la pista del circ es podrà admirar dromedaris, lleons, llames, cavalls, "el único rinoceronte blanco en la Pista de un Circo", tigres blancs, "Los únicos tigres TABBY"...

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Tarragona va donar a conèixer un comunicat en el que es posiciona contra la presència de circs amb animals a la ciutat. Es diu en el comunicat que "un espectacle basat en la humiliació i el sofriment d'animals no ajuda a inculcar als nostres fills els valors d'empatia i de respecte cap a les altres persones" o que "els xiquets veuran els animals com un simple objecte de diversió, als quals se'ls pot dominar i explotar". Si el voleu llegir sencer podeu prèmer a sobre i el veureu més gran.

Alguns mitjans se'n van fer ressò, entre ells el digital Tot Tarragona i, evidentment, hi ha hagut comentaris.
Jo vaig dir que, per una banda, em va xocar que la CUP, una alternativa política, tractés aquest tema quan, probablement, n'hi ha de més importants per Tarragona però, per altra, he de reconèixer, a banda del fet que la CUP no parla només d'aquest tema, que em sembla perfecte parlar-ne perquè sinó, amb la merda dels possibilismes acabem perdent el nord i si, per altres qüestions que podem considerar més importants (importants per a quí?) oblidem els que tenen a veure amb valors i amb principis anem malament. El fi no justifica els mitjans. De l'atur, el benestar dels veïns, la neteja de la ciutat, el patrimoni i moltes altres coses se n'ha de parlar, però això no es incompatible amb el respecte pels essèrs que comparteixen temps i espai en aquesta nau terra, ans al contrari, és inseparable. Bravo per la CUP!
Ah! i per qui pensa que tampoc n'hi ha per tant, us convido a visitar les fotos fetes als animals del Circo Americano per activictes d'Igualdad Animal. Simplement esgarrifoses.

sobre pagesos, mossos d'esquadra i mitjans de comunicació

Dissabte hi va haver una manifestació de la Unió de Pagesos a Reus. Van fer acte de presència els antiavalots dels Mossos d'Esquadra i la cosa va acabar amb ball de bastons.
Vilaweb ho explicava així:

DISSABTE, 24/10/2009 - 19:48h

Els enfrontaments entre mossos i pagesos a Reus acaba amb divuit ferits i un detingut

El Sindicat de Periodistes denuncia l'agressió a un càmera

Els enfrontaments entre els mossos i els pagesos avui a Reus han acabat amb vuit agents ferits, una desena de pagesos contusionats i un detingut. La manifestació d'Unió de Pagesos per reclamar preus justos s'ha aturat davant la seu territorial del Departament d'Agricultura, on els pagesos han bolcat un tractor carregat d'avellanes i han volgut accedir a la seu; quan els agents els ho han volgut impedir, ha començat la batussa. Els mossos han carregat contra els manifestants que els escridassaven i els llençaven productes.

Un dels pagesos ha estat detingut, acusat de desordre públic i atemptat contra els agents de l'autoritat. El pagès ha estat detingut a la sortida de l'hospital de Reus, on l'havien atès del trencament d'un dit arran dels enfrontaments.

El coordinador territorial d'Unió de Pagesos a Tarragona, Josep Maria Coll, ha criticat l'actuació dels agents policíacs, que ha qualificat de provocadora. Per la seva banda, el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, ha defensat l'acció del cos dels mossos, els quals, segons el seu parer, han garantit la integritat dels equipaments públics. A més, ha criticat l'actitud d'alguns manifestants i les agressions als agents.

Agressió a un càmera

El Sindicat de Periodistes de Catalunya ha condemnat l'agressió que ha patit un càmera, que cobria la informació per a TV3, per part dels mossos. Així, el sindicat lamenta que els agents hagin agredit 'novament' representants dels mitjans de comunicació quan desenvolupaven la seva tasca informativa. El sindicat també ha denunciat que al càmera li han exigit les imatges enregistrades, a la qual cosa s'ha negat.

Preus justos

Sota el lema 'Volem preus justos al camp i a la ciutat, el govern no es mou, la pagesia no s'atura', els manifestants han denunciat els preus baixos imposats als productors agrícoles i ramaders per part dels grans distribuïdors i la indústria agroalimentària i han criticat la inacció dels governs català i espanyol i la deficient política agrària.

TV3 ho va explicar així:

El to, curiosament, és força diferent d'aquestes altres imatges que es presenten com a "imatges sense editar". Són també de TV3 però hi ha diferències, no? Que curiós. En qualsevol cas, no deixa de xocar veure, en el vídeo que es va emtre per TV3, el mosso que fa topar, en diferents ocasions, el seu escut contra la càmera.

El company Jordi Martí, en el blog Prendre la Paraula n'ha parlat amb el post que podeu veure si premeu ací. També l'ha penjat en el digital Tot Tarragona.

dues coses maques

la ratona (que m'ha deixat la Mònica perque vetlli els meus sons i em cuidi. A ella li va anar bé)

Ahir em vaig passar el dia a Barna. Temes mèdics. Entremig vam poder quedar ben molls patollant pels voltants de Bellvitge. Després apalancat i fastiguejat en un dels butacots de l'hospital de dia ens va alegrar la tarda una magnífica posta de sol precedida d'un arcoiris doble que, això si, vaig haver de veure en foto.

foto de Jorge Mir en què es pot veure una imatge de l'arc de Sant Martí doble (a la foto no s'aprecia massa bé el segon) que ha publicat en el seu blog

España trafica mejor

L'amic Gervasio Sànchez, fotoperiodista del que he he parlat i he publicat coses en aquest blog, ha fet un nou post en el seu blog LOS DESASTRES DE LA GUERRA.

Gerva diu les coses ben clares, i m'agrada, per la qual cosa crec que val la pena reproduir-lo ací. M'he permès afegir alguns enllaços a alguna de les campanyes i/o organismes que Gerva esmenta per si algú vol ampliar informació i coneixement al respecte. Us deixo amb el post però, abans, penjo el vídeo del que parla Gerva:

“A mi me parece muy hipócrita que un gobierno que habla de derechos humanos, de compromiso por la paz, de alianza de civilizaciones, se dedique a vender guerra, muerte y destrucción”. Aunque todavía falta un trimestre para finalizar 2009 me atrevo a decir que esta es la mejor frase que he escuchado durante todo el año.

Su autor es un joven traductor de 29 años llamado Rafael Lafuente Blanco y su interlocutor, el presidente del gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero. Ocurrió el 26 de enero en el programa Tengo una pregunta para usted ante una audiencia de seis millones de televidentes.

El joven tuvo las agallas de recordarle al presidente que “es incongruente” que vayamos por el mundo publicitando un discurso pacifista y, al mismo tiempo, seamos una de las principales potencias armamentísticas del mundo.

Desde aquel lejano día España trafica mejor ya que hemos escalado dos posiciones y ahora ocupamos el sexto puesto en el ranking mundial después de Estados Unidos, Rusia, Alemania, Reino Unido y Francia.

Es posible que sea en lo único que hemos ascendido en las estadísticas mundiales en este aciago año. No es una razón para sentirnos orgullosos.

Rafael pidió a Zapatero que explicase “no solo con palabras bonitas” por qué su gobierno ha duplicado la venta de armas. Un presidente muy incómodo (sus asesores no le habían preparado para ese tipo de preguntas) intentó escurrir el bulto con una frase hecha: “Nosotros tenemos una industria de armamento que exporta. Es insignificante la venta de armas a Israel…”.

Pero el joven no se amilanó: “¿Cómo de insignificante?”. El presidente intentó minimizar las ventas armamentísticas. Rafael contratacó con dureza: “¿Tiene usted una idea de cuántos civiles palestinos habrán matado nuestras armas?”

En ese mes de enero se había producido la invasión de Gaza que podría costarle caro a los máximos responsables israelíes si prosperan algunas iniciativas internacionales. Zapatero respondió con otra frase hecha: “Estoy convencido de que el armamento que hemos vendido a Israel no se ha utilizado para eso”. Rafael volvió a incomodarle: “¿Cómo lo puede demostrar?”

El duro intercambio duró 3,29 minutos, mejor dicho, casi un minuto menos porque los últimos cincuenta segundos Zapatero se fue por los cerros de Úbeda y los gastó recordando lo maravilloso que es su gobierno en el concierto de las naciones.

Se atrevió a decir que “somos pioneros y líderes en la eliminación de las bombas de racimo”, una afirmación dudosa porque contradice lo ocurrido en los prolegómenos de la reunión de Dublín de mayo de 2008 en la que se pactó el texto definitivo del tratado internacional contra este tipo de armas.

La delegación gubernamental española mantuvo una ambigüedad calculada hasta poco antes de la reunión. Las organizaciones no gubernamentales no sabían si la posición española sería abogar por una prohibición total de las bombas de racimo o defender un tratado con exclusiones que permitiesen a las empresas españolas fabricar algunos modelos de bombas de racimo. Sólo la presión convenció a Zapatero de la inutilidad de su posición.

Recientemente Amnistía Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace y Fundació per la Pau, cuatro organizaciones humanitarias no gubernamentales muy prestigiosas, han presentado un informe titulado “¿Se está cumpliendo la Ley? Análisis de las exportaciones españolas de armas en 2008”. En él se hace un exhaustivo balance desde diciembre de 2007 cuando las Cortes Generales aprobaron la Ley de Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso (ley 53/2007).

Después de enumerar algunos avances positivos en el control de la venta de armas, el informe se muestra muy crítico ante “las transferencias a destinos preocupantes sin que se conozcan los criterios que han permitido estas exportaciones, según lo establecido por la ley”

La ley 53/2007 es muy clara ya que afirma que no deben venderse armas "cuando existan indicios racionales de que puedan ser empleadas en acciones que perturben la paz, puedan exacerbar tensiones o conflictos latentes, puedan ser utilizados de manera contraria al respeto debido y la dignidad inherente al ser humano, con fines de represión interna o en situaciones de violación de derechos humanos, tengan como destino países con evidencia de desvíos de materiales transferidos o puedan vulnerar los compromisos internacionales contraídos por España".

En la lista de nuestros compradores, en cambio, hay países en los que existen conflictos armados, violaciones del Derecho Internacional Humanitario (DIH), graves violaciones de derechos humanos y altos índices de violencia armada.

Entre ellos destaca Angola, Arabia Saudí, Argelia, Bolivia, Cuba, Colombia, Egipto, Estados Unidos (“su ejército se ha visto involucrado en violaciones de derechos humanos y del DIH en sus misiones en el exterior, como en Irak o Afganistán”), Georgia, Ghana, India, Indonesia, Israel, Jamaica, Líbano, Marruecos, Pakistán, Paraguay (“frecuente destino de operaciones triangulares con países limítrofes”), Senegal, Sri Lanka, Sudáfrica, Turquía y Venezuela

El documento asegura que “la información proporcionada por el Gobierno sobre las ventas de material de defensa y de material de doble uso, incluyendo las armas de caza y tiro deportivo y sus

municiones, sigue siendo insuficiente para realizar un control parlamentario efectivo” Además, no existe coincidencia entre los datos de Aduanas y las estadísticas oficiales en relación a las cantidades exportadas.

Es decir, podemos estar vendiendo más armas de las que declaramos. Si el gobierno oculta datos al parlamento y a la opinión pública, tenemos derecho a pensar que nos está mintiendo. También podemos pensar que Zapatero es nuestro mejor traficante de armas. Y para colmo esta actitud hipócrita, como le dijo nuestro querido y valiente traductor Rafael, pone en duda su supuesto prestigio pacifista, destruye su talante y su discurso ético.

de cagaleres i felicitats

Bé, tornem-hi. Demà, a més, em toca la colonoscòpia anual i, per tant, avui, a més, m'he passat més estona sentat a la tassa del WC que fent altres coses. Això si, he pogut llegir una mica. Encara que, tot sigui dit, una mica de bòlit i desordenàdament, així, a causa del lloc on eren els llibres i les presses i corregudes, he barrejat Galíndez, de M. Vàzquez Montalban, i Queremos Libertad, de Múmia Abú Jamal.

Galíndez m'ha sorprès força i l'estic llegint amb força interès. Un passatge que m'ha impactat aquest matí, no sé si perquè representa un moment de felicitat (o per la gana que passo avui, condemnat a líquids clars i laxants), és el que reprodueixo:

El comedor es la antigua cocina con la campana ahumada por fogatas de miles de noches, incluso esta. Al desnudo las vigas entrecruzadas como nervios, ramas muertas de una casa árbol. Entre las brasas se asan choricillos que el tío ofrece como aperitivo en la punta de una horquilla larga, mientras Josema abre botellas de chacolí que se trajo de Guetaria.

- No tengáis miedo que durante la comida no tocaremos chacolí. Para traguear, bueno. Para comer algo serio. El chacolí es como una limonada.

Y llegan las pochas entre aplausos de Ricardo, en una cazuela ahumada por mil triunfos de Amparitxu, judías rojas con tocino y morcilla, que tu comparas con las mil latas de judías que has comido en las acampadas cuando seguías primero la ruta de Tom Sawyer y luego la de Hemingway en Al otro lado del rio y entre los árboles. Las alubias de tu tierra y estas pochas tienen un diferente sentido del tiempo, tan viejo y oscuro como la sangre de esta morcilla que hace unos años hubieras rechazado con repugnancia o este pedazo de bárbaro chorizo casi disuelto por una cocción llena de parsimonia. Suenan dos botellas de vino tinto al destaponarse, Marques de Murrieta, apuntas el nombre, lo apunta todo la hija de puta, dice Ricardo que ya ha bebido más que todos los demás juntos.

- Apunta, apunta, chica, que aquí no hay secretos.

Y un platito de kokotxas para que las pruebes. Y pruebas estos misteriosos tumores de pescado gelatinosos, aromatizados por el ajo y el perejil y no te gustan, pero pones cara de éxtasis porqué la situación si te gusta y te gusta esta mujer casi vieja, casi joven, que es feliz porque ya no le queman el caserío, porque su marido ya no está en la cárcel y su hijo ha dejado la lucha armada.

- Las kokotxas para abrir boca ¿y después qué?

- Bacalao al pil-pil y leche frita.

- Como una boa, me voy a poner como una boa.

Grita Ricardo entusiasmado y piropea a su tía la auténtica gloria de la familia.

.../..

La botella de un supuesto calvados vasco, un aguardiente tan difícil de encontrar que no se encuentra…

.../..

¿Porque no salimos afuera? Hace una noche de luna llena y las esculturas de Josefa són preciosas bajo la luna.

No solo lo ha dicho Amparitxu, sino que os abre marcha y os arrebuja en rotundos jerseys que ha sacado del fondo de arcas profundas y aun huelen a naftalina y a jabón de olor. Cuando tu calor interior choca con el canto afilado del relente, notas una sacudida activadora, como bajo una ducha fria y no os ha abandonado la alegría interior de la buena comida y el alcohol pero si las telarañas de las ideas, combadas por una brisa de aire y luna y finalmente alejadas hacia el vértigo oscuro del valle. A la luz lunar, las estacas de Josefa adquieren toda su grandeza de naturaleza corregida. Amparitxu os ha propuesto que os cojáis las manos y ella misma retiene con una a su hijo y con otra a Ricardo. La tuya la acaricia con llamadas nerviosas y cálidas Ricardo y la otra te la guarda la mano cuadrada del viejo Migueloa. Amparitxu está contenta y casi llora cuando canta:

Ez nau izutzen negu hurbilak

uda betezko beroan

dakidalako irauten duela

orainak ere geroan

nolabaitezko kate geldian

unez uneko lerroan

guztia present bihurtu arte

nor izanaren erroan.

La canción prosigue sin otra música que el frufrú de las hojas del bosque y el bisbiseo de Migueloa que la secunda.

aquesta foto és de Javi Pozo

(si premeu sobre el primer vers de la cançó podreu veure un vídeo -no he pogut baixar-lo- de Míkel Laboa, el cantant del qual es parla en aquest fragment de Galíndez, cantant aquesta cançó. Val la pena. Un altre dia us penjo la traducció ;-))

qui t'ha dit que era fàcil ser princesa

la militarització discreta

Aquesta tarda, mirant el diari per internet, m'ha xocat una notícia: l'actriu Concha Velasco, Ferran Adria i un tal Bosque que deu ser entrenador d'algun esport sortien en un vídeo de promoció del dia de las Fuersas Armades que, enguany, es farà a Madrid.

Evidentment lloant les excel·lències de l'"altruista misió" que realitzen aquestes fuersas armadas (a aquest ritme hauran de buscar algun mot per substituir lo d'armades. Desarmadas, altruistas, caritativas...?). No puc evitar-ho, em cargola una mica les entranyes veure publicitat de quelcom que, des del meu punt de vista, existeix per l'opressió i la mort (per molt que ho vulguin disfressar).
Per contrastar el vídeo promocional en penjo un parell que tenen més a veure. El primer treu unes imatges del que realment estan fent els soldats espanyols a l'Afganistan, malgrat que des del govern assegurin que les tropes espanyoles no estan en guerra.

El segón va, també, sobre l'Afganistan i el que hi fan els Estats Units als quals donen suport i vasallatge,

Concha Velasco, Ferran Adrià... defensant les fuersas armades altruïstes, pacifistes, carinyoses... són tan bones i el militarisme es dissimula tant, que acaben passant coses com les de la notícia que va aparèixer al diari La Provincia de las Palmas sobre una jornada de portes obertes en un quarter militar a Fuerteventura, Aprendices de soldado la titulen. Si voleu anar directament a les fotos premeu ací.

una de les fotos que publica el diari la provincia.es (diario de Las Palmas)

M'acusareu de demagogia però a aquestes alçades no puc menys que relacionar les notícies que apareixen als diaris, així quan llegeixo sobre exèrcits, armaments i la destrucció i malbaratament de recursos que generen, segur que, algunes pàgines abans o després, em trobo amb notícies com la que apareix en el diari El Telégrafo: "El hambre afectarà a 25 millones de niños"

Vull acabar el post amb un post del blog de Rafael Reig publicat en el diari Público del 21 de setembre, que em va agradar força pel que comporta de deconstrucció del llenguatge i d'idees que tenim assumides i que fem nostres sense ni adonar-nos-en:

Asunto: Obituarios bélicos

¿Será posible no morir a puñetazo limpio, sino en paz, y como dice Jorge Manrique que murió su padre: reconciliado? Quienes disfrutamos con la lectura de obituarios (en especial en verano) estamos ya un poco cansados de esta muerte bélica que se ha puesto de moda, de que sea obligatorio morir “tras una larga lucha contra la enfermedad”, o morir porque uno “ha perdido su batalla contra el cáncer”. ¿Nadie se muere sin “un largo combate”? ¿Nadie se rinde? No contentos con que la vida sea un combate, ahora morirse también exige luchar. No queremos ser soldados.

Sobre festes, soroll i pau i drets humans (tropes espanyoles a l'Afganistan)

Darreres hores de la festa major de Tarragona, Santa Tecla. Suposo que ara hi haurà valoracions, positives, com no les de l'Ajuntament, no tant, probablement, d'altres. Jo no he pogut seguir tots els actes i, per tant, només em referiré a una qüestió: el soroll. Com sabeu, visc a la Plaça de la Font, i no entenc, en absolut, la inconsciència municipal pel que fa al soroll i la falta de respecte constant pel veïnat. Cada dia hi ha hagut actes a la Plaça i quasi cada nit concerts o revetlles. No sé per quins set sous sembla que cal associar festa a soroll. Des de quan millora una música o una cançó perquè el volum estigui a la màxima potència? A la nit, a casa, els vidres tremolaven, literalment! Podríem convenir en què té la seva lògica que la festa comporti algunes incomoditats pel veïnat, però el soroll no és, tan sols, el dels concerts. Cal afegir-hi el muntatge i desmuntatge dels empostissats (també, practicament, a diari), les proves de so, la neteja post actes , els compressors que proporcionen energia pels concerts i/o fresqueta a la Sala de Plenaris i un llarg etcètera. La meva companya no havia "viscut" mai tan d'aprop la festa i el dia de la baixada de l'àliga em va despertar de matinada, al·lucinant, perquè l'havia despertat un allau de gent cridant i cantant, amb cavalls... Jo, que ja hi estic acostumat i, sovint, puc dormir malgrat el soroll em vaig mig despertar i vaig pensar que al·lucinava per algun somnífer. L'endemà vaig caure en què els "cavalls" que va veure no eren més que la Mulassa.
Bé, amb Santa Tecla quasi enllestida, bé, les festes vull dir, passo a reproduïr la convocatòria de la Plataforma Aturem la Guerra. Una concentració a Barcelona per protestar per l'enviament de més tropes a l'Afganistan. Ens han dit que Espanya no està en guerra que tan sols estem en "suport" a operacions electorals malgrat la qual cosa van matant afganesos i la ministra Chacon fa discursos parlant poc més que del dimoni que amenaça les nostres llars.

Aquest onze de setembre, el govern espanyol ha anunciat l’enviament de 220 soldats més a l’Afganistan.

La decisió va en contra de qualsevol lògica que no sigui la militar.

No s’està reconstruint l’Afganistan. No s’ha alliberat les dones afganeses. No s’ha dut la democràcia al país, com demostra la farsa de les recents eleccions. L’ocupació provoca cada vegada més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Més tropes espanyols no solucionaran la situació, només augmentarà la probabilitat de baixes espanyoles.

Els mateixos motius que hi havia per retirar les tropes de l’Iraq l’any 2004 s’apliquen avui al cas afganès.

La crisi econòmica és un motiu més per reduir la despesa militar i dedicar més diners a fins socials.

Per tot això, la Plataforma Aturem la Guerra convoca una concentració per demanar la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i per expressar el nostre rebuig a l’enviament de més soldats.

No a l’ocupació de l’Afganistan! No a l’enviament de més tropes!

dilluns, 28 de setembre, 20h · Plaça de Sant Jaume, Barcelona