dilluns, 31 de març del 2008

Citacions judicials estranyes i sospitoses - Pel dret d'avortament lliure i gratuït


Davant l'ofensiva conservadora contra l'avortament, fa poc, unes 170 persones es van autoinculpar, a Tarragona, d'haver avortat o d'haver acompanyat una dona a avortar. A altres llocs, a l'estat espanyol, han passat coses semblants. A Barcelona, per exemple, es van autoinculpar 2400 persones. La diferència és que, normalment, s'han arxivat les autoinculpacions excepte a Tarragona i a Sevilla. A Tarragona, de moment, ens han citat, a una vintena de persones que ens vam autoinculpar, per declarar al Jutjat.
Reprodueixo l'editorial que aquest matí ha publicat el diari El Punt:

Citacions judicials estranyes i sospitoses
Dues persones van haver d'anar a declarar divendres a un jutjat de Tarragona i una vintena més ho hauran de fer en els pròxims dies en relació amb el document d'autoinculpació que van lliurar a finals del mes passat, en el marc d'una campanya d'abast estatal per reclamar l'avortament lliure i gratuït. Segurament, i des d'un punt de vista estrictament legal, l'actuació del jutge que ha decidit citar aquests ciutadans és del tot lícita. Però no per això deixa de ser absurda. I ho és per un doble motiu: en primer lloc, pel valor eminentment simbòlic de la reivindicació que aquest col·lectiu va fer en diverses poblacions catalanes. A Barcelona, per exemple, 2.400 persones van lliurar el mateix document a un jutjat, que no va trigar a arxivar la causa. D'altra banda, el procediment també és estrany en el context de col·lapse que denuncien els mateixos professionals de la judicatura. Que aquest jutge decideixi invertir el seu temps a escoltar el testimoni d'una vintena de persones, o el de les altres 150 que van lliurar el mateix document a les oficines judicials, només pot respondre a dues raons: la primera –i la més sorprenent–, que trobi indicis de delicte en l'actuació d'aquestes persones, i la segona només es pot associar a unes qüestions ideològiques que s'haurien de deixar de banda en un univers tan sensible com és el jurídic. Cal esperar que els episodis com els viscuts a Tarragona o Sevilla, on un altre jutge també ha cridat a declarar un grup de persones que es van autoinculpar amb el mateix objectiu de reclamar una nova llei de l'avortament, es tanquin aviat. En cas contrari, es reforçarà la idea que alguns jutges es deixen portar massa per conviccions que poc tenen a veure amb la legalitat vigent. I això no és gens positiu. Ni per a la imatge de la judicatura, ni per al conjunt de la ciutadania, que n'espera un tracte just i igualitari. I una mica de sentit comú.

Bé com ja sabeu, el divendres van començar les declaracions al jutjat de Tarragona i durant tot el mes d'abril el tenim ocupat per unes 20 persones més que hem de passar pels jutjats número 3 i 6.
Tal com estan les coses es necessari continuar la lluita per canviar la llei, (la vicepresidenta Maria Teresa de la Vega creu que no es el moment perquè segons diu no es una demanda social), doncs nosaltres creiem que sí i per això hem convocat una
CONCENTRACIÓ per dimarts dia 1 a les 7 del vespre davant dels jutjats (Av.President Companys)
Us recordem que si hi ha alguna persona que l'han citat i no ha passat la data i l'hora es important que ho faci per poder informar-la i acompanyar-la com farem amb tothom.
La propera citació al jutjat es per DIMARTS DIA 1 A LES 10 H.
Ens trobarem a les 9,45 davant del jutjat totes les persones que puguem, per fer l'acompanyament.

divendres, 28 de març del 2008

Més novetats (aclariments) sobre la situació de Múmia Abú-Jamal



Acabo de llegir una informació, que us trasllado, sobre Múmia Abú Jamal, clarificant el dubte que us havia comentat.

El jueves 28 de marzo el Comite Internacional de Amig@s y Familia de Mumia Abu-Jamal (ICFFMAJ) celebró una conferencia de prensa y manifestación en Filadelfia para expresar su indignación sobre el rechazo a un nuevo juicio para Mumia por el Tribunal Federal de Apelaciones del 3° Circuito. Hoy y mañana habrá protestas en Harlem, San Francisco y varias ciudades del mundo. Se convoca una gran marcha en Filadelfia el 26 de abril para rechazar las opciones de cadena perpetua o muerte.
Aunque el tribunal federal afirmó la revocación de la pena de muerte ordenada por el juez Yohn en 2001, también rechazó los argumentos sólidos de Mumia para conseguir un nuevo juicio y demostrar que fue incriminado por el asesinato del policía Daniel Faulkner en 1981.
El mismo tribunal ha ordenado nuevos juicios para otros presos por los mismos motivos. Pero no sigue sus propios precedentes en el caso de este escritor que tiene el valor de atacar el poder desde su pequeña celda en el corredor de la muerte.
Aunque varios medios de comunicación hablan de una nueva audiencia para Mumia Abu-Jamal, lo que pasa es que el fiscal podría exigir una audiencia, pero solo para determinar la sentencia. En este caso, las únicas opciones serían muerte o cadena perpetua. Si el fiscal no pide una nueva audiencia, la sentencia será cadena perpetua.
Para estos jueces, la evidencia es irrelevante. La justicia es irrelevante. Es más importante complacer a sus dueños, quienes ven la libertad de este hombre honesto como un grave peligro para sus privilegios y poder. Lo quieren castigar y escarmentar por una vida entera de resistencia—primero por su militancia en el partido Panteras Negras, después por su afinidad con la organización MOVE y siempre por su periodismo combativo.
Para el tribunal federal, el comentario racista del juez Sabo a un colega que iba a “ayudarles a freír ese nigger” no constituyó una violación de los derechos de Mumia a un juicio imparcial.
Tampoco el engaño a los miembros del jurado cuando el fiscal les recomendó que no tomaran en cuenta cuestiones de la presunción de inocencia y de duda razonable porque Mumia tendría muchas apelaciones en el evento de que el jurado diera un veredicto de culpabilidad erróneo.
Y sólo uno de los tres jueces del panel consideró que el racismo en la selección del jurado fue una violación de los derechos de Mumia.
Aunque los abogados siguen con las apelaciones, lo más importante es la presión pública. Hay cientos de miles de personas que conocemos a Mumia Abu-Jamal a través de sus ensayos, sus libros, su dignidad, su rebeldía.

¡NO PODEMOS ACEPTAR ESTA DECISIÓN!
¡APOYEMOS A NUESTRO COMPAÑERO MUMIA CON ACTOS PÚBLICOS EN ESTOS DÍAS!
¡MUMIA LIBERTAD!
¡PRES@S POLÍTIC@S LIBERTAD!

Novetats cas Múmia Abú Jamal

Múmia Abú Jamal en una fotografia de 1994

A la signatura dels meus correus electrònics hi ha una referència a la campanya de suport amb Múmia Abú Jamal, periodista i escriptor, ex membre del Black Panther Party, que fou condemnat a mort, acusat de l’assassinat del policia de Philadelphia Daniel Faulckner (9/12/1981). Amb més d’un quart de segle de presó, Múmia segueix al corredor de la mort de la presó de SCI-Greene, Waynesburg-USA.
Ara, en El Punt d'avui, veig una notícia en que es comenta que un tribunal d'apel·lació federal dels Estats Units ha ordenat la revisió de la condemna a mort dictada contra Mumia. Diu la notícia, d'agència, que el tribunal ha confirmat la condemna tot i que ordena que la imposició de la pena capital, que l'ha mantingut 26 anys al corredor de la mort, sigui revisada per un tribunal inferior. No acabo d'entendre això de confirmar la condemna, per una banda, i de ordenar que un altre tribunal la revisi. Sembla que la cosa rau en què l'estat de Pensilvania ha de commutar la pena per una cadena perpetua o celebrar una nova vista en un termini de 180 dies perquè un tribunal inferior decideixi si confirma la condemna a mort o la converteix en cadena perpètua.
Penjo la notícia a sota (premeu a sobre per veure-la més clara) i resumeixo el cas.
Des del primer moment Mumia ha sigut víctima del racisme i de la injustícia. Es va negar a participar en el judici-farsa en el que fou condemnat (1982) perquè en cap moment li foren respectats els drets més elementals. Tot el procés judicial ha estat marcat per les nombroses irregularitats de les que les autoritats dels EUA s’han valgut per intentar eliminar una persona molesta per la seva trajectòria de lluita contra el sistema racista i inhumà en el qual vivim. La manipulació i denegació de proves, l’assetjament policial a testimonis i advocats, el racisme com a factor determinant per impedir un procés just i imparcial... . Malgrat això, any rera any, s’han anat acumulant les evidències de la seva inocència (la declaració d’Arnold Beverly -1999-, que confessa haver assassinat l’oficial Faulckner; nous testimonis oculars; la declaració de Terri Maureer-Carter -2001-, mecanògrafa dels tribunals de Philadelphia que, abans del judici, escoltà com el jutge Albert Sabo que va condemnar Mumia deia: "Sí, y els ajudaré a fregir el negre" referint-se a Mumia y a la cadira elèctrica... ).

dijous, 27 de març del 2008

La última escala del Tramp Steamer

A punt de tornar a la feina i una mica estressat per totes les coses que hauria de fer (per si n'hi hagués poc el Jutjat està citant a declarar les persones que ens vam autoinculpar en el marc de la campanya per l'avortament lliure i gratuït. No, si ja ho diem sovint, que contents deuen estar els delinqüents de debò).
Tan aviat com pugui he d'escriure quelcom sobre l'aigua, els transvassaments i tot això i sobre el saló de l'ensenyament i l'exèrcit i sobre La Colomera... Ah! i us explicaré lo del Jutjat i l'avortament, i, mentrestant, us penjo una frase del relat d'Alvaro Mutis La última escala del Tramp Steamer


"Los hombres -pensé- cambian tan poco, siguen siendo tan ellos mismos, que solo existe una historia de amor desde el principio de los tiempos, repetida al infinito sin perder su terrible sencillez, su irremediable desventura."

dimarts, 25 de març del 2008

hem salvat el que resta de les dunes afectades a la Platja Llarga

Aquest matí, una quinzena de persones han acudit a la crida de la Plataforma Salvem la Platja Llarga per evitar la destrucció d'un cordó dunar amb motiu de les obres per soterrar una mànega d'aigua. La intenció era lliurar escrits a l'Alcalde i als regidors/res d'Obres Públiques, Urbanisme i Medi Ambient, demanant la seva implicació per aturar les obres que efectua EMATSA car tenen a veure amb una conducció d'aigua.
Mentre esperàvem ha aparegut Sergi de los Rios que s'ha interessat pel tema. Poc després arribava Xavier Tarrés que ha agafat l'escrit que li anava adreçat.
Al cap d'una estona, el regidor d'urbanisme ha baixat i s'ha emportat un parell de persones de la Plataforma i els periodistes a l'interior de l'Ajuntament per fer algunes declaracions. Tot seguit, regidors, periodistes i les dues representants de la Plataforma s'han desplaçat a la Platja Llarga, a on, una estona després, ha arribat l'alcalde de la ciutat.
Amb el personal que s'encarrega de les tasques, s'ha revisat el cordó dunar i les obres realitzades i, finalment, s'ha quedat en què les obres continuaran però al voltant d'uns dos metres cap a la vora del mar sense que, per tant, afectin les dunes.
Cal congratular-se del resultat final de les tasques efectuades per la gent de la Plataforma des de que es va tenir coneixement dels fets, a meitats de la setmana passada, així com de la receptivitat de l'equip de govern en aquest tema.
Un cop tancat el tema no puc evitar fer-me algunes reflexions:
- S'ha evitat la destrucció del cordó dunar però que passa amb la part que s'ha malmès des de l'inici de les obres?
- S'hauria arribat al mateix resultat sense la presència dels mitjans de comunicació?
- Si al final s'ha decidit desplaçar la rassa cap a la vora del mar, perquè no es va fer així des del primer moment?
Finalment, crec que és important remarcar que, a banda que uns equips de govern tinguin més o menys receptivitat pel que fa a les preocupacions de la ciutadania, s'ha assolit un resultat satisfactori gràcies a la mobilització desinteressada d'unes persones en defensa del medi ambient i de coses que consideren justes (que no necessàriament té a veure amb la legalitat).
Si voleu més informació al respecte podeu consultar els posts anteriors.

dilluns, 24 de març del 2008

Immaculada Sastre

Fa pocs mesos, la Immaculada Sastre es jubilava i els amics/gues, companys de feina, li desitjàvem el millor en la nova etapa que iniciava, regalant-li un llibre fet amb els fulls que cadascun/a havia preparat. Dies, o setmanes, després ens vam trobar pel carrer i comentàvem les seves ganes d'implicar-se en noves lluites i de veure'ns més sovint ara que tenia més temps. Fa poc m'assabentava del seu ingrés urgent a l'hospital. Les notícies sobre l'evolució de la malaltia i el seu estat de salut han estat força desalentadores. El mal ha evolucionat ràpida i contundentment i ahir, envoltada de les persones més properes i estimades, ens deixava.
Aquest matí una generació de gent ha acomiadat l'amiga, l'assistent social (vinculada a la vida del barri de l'Esperança i les seves gents), l'ex-regidora de l'Ajuntament de Tarragona... De les emocionades i sentides paraules que l'hi han dedicat aquest matí potser caldria destacar la idea que les persones que l'hem conegut i l'hem tractat n'hem incorporat quelcom a l'existència i que, per tant, forma part de cadascun/a de nosaltres.
Penjo en aquest post la foto i el fragment d'un poema del poeta de Miravet, anarquista, exiliat, Roc Llop i Convalia, que vaig utilitzar per la meva contribució al llibre de la jubilació tot desitjant-li sort en la nova etapa. M'agradaria pensar que ara en comença una de nova i, en tot cas, serveixi aquest post pel seu record.

diumenge, 23 de març del 2008

Concentració URGENT

CONCENTRACIÓ davant l'AJUNTAMENT de TARRAGONA,
DIMARTS 25 a les 9 del matí

PASSA-HO, CORRE LA VEU, VINE SI POTS....

URGENT - s'està malmetent dunes a la Platja Llarga!

Aquests dies ha arribat una informació URGENT sobre unes obres per soterrar una mànega a la Platja Llarga. Amb les obres esmentades s'està malmetent una considerable extensió de dunes. Les obres van començar dimecres i dijous passats i continuaran dimarts al matí. Veieu el power point:

dissabte, 22 de març del 2008

equinocci de primavera: nord/sud, vida/mort, foscor/claror...

Ahir a la nit tenia previst anar al teatre, a la Sala Trono. El fet que programessin una funció en divendres sant em semblava una opció força més interessant i gratificant que la de sentir el retruny dels timbals funeraris i paramilitars de la processó. La decisió, a més, em semblava carregada d'una certa voluntat transgressora de la beateria d'aquests dies i, a la par, reivindicadora d'opcions lúdiques i laiques com la botifarrada que diferents entitats de Reus van celebrar recuperant la "promiscuació" que es feia a Reus a principis de segle.

Bé, finalment, no vaig anar al teatre perquè arribar a la sala Trono, des de la Rambla Nova on era, se'm va presentar com una proesa atlètica al suposar un tomb important, sense saber si hi havia localitats o no, i perquè estava amb un parell d'amics amb la perspectiva d'un sopar en agradable companyia.
Després de sopar a Cal Faune ens en vam anar a L'Estada a fer una copa (de Calvados en el meu cas) i vam coincidir amb el final de la processó per la Rambla Nova. Una discussió sobre l'assistència de la Corporació municipal a la processo i el lloc que hi ocupaven va ocasionar que presenciéssim el seu acabament.

Vaig poder veure, així, al costat d'un indigent -no sé si astorat, sorprès o pietós-, pendonistes i cordonistes (?), força més mudats i situats. Després d'alguns congregants, amb i sense caputxa, un parell de passos i una banda de "cornetas y tambores", va arribar l'arquebisbe i, immediatament després, la Corporació municipal (sense els representants d'ERC si no m'erro), autoritats provincials i la banda de música.

Estaria be que Tarragona, malgrat no constar cap tradició en aquest sentit (rèmores, potser, d'allò de la ciutat de capellans, militars i funcionaris?), pogués comptar amb algun tipus d'acte alternatiu a la setmana santa (i a l'any jubilar i a tantes altres manifestacions eclesials que tant semblen agradar, darrerament, a les nostres autoritats). Res a dir, per altra banda - deixant de costat una certa compassió per persones que necessiten aferrar-se a la fe davant la por al no res-, si no fos per la relació d'aquestes manifestacions amb una jerarquia que s'alia amb opcions polítiques conservadores i reaccionàries per anomenar-ho d'alguna manera suau i amb la barreja d'autoritats polítiques i eclesiàstiques que pensava superades i enterrades en el passat.
En qualsevol cas tanco el post pensant que, posats a triar, d'entre les imatges del dia em quedo amb aquesta:

dijous, 20 de març del 2008

Promiscuar! una opció lúdica a la setmana santa

Per si no n'hi havia prou amb l'any jubilar i amb la connivència entre la jerarquia de l'església (catòlica) i les autoritats municipals de Tarragona, estem en plena setmana santa amb redoblar de timbals funeraris per tot arreu, pèplums bíblics per televisió (sense que s'eliminin els talk shows ni altres concursos de distracció "populars"), desfilades de la jet local aguantant penons i cordons... fins i tot l'Ajuntament retira la font de la plaça del mateix nom i arregla llambordes que portaven mesos fetes pols. Cordons!


Si be es cert que tot això ja no té, afortunadament, el pes que tenia fa uns anys, també és cert que, d'un temps ençà, s'està tornant a reforçar i, a més, amb la intervenció dels poder púiblics, per això, enmig d'aquest ambient de beateria municipal, el diari El Punt em sorprèn agradablement amb dues notícies:
  • Entitats de Reus celebren una botifarrada laica per divendres sant
M. LACÀRCEL. Reus

Un grup d'associacions de la ciutat de Reus ha decidit muntar aquest divendres sant al migdia una botifarrada popular a la plaça de la Patacada per reivindicar una societat laica. Els organitzadors d'aquest àpat consideren que les celebracions religioses, com ara la Setmana Santa, haurien de ser l'expressió d'un llegat patrimonial que convé preservar, però que en cap cas ha de ser patrocinat per les institucions públiques.
Una de les persones que formen part de l'organització, Montse Foraster, explicava que no es tracta d'un acte en contra de ningú, ni de cap religió, sinó «un acte lúdic que representa una altra part de la població que no és creient». I és que un dels objectius d'aquesta botifarrada és recuperar el que a principis del segle XX es deia «promiscuar», i que consistia a menjar carn i peix en un mateix àpat, justament els dies en què l'Església ho prohibia.

  • La Sala Trono programa una funció de teatre per la nit de divendres sant

CARINA FILELLA. Tarragona

Els responsables de la Sala Trono de Tarragona volen donar una alternativa a la processó de Divendres Sant i han programat per aquest divendres, a dos quarts de deu de la nit, la representació de l'obra Teatro de lo infame, un muntatge escrit, dirigit i interpretat per Carlo-Mo i Mr. Di. Teatro de lo infame es presenta com un espectacle «d'humor desenfrenat, absurd i molt boig», en què Carlo Mo i Mr. Di són a l'escenari una hora «desmuntant els mites i les mentides del teatre convencional, descobrint els seus trucs, amb la sana intenció que el públic vagi a veure el ‘teatre de veritat'». S'ha programat una segona funció de l'obra per divendres que ve, dia 28.

Em reconforta pensar que hi ha persones que resisteixen aquesta invasió clerical (que a estones recorda la "invasión de los ladrones de cuerpos" cinematogràfica) i que preparen alternatives a la barreja entre poders públics i església.

Salvador Palomar en el blog La teiera, parlant de la promiscuació a Reus, diu, entre d'altres coses, el següent:

"... Hom pot pensar que, avui, ja no té sentit convocar actes com aquest. Que a les professons hi va qui vol i que una gran majoria veu la setmana santa com un període de vacances que s’aprofita per fer turisme o reposar de l’atabalament quotidià. Això és veritat, però també ho és que, a Reus, l’increment en els últims anys de celebracions religioses o parareligioses que ocupen la via pública és constant, sigui per tradició, com a expressió d’una religiositat personal o com a conseqüència d’una voluntat de protagonisme associatiu. I també és cert que tampoc tenen massa sentit els espectacles infantils dels últims anys, els divendres de quaresma, a les Peixateries Velles –suposadament, la recuperació de la tradició de serrar els peus de la Vella Quaresma–, encara que la canalla s’ho passi d’allò més bé.
En aquest context em sembla perfectament legítim que aquells que volen explicitar el seu laicisme militant ho facin d’una forma lúdica en forma de botifarrada popular. El fet de menjar carn – i, sobretot, de porc– s’ha d’entendre, doncs, com un símbol i una reivindicació que hi pot haver formes de celebració festiva que no necessàriament es vinculin a la tradició cristiana.
Finalment, un bon amic, filòleg, em fa observar que per promiscuar s’ha de barrejar peix i carn. La promiscuació és la barreja, no el fet de menjat allò que és vedat. I aconsella als organitzadors incloure, potser, algun peix al menú. Unes bones arengades serien adequades. A més, formen part de la gastronomia tradicionalment normativa de la diada.
Finalment, perquè no hi manqui la cita històrica, tradueixo i sintetitzo el brindis que Cristòbal Litran féu davant un sopar de promiscuació de dones republicanes a Reus, el dimecres sant de 1905:
«Per l’extensió del pa de la vida a tots aquells que en tenen fam. Per l’extensió del pa de la intel·ligència a tants i tants éssers com el necessiten. Perquè no hi hagi qui, anomenant-se demòcrates i fins i tot republicans, donin a l’Església la pesseta que neguen al pobre de mala manera.»