Promiscuar! una opció lúdica a la setmana santa

Per si no n'hi havia prou amb l'any jubilar i amb la connivència entre la jerarquia de l'església (catòlica) i les autoritats municipals de Tarragona, estem en plena setmana santa amb redoblar de timbals funeraris per tot arreu, pèplums bíblics per televisió (sense que s'eliminin els talk shows ni altres concursos de distracció "populars"), desfilades de la jet local aguantant penons i cordons... fins i tot l'Ajuntament retira la font de la plaça del mateix nom i arregla llambordes que portaven mesos fetes pols. Cordons!

Si be es cert que tot això ja no té, afortunadament, el pes que tenia fa uns anys, també és cert que, d'un temps ençà, s'està tornant a reforçar i, a més, amb la intervenció dels poder púiblics, per això, enmig d'aquest ambient de beateria municipal, el diari El Punt em sorprèn agradablement amb dues notícies:

• Entitats de Reus celebren una botifarrada laica per divendres sant

M. LACÀRCEL. Reus

Un grup d'associacions de la ciutat de Reus ha decidit muntar aquest divendres sant al migdia una botifarrada popular a la plaça de la Patacada per reivindicar una societat laica. Els organitzadors d'aquest àpat consideren que les celebracions religioses, com ara la Setmana Santa, haurien de ser l'expressió d'un llegat patrimonial que convé preservar, però que en cap cas ha de ser patrocinat per les institucions públiques.
Una de les persones que formen part de l'organització, Montse Foraster, explicava que no es tracta d'un acte en contra de ningú, ni de cap religió, sinó «un acte lúdic que representa una altra part de la població que no és creient». I és que un dels objectius d'aquesta botifarrada és recuperar el que a principis del segle XX es deia «promiscuar», i que consistia a menjar carn i peix en un mateix àpat, justament els dies en què l'Església ho prohibia.

• La Sala Trono programa una funció de teatre per la nit de divendres sant

CARINA FILELLA. Tarragona

Els responsables de la Sala Trono de Tarragona volen donar una alternativa a la processó de Divendres Sant i han programat per aquest divendres, a dos quarts de deu de la nit, la representació de l'obra Teatro de lo infame, un muntatge escrit, dirigit i interpretat per Carlo-Mo i Mr. Di. Teatro de lo infame es presenta com un espectacle «d'humor desenfrenat, absurd i molt boig», en què Carlo Mo i Mr. Di són a l'escenari una hora «desmuntant els mites i les mentides del teatre convencional, descobrint els seus trucs, amb la sana intenció que el públic vagi a veure el ‘teatre de veritat'». S'ha programat una segona funció de l'obra per divendres que ve, dia 28.

Em reconforta pensar que hi ha persones que resisteixen aquesta invasió clerical (que a estones recorda la "invasión de los ladrones de cuerpos" cinematogràfica) i que preparen alternatives a la barreja entre poders públics i església.

Salvador Palomar en el blog La teiera, parlant de la promiscuació a Reus, diu, entre d'altres coses, el següent:

"... Hom pot pensar que, avui, ja no té sentit convocar actes com aquest. Que a les professons hi va qui vol i que una gran majoria veu la setmana santa com un període de vacances que s’aprofita per fer turisme o reposar de l’atabalament quotidià. Això és veritat, però també ho és que, a Reus, l’increment en els últims anys de celebracions religioses o parareligioses que ocupen la via pública és constant, sigui per tradició, com a expressió d’una religiositat personal o com a conseqüència d’una voluntat de protagonisme associatiu. I també és cert que tampoc tenen massa sentit els espectacles infantils dels últims anys, els divendres de quaresma, a les Peixateries Velles –suposadament, la recuperació de la tradició de serrar els peus de la Vella Quaresma–, encara que la canalla s’ho passi d’allò més bé.
En aquest context em sembla perfectament legítim que aquells que volen explicitar el seu laicisme militant ho facin d’una forma lúdica en forma de botifarrada popular. El fet de menjar carn – i, sobretot, de porc– s’ha d’entendre, doncs, com un símbol i una reivindicació que hi pot haver formes de celebració festiva que no necessàriament es vinculin a la tradició cristiana.
Finalment, un bon amic, filòleg, em fa observar que per promiscuar s’ha de barrejar peix i carn. La promiscuació és la barreja, no el fet de menjat allò que és vedat. I aconsella als organitzadors incloure, potser, algun peix al menú. Unes bones arengades serien adequades. A més, formen part de la gastronomia tradicionalment normativa de la diada.
Finalment, perquè no hi manqui la cita històrica, tradueixo i sintetitzo el brindis que Cristòbal Litran féu davant un sopar de promiscuació de dones republicanes a Reus, el dimecres sant de 1905:
«Per l’extensió del pa de la vida a tots aquells que en tenen fam. Per l’extensió del pa de la intel·ligència a tants i tants éssers com el necessiten. Perquè no hi hagi qui, anomenant-se demòcrates i fins i tot republicans, donin a l’Església la pesseta que neguen al pobre de mala manera.»