Immaculada Sastre

Fa pocs mesos, la Immaculada Sastre es jubilava i els amics/gues, companys de feina, li desitjàvem el millor en la nova etapa que iniciava, regalant-li un llibre fet amb els fulls que cadascun/a havia preparat. Dies, o setmanes, després ens vam trobar pel carrer i comentàvem les seves ganes d'implicar-se en noves lluites i de veure'ns més sovint ara que tenia més temps. Fa poc m'assabentava del seu ingrés urgent a l'hospital. Les notícies sobre l'evolució de la malaltia i el seu estat de salut han estat força desalentadores. El mal ha evolucionat ràpida i contundentment i ahir, envoltada de les persones més properes i estimades, ens deixava.
Aquest matí una generació de gent ha acomiadat l'amiga, l'assistent social (vinculada a la vida del barri de l'Esperança i les seves gents), l'ex-regidora de l'Ajuntament de Tarragona... De les emocionades i sentides paraules que l'hi han dedicat aquest matí potser caldria destacar la idea que les persones que l'hem conegut i l'hem tractat n'hem incorporat quelcom a l'existència i que, per tant, forma part de cadascun/a de nosaltres.
Penjo en aquest post la foto i el fragment d'un poema del poeta de Miravet, anarquista, exiliat, Roc Llop i Convalia, que vaig utilitzar per la meva contribució al llibre de la jubilació tot desitjant-li sort en la nova etapa. M'agradaria pensar que ara en comença una de nova i, en tot cas, serveixi aquest post pel seu record.