dilluns, 24 de març de 2008

Immaculada Sastre

Fa pocs mesos, la Immaculada Sastre es jubilava i els amics/gues, companys de feina, li desitjàvem el millor en la nova etapa que iniciava, regalant-li un llibre fet amb els fulls que cadascun/a havia preparat. Dies, o setmanes, després ens vam trobar pel carrer i comentàvem les seves ganes d'implicar-se en noves lluites i de veure'ns més sovint ara que tenia més temps. Fa poc m'assabentava del seu ingrés urgent a l'hospital. Les notícies sobre l'evolució de la malaltia i el seu estat de salut han estat força desalentadores. El mal ha evolucionat ràpida i contundentment i ahir, envoltada de les persones més properes i estimades, ens deixava.
Aquest matí una generació de gent ha acomiadat l'amiga, l'assistent social (vinculada a la vida del barri de l'Esperança i les seves gents), l'ex-regidora de l'Ajuntament de Tarragona... De les emocionades i sentides paraules que l'hi han dedicat aquest matí potser caldria destacar la idea que les persones que l'hem conegut i l'hem tractat n'hem incorporat quelcom a l'existència i que, per tant, forma part de cadascun/a de nosaltres.
Penjo en aquest post la foto i el fragment d'un poema del poeta de Miravet, anarquista, exiliat, Roc Llop i Convalia, que vaig utilitzar per la meva contribució al llibre de la jubilació tot desitjant-li sort en la nova etapa. M'agradaria pensar que ara en comença una de nova i, en tot cas, serveixi aquest post pel seu record.

6 comentaris:

zel ha dit...

Quin ensurt, darrerament estàs envoltat de tristeses...Conserva la pau i et faig arribar una abraçada, quan es perd algú proper, un es sent no res...

Josep Maria Yago ha dit...

Gràcies per l'abraçada, però no pateixis, no em sento trist en especial, a banda, clar, d'alguna clatellada com aquesta (als dos, inicialment, ens va passar quelcom semblant i, ja ho veus, les coses evolucionen diferent i un donant la pallissa i l'altre ja no hi és).

Té la mà Maria - Reus ha dit...

guardali un bon record !!

Cristina ha dit...

Molt emocionant el post de record. No la vaig conèixer mai aquesta persona però llegint-te m´has emocionat. Ella, sigui on sigui, estic segura que té un somriure a la cara. Una forta abraçada!

Sigorgik ha dit...

El meu condol

Josep Maria Yago ha dit...

Te, cristina, sigorgik, gràcies.