Si vosaltres tampoc sou entusiastes de la loteria o us fa trontollar la coherència, no patiu, si us toca em passeu la pasta i ja assumiré jo les contradiccions i els remordiments.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Loteria solidària i pels drets humans
Si vosaltres tampoc sou entusiastes de la loteria o us fa trontollar la coherència, no patiu, si us toca em passeu la pasta i ja assumiré jo les contradiccions i els remordiments.
dilluns, 24 de novembre del 2008
Buida les injeccions letals
Així, avui, penjo quatre ratlles i un parell de fotos sobre l'acte del grup de Tarragona d'Amnistia Internacional contra la pena de mort
dijous, 13 de novembre del 2008
"La seva crisi, que la paguin ells!" - Comunicat Anillo Solidario de Blogs
El proper 15 de novembre, els líders del G-20 es reuniran a Whashington per acordar mesures per encarar la crisi financera.
Coincidint amb aquesta data, a nombroses ciutats de l’estat espanyol, hi ha convocades concentracions per reclamar que el cost d’aquestes mesures no suposi una socialització de pèrdues ocasionades, exclusivament, per l’especulació bancària.
ntes
Anillo Solidario anima tothom a participar en les concentracions esmentades. Entenem, a més, que és el moment d’exigir, no sols solucions justes als problemes concrets financers que afecten l’anomenat primer món sinó, també, una reforma integral de l’actual model econòmic internacional.
El model actual no sols presenta riscs i carències en una dimensió financera definida per la concentració de la riquesa i el control econòmiques en unes poques mans, sinó també en les dimensions medi ambiental, alimentària i energètica car totes s’alimenten de les mateixes arrels ideològiques. El que està en crisi no és, per tant, tan sols, l’autorregulació dels mercats financers sinó la pròpia globalització neoliberal, caracteritzada per l’absència de límits polítics, econòmics, socials i ecològics a les activitats del gran capital.
Per tot això, Anillo Solidario entén que ÉS POSSIBLE, NECESSARI I URGENT la transformació global i profunda dels fonaments sobre els quals s’assenta el model econòmic mundial.
Anillo Solidario entén que aquest nou ordre econòmic mundial ha de ser:
DEMOCRÀTIC
La presa de decisions, començant per les que afecten a la pròpia reforma del sistema econòmic internacional, ha de residir a l’Assemblea General de les Nacions Unides.
Institucions com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç han d’integrar-se a l’Organització de Nacions Unides que prendrà les seves decisions en base al principi democràtic, suprimint el dret de vet que, en l’actualitat, detenta el Consell de Seguretat.
LLIURE
Cada Estat té dret a escollir el seu propi model de desenvolupament econòmic sense que pugui ésser presionat mitjançant programes d’ajustament estructural.
Cal cancel•lar les negociacions de Tractats de Lliure Comerç i impulsar acords regionals de cooperació econòmica que tinguin com a finalitat el desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa.
Tots els pobles tenen dret a la sobirania alimentària, sense que ni institucions internacionals ni empreses transnacionals puguin imposar condicions per a l’adopció de les seves pròpies polítiques agràries i alimentàries.
JUST
El deute extern dels pobles del Sud és il•legítim i els obliga a un estat permanent de dependència envers els països del Nord. Cal anul•lar-lo, per tant, basant-se en el deute ecològic, humà i comercial, que els darrers tenen amb els primers.
Cal establir un sistema tributari global que inclogui controls sobre els moviments especulatius de capital.
Es imprescindible la desaparició immediata dels paradisos fiscals així com garantir la transparència dels beneficis de les multinacionals dictant criteris ferms en comptabilitat.
Cal suprimir el dret de patents sobre els productes alimentaris mentre persisteixi la gana i la pobresa. Exigim un compromís ferm per combatre les desigualtats entre dones i homes que hi ha en totes les societats, així com la discriminació que pateixen les persones per motius d’origen, orientació sexual o discapacitat entre d’altres.
SOSTENIBLE
Cal adoptar mesures que permetin reduir el nivell de consum dels països més industrialitzats i fomentar el desenvolupament sostenible en els països del Sud.
Cal que els grans projectes i inversions comercials tinguin com a variable bàsica el respecte al medi ambient.
Cal oferir la màxima protecció a determinades zones com l’Amazona o l’Antàrtida davant operacions econòmiques que malmeten irremeiablement els seus ecosistemes.
El respecte als pobles indígenes com a garants del seu propi entorn, la inversió pública en la recerca d’energies netes i la conservació dels espais naturals i reserves marines han de centrar i impulsar qualsevol contra el canvi climàtic que s’adopti a nivell global.
Des d’Anillo Solidario de blogs demanem que us afegiu a aquest comunicat.
Enfront d’un sistema basat en la concentració del poder econòmic en les oligarquies financeres i les transnacionals, la privatització dels serveis públics i el deteriormanet del medi ambient, Anillo Solidario aposta per un nou ordre econòmic mundial democràtic, lliure, just i sostenible i “la seva crisi, que la paguin ells!”
El llistat de blogs, per ordre alfabètic, que publiquen aquest comunicat és el següent:

dimarts, 4 de novembre del 2008
dones
Ah! l'admiració i el respecte decreix força en funció de la proximitat al poder, les reines, per exemple, no me'n mereixen massa

Full informatiu número 87 de Paraules per la Pau
Avui ens ha visitat Malalai Joya. Molt possiblement el nom no digui massa coses. També és molt possible començar a recordar-la a l'acabar el text i és segur que, després d'escoltar-la, és difícil oblidar-la, a ella i les coses que explica.
Malalai Joya ha fet una xerrada a la Sala de Graus de la Facultat de Jurídiques de la URV, plena, invitada per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i Amnnistia Internacional.
Malalai Joya es va donar a conèixer al seu país quan al desembre de 2003, sent delegada electa en la Gran Assemblea afganesa, convocada per a discutir la nova Constitució, va protestar en públic contra el domini dels senyors de la guerra. Aquell breu discurs va canviar la vida de Malalai i va donar veu a milions de persones a l'Afganistan. La seva al·locució va durar només tres minuts i va ser interromput pels assistents amb crits i insults, incrèduls de veure com una dona jove s’atrevia a anomenar-los assassins, alt i clar, en el seu propi terreny.
Dos anys més tard, Malalai es va presentar a les eleccions al parlament i va aconseguir un esco a la seva província natal, Farah, gracies al respecte guanyat arrel de l’ intervenció esmentada. Al parlament va haver de suportar innombrables agressions verbals i físiques, arribant a l’extrem que un diputat va amenaçar de violar-la en públic. Tot i així, Malalai va seguir denunciant la miserable situació del seu país des del seu escó, fins que la van expulsar del parlament afgà al maig del 2007 per comparar als diputats amb els animals d’un estable. Poc després de la seva expulsió va demanar perdó en públic als animals dels estables “per comparar-los amb criminals”.
Mentre tant les tropes espanyoles fan el paripé per la zona on diuen que estan desplegats i elaborant programes de reconstrucció amb grans pressupostos. Una mentida més del que suposa mantenir un país en guerra permanent des de fa molts anys, preu paradoxal que han de pagar els habitants d’un país que es troba al mig del pas, tot i viure en un no lloc.
Diumenge en vam parlar i vam distribuïr el full número 87 de Paraules per la Pau que parlava, també, de la Malalai, sota la pluja. Ja ho diem quan diem que cada primer diumenge de mes, faci sol, plogui o nevi, fem Paraules per la Pau.
Aquest cap de setmana, també, dissabte més concretament, vaig fer 52 anys. Com no, embolcallat per la família, amics i amigues, la gent del curro, de la Coordinadora, etc.
Una de les persones que em va mimar, a la que estimo força ,es va entretenir, mentre dormia, en inflar 52 globus i en deixar notes dins de cadascun. No cal dir quina sorpresa al llevar-me. Ara a esperar que es desinflin per recollir les notes i llegir-les.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
el genocidi franquista - Presentació llibre i documental - 30/10 a les 19 h. - Aula Magna URV LletresXerrada

Aquest text està extret directament d'un article que trobareu aquí. L'autora, treballa a València per la recuperació de la Memòria Històrica i fa un denúncia inqüestionable dels pactes de la Transició, certs drets a canvi de silenciar tants assassinats, tantes víctimes innocents, particularment dones i nens. És d'una crueltat demolidora, però s'ha de llegir i potser no perdonarem tant tantes enganyifes amb les paraules sagrades de no obrir velles ferides. Hi ha qui les té molt obertes, hi ha qui no pot oblidar i mai se li ha reconegut ni el dret al dol.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
dilluns, 27 d’octubre del 2008
DIRECTA: un compromís amb la llibertat!
Estem difonent l'existència del setmanari i fent-ne promoció i cercant subscripcions. La subscripció anual són 70€ x 48 números, i a més, ara amb la promo, regalen un cd titulat "La directa en 100", un recull d'aquests dos anys de noticies.

Què és la Directa?
Un grup de subscriptores i subscriptors hem engegat una campanya per arribar, abans del 23 d'abril de 2009, a les 1.500 subscripcions directes amb l'objectiu de garantir la viabilitat econòmica del setmanari, consolidar-se com eina d'informació i transformació i arribar arreu. Pots contactar-hi, fer propostes i afegir-te a: centsensetusonmassa@gmail.com. No et deixis convèncer.
Vídeo Directa1: http://blip.tv/file/1248739
Vídeo Directa2: http://blip.tv/file/1248851
Contra la llei del silenci per la llibertat d'expressió
L'any 2006 i fruit d'un procés col•lectiu de debat i reflexió, va néixer el setmanari Directa. Concebut com un mitjà dels i pels moviments socials, portem més de 30 mesos informant de la realitat a peu de carrer.
Perquè la Directa va néixer, sobretot, davant la necessitat de combatre la societat de l'espectacle i les dinàmiques de manipulació, ocultació i control de la informació instal•lada a casa nostra. Per recuperar la reflexió crítica, la informació rigorosa i les propostes de transformació d'una societat a la deriva.
En una societat radicalment individualista, desenes de persones han fet possible aquest projecte de resistència i desobediència informativa. Però necessitem seguir amplificant la veu dels sense veu, fer sòlida la xarxa de la insubmissió informativa i recuperar les millors experiències de premsa del moviment obrer, del periodisme de barri i de la contrainformació.
Fer front a aquest bombardeig informatiu que ens assetja dia si i dia també, requereix de més persones subscriptores, que són l'espina dorsal d'un projecte assentat en l'autogestió, la independència i el suport mutu.
Tossudament alçats, volem seguir esquerdant el pacte monolític sobre la realitat, la llei del silenci sobre el que passa de veres, les lluites i esperances que es forgen arreu del territori.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Post (lleuger però no per això menys trascendent) de diumenge
El Sergi ha readaptat l'obra i hi ha fet algunes modificacions, hem tingut alguna alta i alguna baixa i hem gastat alguna pela en vestuari, sobretot, el de la Betsi (que anava feta un cromo). Com sempre, ens ho hem pàssat de conya.
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Noves del cap de setmana. Com sempre, yin i yang
La Rambla totalment presa pels antiavalots de la policia nacional. He pogut donar un tomb fins al final de la Rambla, a tocar la Plaça Imperial Tàrraco, on un agent de la policia m'ha aturat ( a mí i al company amb què anava) i ens ha demanat la documentació. Li he explicat que cobria els actes per La Directa. 20 minuts, si fa o no fa, d'espera mentre anotaven i comprobaven les dades. Finalment, ens ha retornat els papers. Tot en un to força correcte. A tot això els manifestants d'Alianza Nacional anaven arribant. Força rapats, cuadrats, ferèstecs... banderes espanyoles, alguna creu celta... Quan més tard m'hi he tornat a acostar prenent algunes fotos, havia anat arribant més gent, gests "obscens" envers les càmeres...
Mentrestant, a l'estàtua dels despullats, a la Rambla Nova, a partir de dos quarts de dotze s'ha anat concentrat força gent, no sols joves, que volien expressar el seu sentiment antifeixista. La policia ha "blindat" qualsevol possibilitat de contacte entre els dos sectors. Cal dir que, a mí, si més no, m'ha semblat que blindava molt més el sector antifeixista que l'altre. En qualsevol cas poques, quasi nul·les, possibilitats de contacte.
S'acaba el diumenge, yin i yang. Difícil triar perquè un no és sense l'altre, però si pugués, em quedaria amb el sabor dels petons als llavis.
MESTER D'AMOR
Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
Quan medito noto quelcom dintre meu que és més jo que altres coses i, alhora, probablement, és quelcom molt semblant al que deuen sentir altres persones quan mediten. M'agradaria pensar que els fatxots que desfilaven aquest matí per la Rambla, els antifeixistes i/o independentistes que hi havia a l'altra costat del cordó policial o els mateixos policies, per exemple, els que aquesta tarda xerraven distesos amb la gent del carrer, senten quelcom semblant al que jo sento. Que tenim quelcom en comú i que, per tant, ens podríem entendre.
Mentrestant, No al feixisme!