Paraules per la Pau d'agost, Verguenza Ajena, Hiroshima i Nagasaki i força barra

Avui és diumenge. Primer diumenge d'agost. I des de març de 2001, cada primer diumenge de mes, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa Paraules per la Pau.

Paraules per la Pau és una concentració per mostrar el rebuig a la presència de vaixells de guerra al Port de Tarragona i, per extensió, contra el militarisme. A Paraules per la Pau intentem anar més enllà del NO i, per tant, diem no a partir de la creació d'espais de pau i art. Des de l'inici, a la concentració, hem comptat amb la col·laboració d'artistes de les nostres contrades que ens han ajudat a bastir aquest espai de pau i art.

En el text que vaig redactar per la Directa i que afegeixo, s'explica una mica això de Paraules per la Pau:

A finals de 1997 s’anunciava la visita del portaavions JFK. L’Autoritat Portuària comunicava la visita a l’Ajuntament i demanava el seu vist-i-plau. La Comissió de Govern (CiU i PSC), va dir que si i va començar un procés de militarització caracteritzat, sobretot, per la visita de nombrosos vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l’OTAN i la campanya institucional per mostrar-ne les bondats. Maniobres militars, utilització militar de port, aeroport, carreteres, ferrocarril..., militars a centres d’esplai i centres cívics, visites de vaixells de guerra procedents de l’Iraq, visites de furgonetes de reclutament, prescriptors, militarització de l’ensenyament... visites de les autoritats al Pentàgon... són algunes de les fites de les quals poden estar “orgullosos”

Quasi paral·lelament comença (o es continua, segons es miri) una història de resistència, d’activisme, d’esforç, de companyonia i solidaritat: es forma la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau per articular i mostrar l’oposició d’una part de la ciutadania a aquest procés de militarització.

Una de les experiències significatives resultants de l’existència de la Coordinadora és Paraules per la Pau: una concentració mensual (cada primer diumenge de mes, a les 12 del migdia, davant l’Ajuntament) per dir No als vaixells de Tarragona i al militarisme. L’experiència va començar en el mes de març de 2001 i es va dissenyar, tenint en compte experiències com el Silenci per la Pau o Música per la Pau, pensant en quelcom que no ocasionés massa feina i que permetés mantenir un mínim fil conductor entre les persones preocupades per aquesta qüestió i pel pacifisme i/o l'antimilitarisme. També es cercava quelcom diferent: no limitar l’acte a un No! i poder mostrar quelcom creatiu, relacionat, amb l'art i, per extensió, amb la pau i la vida en oposició a tot el que suposa el militarisme. Quasi set anys i mig després d’aquella data -uns 87 actes desenvolupats sense interrupcions, amb bon temps, pluja, calor, neu...-, hom coincideix en què s’ha aconseguit combinar la denúncia del militarisme, de les causes dels conflictes, la solidaritat amb les víctimes de TOTS els conflictes... amb la creació d'un espai de pau i art.

En el primer Paraules per la Pau, el col·lectiu Pinzell Brut va confeccionar el mural que, des de aquell dia, ha presidit les concentracions. Des d’aleshores, nombroses persones i artistes de les nostres contrades han ajudat a bastir aquest espai: lectura de texts; poemes; rapsodes (com Carlos Garcia, un senyor de més de 90 anys); bouesia; confecció de pancartes i banderoles; conta contes i tallers de jocs cooperatius; tallers sobre conflictes “oblidats”; putxinel·lis; actuacions musicals a càrrec de des de cantautors a grups de jazz o de rock, passant per alumnes de l'escola de música; campanyes contra la joguina bèl·lica o per l’objecció fiscal. Accions plàstiques o performances (víctimes de TOTS els 11-S, “decodificació” de la premsa, la militarització i les seves conseqüències o la relació entre la indústria bèl·lica i les fronteres; visites de Bush i Aznar amb surrealistes processons per la Part Alta acompanyant el taüt de la democràcia i els drets humans o l'”ocupació” de la plaça per un escamot de la Navy que pretenia penjar la bandera americana en el balcó de l'Ajuntament). Tallers de fanalets o grues de paper per commemorar els aniversaris del bombardeig de Hiroshima o un “festival” d'accions inspirades en l'obra de Joan Brossa i que van començar amb una intervenció brossiana de la mateixa guardia urbana o l'inici de la gira per Tarragona del Vaixell dels bojos.

Aquest matí, com deia, hem fet el Paraules per la Pau d'agost. Hem comptat amb una actuació memorable. Un grup de rumba que es diu Verguenza Ajena i que han tocat algunes cançons emmig de l'entusiasme de la penya que s'ha congregat al voltant de l'acte.

A més, hem repartit el número 84 del full informatiu que porta el mateix nom, Paraules per la Pau i hem recordat un parell de coses:

- el dia 6 d'agost farà 63 anys del llençament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i el dia 9 sobre Nagasaki. Com altres anys, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau commemorarà la memòria de les víctimes de la barbàrie. Dimecres, 6 d'agost, a dos quarts de vuit del vespre presentaren el llibre de Xavier Garcia "La primera dècada de lluita antinuclear 1970-1980"

i dissabte, 9 d'agost, a partir de les 19 h. serem a la Rambla fent un taller de fanalets de paper que, a les 22,30 h. dipositarem a la Font del centenari recordant la cerimònia que el dia 6 fan a Hiroshima. També invitem tothom a enviar missatges de pau a Hiroshima.


- Ja fa més d'un any que vam lliurar a la nova corporació municipal una vintena de propostes per impulsar la cultura de la pau. Encara no tenim resposta. A més, en l'anterior legislatura, l'Ajuntament (un ajuntament que veia amb bons ulls l'arribada de vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l'OTAN) es va adherir a la xarxa Majors for Peace (Alcaldes per la Pau) i un regidor, Agustí Mallol, de CiU, va viatjar a New York per parlar a l'assemblea general de l'ONU sobre la "construcció de la pau a les ciutats". Ara, l'ex-regidor que sembla que ja no és de CiU reb prebendes del nou consistori socialista però ningú recorda ni els compromisos adoptats ni Hiroshima i Nagasaki. Patètic!