dimarts, 20 de gener de 2009

Gaza, Palestina, 60 anys

Mapa d'intensitat dels bombardeigs i les víctimes ocasionades a Gaza. Hi ha dades importants, premeu a sobre per veure'l més gran.

Avui ha près possessió del càrrec el nou president dels EUA, Barak Obama. Molts analistes han parlat sobre el seu silenci sobre els atacs d'Israel a la franja de Gaza. En qualsevol cas, Israel ha aturat l'ofensiva i ha començat a retirar les seves tropes. Hom preveia que Obama prendria posessió del càrrec sense els israelís a Gaza: treva, trampa, imatge?
Evidentment, ara que poden entrar els mitjans de comunicació, el secretari general de l'ONU, etc. restan astorats de veure el grau de destrucció i mort que hi ha a la franja. Mort que no s'atura: avui mateix un parell de crios ham mort al tocar una bomba israelí que no havia esclatat. Després les bombes de dispersió llençades, les víctimes civils, nens, previsiblement, continuaran el seu degoteig. Avui, també, fins on arriba la bogeria, excavadores israelís han entrat a la franja per arrancar arbres.
Reprodueixo algunes fotos que estan corrent per internet. Cada foto és un conjunt de dues. La de l'esquerra són d'Alemanya, durant els anys 1930 a 1940, les de la dreta de Palestina, l'any 2009.


N'hi ha més que no he penjat. Esgarrifosa, especialment, la que mostra nens israelians pintant missatges a les bombes que es llençaran sobre Palestina.

Reprodueixo, seguidament, una carta oberta a l'alcalde de Barcelona amb motiu de la destrucció de la Plaça Barcelona per la Pau a la ciutat de Gaza. Llegiu-la, val la pena.

Carta oberta a l’alcalde de Barcelona amb motiu de la destrucció, per part de l’exèrcit israelià, de la Plaça Barcelona per la Pau de la ciutat de Gaza.

Benvolgut senyor alcalde de Barcelona,

Li escric aquesta carta per comunicar-li la meva preocupació. Acabo de veure les fotografies amb el que queda de la Plaça Barcelona per la Pau de Gaza. En elles he pogut veure cóm ha quedat arrel de 23 dies d’invasió militar de la Franja. Veig que tancs israelians han deixat un paisatge de destrucció per tot el perímetre de la plaça, han aixecat l’asfalt, destruït les graderies, a través de les que van entrar, han passat per sobre de les porteries i les cistelles de bàsquet, han trencat tota la tanca del seu perímetre, arrencat de socarrell els arbres i passat per sobre d’ells. Han arrencat les lletres que donaven nom a la plaça. Ha quedat destruït, fins i tot, el cartell que explicava que aquesta plaça era una donació de la ciutat de Barcelona a la Ciutat de Gaza.

Vull dir-li que jo em sentia orgullós de que els meus impostos s’haguessin gastat en aquesta construcció. Que vaig celebrar que l’Alcalde de Barcelona la inaugurés aquell matí del 2005. Que
m’enorgulleixo de que la nostra ciutat estigui agermanada amb aquesta ciutat freda i sagnant que és avui la Ciutat de Gaza. Som la capital del Mediterrani, i més enllà dels acords internacionals vull dir-li que jo porto Gaza al Cor. M’he manifestat aquests dies amb milers d’homes, nenes, joves i vells per passejar la meva tristesa i indignació pels carrers de Barcelona. He parlat amb tothom que m’ha volgut escoltar dient que no entenc per què és tan terrible que els meus germans de Gaza demanin justícia, educació, sanitat, aliments, independència. Els hi he
dit que el que jo veia als telenotícies no eren membres d’un o altre bàndol: jo veig persones patint. Tan sols veig com la mort i la destrucció ha caigut sobre els meus germans de Gaza.

I avui he vist les fotos de la Plaça Barcelona per la Pau destruïda. I estic preocupat. Què farem ara? Jo vaig donar orgullós els meus impostos per que aquesta plaça fos construïda. Però, ara? Cal que torni a donar els meus impostos per que la plaça sigui reconstruïda? Vull dir-li que crec que si ens limitem a pagar les destroces d’aquesta plaça, un altre cop, em temo que donarem un missatge d’impunitat als responsables d’aquesta destrucció. Si jo malmetés el mobiliari urbà de Barcelona vostè em condemnaria i utilitzaria tots els mecanismes per responsabilitzar-me de les destrosses realitzades. Digui’m, el que ha passat ara a Gaza, és gaire diferent? No és també una plaça construïda amb els nostres impostos? Jo vull, jo li demano que ara també condemni al culpable, que faci tot lo possible per que els responsables d’haver destruït la Plaça de Barcelona per la Pau de Gaza es facin responsables de la seva reconstrucció. I jo vull acompanyar-lo en aquesta denúncia.

Li demano jo, però li demanen també el Dret Internacional Humanitari, les convencions internacionals pels drets humans. Els atacs deliberats contra construccions civils es consideren crims de guerra. I la nostra plaça, no era un objectiu militar: era una plaça per la pau. La llei està al nostre favor: els culpables de crim de guerra han de responsabilitzar-se de reparar els danys que causen. La impunitat es construeix a base de silencis. I jo vaig sortir al carrer per que m’escoltessin.

Senyor alcalde, jo li ofereixo el meu suport per que vostè lideri aquesta denúncia. No deixi que el silenci esborri els nostres crits. No podrem construir un futur millor per tot el mediterrani quedant-nos immòbils, callats, esperant que tot passi.

Atentament

Ciutadà de Barcelona, futura capital del Mediterrani. Amb el suport de: Amb Palestina al Cor i la Plataforma Aturem la Guerra

2 comentaris:

Ylenia ha dit...

M'he quedat muda..i sentint una mena de vergonya per haver nascut en aquest món..per aixó potser em sento tan propera als animals..és increible fins a on pot arribar l'home!!
una abrassada.

Ricardo Santiago ha dit...

coneixo Palestina.
vaig ser-hi l'estiu de 2005.
vaig veure el mur, tot serpentejant per tal de deixar al bàndol israelí els pous que permetien regar les terres.
vaig veure còm els malalts eren canviats d'ambulància al check point d'entrada a Jerusalem per què les ambulàncies amb matrícula àrab no poden passar (per això hi ha molts palestins nascuts i morts al checkpoint).
vaig veure com s'extenien els assentaments d'israelís en territori palestí i còm vivien uns i còm els altres....
no, no vaig tornar a casa sent antisemita, vaig tornant ser anti-israelí....

haver patit un holocaust té alguna ventatja, d'entrada que a la mínima que et diguin quelcom que no t'agrada pots mostrar-ho mentres onejes la bandera del feixisme nazi, i una altra és que saps perfectament còm es pot intentar aniquilar a un poble....

llastima que lo mot "intentar" s'hagi esborrat i creguin que ho assoliràn de totes maneres....

salutacions tristes però cordials,