diumenge, 11 de gener de 2009

CONCENTRACIÓ ATUREM LA MASSACRE A GAZA

Ahir a la tarda es va fer la concentració "aturem la massacre a Gaza".
Malgrat que, avui al matí, alguns mitjans ho redueixen a 250 o, fins i tot, 200 persones, bona part dels mitjans van consensuar que al voltant d'unes 500 persones es van concentrar per reclamar que s'aturi la massacre.
Cal remarcar la presència de membres de la comunitat palestina de Tarragona i d'associacions magribines.

Després que Mahyoub Saleh, palestí afincat a Tarragona, expliqués el motiu de la concentració, es va fer tres minuts de silenci i, després, es va llegir el manifest signat per la Plataforma Aturem la Guerra i altres entitats i col·lectius com la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.
Un cop acabada la concentració es va decidir pujar en manifestació fins la Plaça de la Font a on es va llegir, de nou, el comunicat.

Les entitats i col·lectius que, a Tarragona, van convocar la concentració i es van adherir al manifest són: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, Comunitat Palestina de Tarragona, Alternativa Baix Gaià, Ateneu Alomà, CGT, CC.OO., COBAS, Entrepobles, EUiA, IAC, ICV, Joves d'Esquerra Verda, POSI, Sindicat de Periodistes de Tarragona i UGT. El PSC del Camp va participar a la concentració però no signà el manifest.


Ahir mateix, el digital Tot Tarragona parlava de la concentració i avui El Punt i el Diari de Tarragona també en parlen.

Llegint els diaris no puc evitar referir-me a un parell de coses: Per una banda la cobertura del Diari de Tarragona i per altra les declaracions del primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté.

Pel que fa al Diari de Tarragona, a banda de publicar en portada una foto d'uns joves cremant una bandera israeliana, la qual cosa entenc que no representa en absolut l'esperit de la concentració, i de reduir el nombre de concentrats a 200 persones, fa una "crònica", signada per Xavier Fernàndez, que més que crònica hauria de sortir a l'apartat d'articles d'opinió. Així comenta que "La concentración primero fué pacífica, peró más tarde...". Cullons! Sr. Fernández, la concentració fou pacífica en tot moment. Dir que la concentració no va ser pacífica pel fet que uns joves creméssin una bandera israeliana no sembla que sigui quelcom tan significatiu com per restar l'adjectiu de pacifista al conjunt d'un acte. Més endavant el Sr. Fernández deixa de referir el que va passar per passar a adoptar una posició posant en dubte les paraules del representant palestí a causa d'un canvi de dates i d'un comunicat de l'exèrcit israelià. Seguidament es segueix referint a les declaracions del representant palestí afirmant que "en ningún momento aludió al lanzamiento de cohetes contra la población israelí". Entenc que les opinions del Sr. Fernández són totalment respectables però crec que hauria sigut més oportú que les hagués expressat com a això: una opinió i no una crònica suposadament objectiva d'uns fets.

Pel que fa a les declaracions del Sr. Xavier Sabaté, primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, secundat per la regidora de l'Ajuntament, Sra. Floria, que van adherir-se a la concentració, però reiterant davant dels mitjans de comunicació que el seu partit hi acudia per donar suport a la pau en aquella zona, dient «En cap cas donarem suport a la lluita armada, ni del poble palestí ni de l'israelià. Estem a favor del diàleg i de les resolucions que prengui l'ONU, i no ens alineem amb cap manifest»; entenc que les declaracions són força desafortunades atès que sembla que els signants del manifest i/o els convocants de la concentració si que donaven suport a la lluita armada quan tal cosa no es pot desprendre, en absolut, de cap declaració ni afirmació dels convocants ni de cap paràgraf del manifest. Igual que el Sr. Sabaté ila Sra. Floria, els convocants i signants del manifest, volen que la pau es restableixi a Gaza i que s'acabi l'atac per part de l'exèrcit d'Israel. Això si, els convocants i signants del manifest, menys diplomàtics, també demanem que s'acabi la política d'apartheid del govern israelià (que passa olímpicament de les ressolucions de la ONU i, fins i tot, dels principis del dret internacional humanitari) i que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel, així com que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa estan promovent. Jo afegiria una petició de coherència car sembla que aquesta petició de pau no suposi cap contradicció amb els projectes de l'Ajuntament de Tarragona, en col·laboració amb l'associació de relacions culturals Catalunya Israel que posa en lloc destacat l'enllaç a la web de l'exèrcit israelià. Res a dir, en principi, als projectes culturals i a la inversió de força diners en la recuperació de la memòria jueva a Tarragona, més discutible la cosa quan per apadrinar aquests projectes s'invita a l'Ajuntament l'ambaixador d'Israel que, com era de suposar, no es talla un pel i enlloc de parlar de cultura parla de política i defensa les actuacions militars del seu govern.

Totes les fotos, excepte la darrera, estan extretes del digital Tot Tarragona.

6 comentaris:

zel ha dit...

Bona feina, a veure si ens anem despertant, a Figueres, poca gent...

zel ha dit...

Ai, ara no sé si ha quedat el comentari o no...en tot cas, et comentava que a veure si ens anem despertant... a Figueres, poca gent!

Joan Martín ha dit...

Corroboro (hi era) el tarannà pacifista i pacífic de la concentració-manifestació. Ja farem una instància sol·licitant que es concedeixi un permís per poder sentir indignació i expressar-la -els directament afectats ràbia i impotència, la crema de banderes no deix de ser un acte del tot simbòlic, la massacre NO HO ÉS-.

yraya ha dit...

Aquí a Barcelona, pacifica completa y total hasta que llegarón "ellos".
Mi cronica es más corta que la tuya, pero ahí está en mi "mundomaltratado".
Un abrazo

Xavier ha dit...

Jo no he dit en cap moment que "sembla que els signants del manifest i/o els convocants de la concentració si que donaven suport a la lluita armada" com semb la que m'atribueixes. Però vaig sentir que la persona que feia el parlament final a la primera part de la maniufestció agraia " el apoyo a la lucha armada del pueblo palestino" i en qualsevol cas, es digui o no es digui, no em cansaré mai de dir que condemno igualment la lluita armada vingui d'on vingui.

Joan Martín ha dit...

Quant a mi faré que la igualtat (no violència palestina = a no violència israeliana, és a dir, ni una violència ni l'altra, en la qual cosa estic d'acord); que aquesta igualtat, no em representi un encobriment de la desproporció tan brutalment exercida per part del govern israelià. Ni una cosa, ni l'altra vol dir que quan la violència l'exerceix una part, en aquell precís moment es denuncia; i quan l'exerceix l'altra part igual(particularment no concedeixo immunitat als governs); però sense fer ulls clucs a les desproporcions aberrants, d'un bàndol o de l'altre. Jo així ho penso, i ho penso amb força claredat a partir d'aquesta última barbàrie del govern israelià.