diumenge, 4 de gener de 2009

Primer PxP del 2009 i concentració per Gaza

Aquest matí, 4 de gener, hem fet el primer Paraules per la Pau del 2009. Avui hem dit No al militarisme recordant les accions antimilitaristes a Juvenàlia, el Saló de l'ensenyament a Barcelona o el Parc de Nadal a Tarragona, espais dedicats als infants i en els quals les institucions s'entesten a col·locar stands de l'exèrcit i/o dels cossos de seguretat.


Com no, també, hem recordat el que està passant a la franja de Gaza. El No als vaixells de guerra i al militarisme, l'hem dit des de la creació d'espais de pau i art i, aquest cop, aquest espai l'hem bastit amb el suport d'Eva Virgili que ens ha explicat el conte El Viatge de Konan (un elefant de Costa d'Ivori que fuig de la seva casa a causa de la guerra).

A les 13,00 h., a l'acabament de PxP, s'ha cel·lebrat una concentració per mostrar el nostre rebuig a la massacre que el Govern israelià està protagonitzant a la franja de Gaza. Un company palestí ens ha explicat el que està passant a la franja; seguidament hem fet 3 minuts de silenci i hem tancat l'acte llegint el comunicat que la Plataforma Aturem la Guerra i altres col·lectius, com la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau , han signat. Abans de marxar s'ha convocat les entitats que ho desitgin a una reunió, demà, dilluns, a les 20,00 h., a la Rambla Nova, 97-2n, per tractar de la continuïtat d'aquestes accions.

Malgrat no estar previst, l'acte ha comptat amb la presència de dos guardies urbans que, malgrat el fet que ja fa quasi 8 anys que es realitza l'acte, han identificat un membre de la Coordinadora. Dues furgonetes dels Mossos d'Esquadra han fet acte de presència al Cos del Bou (a aquestes alçades ignorem si aquestes presències volen indicar el suport de la delegació de govern de la Generalitat i de l'Ajuntament de la ciutat a les mostres de rebuig ciutadà a les actuacions del govern israelià, tal com hem demanat)

Podeu veure fotos dels actes esmentats, així com el full de PxP a la web de la Coordinadora

Abans d'acabar, comentar que algun comentarista s'ha lamentat que "defensi els terroristes de Hamas". Ja he comentat en algun post anterior que no m'agrada penjar segons quines imatges però davant aquesta imbecilitat no em puc estar de penjar dues fotos d'EFE en què es pot veure dos d'aquests "terroristes".


Afegeixo, també, un escrit que ens ha enviat una amiga del moviment antimilitariosta sraelià New Profile (no cal repetir que no tinc res en contra dels ciutadans i ciutadanes israelians sinó contra el seu govern de criminals):

29 de diciembre de 2008, Rafah, Franja de Gaza:
Ahmed Mansour, residente del campo de refugiados de Yibnah, permanece en su casa a pesar de que la Media Luna Roja haya evacuado la totalidad del campo como consecuencia de la alerta ante la amenaza israeli de intensificar los ataques en el area.
Se presta a ser entrevistado por cualquier medio de comunicacion.
Ahmed ha sido forzado a elegir entre su vida y su hogar.
”No puedo dejar mi casa. Si la dejo y ellos la destruyen, a donde voy a volver? Ellos me han robado cualquier tipo de estabilidad en mi vida, no abandonare mi hogar. Dicen que Israel destruira casas cercanas a la frontera, pero no puedo irme.”
Esta noche, la Media Luna Roja ha evacuado en Gaza gente de los barrios de Rafah ubicados a lo largo de la frontera con Egipto. Mansour se ha asegurado que todos los miembros de su familia hayan sido realojados, lejos del area con amenaza de invasion. El ha decidido quedarse en su casa esta noche.
Desde los mortales ataques de las Fuerzas Aereas israelies, la familia Mansour ha estado abandonando sus hogares durante la noche para permanecer en otras areas de Gaza. Los 22 miembros de su familia buscan lugar para quedarse en las casas de parientes y amigos cada noche, debido al miedo a ataques en el area de Rafah. Vuelven al dia siguiente por la manana, con la esperanza de que sus hogares sigan intactos. Los bombardeos aereos contra la poblacion civil Palestina en Gaza no se limitan a un area, por lo que al dejar Rafah lo hacen con la esperanza de moverse a un lugar mas seguro.
Como Ahmed Mansour, otro millon y medio de personas estan afrontando decisiones sin opcion que les garantice su seguridad fisica y la de sus hogares. La unica opcion que les queda es la esperanza de que sus casas no sean el objetivo de la ofensiva militar israeli.
Mansour permanece en su casa, lo unico que le queda de su vida.
”Bajo el disfraz de la ayuda humanitaria, el estado de Israel esta informando aleatoriamente a la poblacion de la inmediata destruccion de sus hogares. Despues de un inhumano asedio que dejo Gaza con poco que perder, se le esta pidiendo a la gente que se despida de lo poco que les queda ya” Fida Qishta, residente palestina en Rafah, International Solidarity Movement.
“Despues de dias de bombardeo coordinado sobre toda la Franja de Gaza, la pretension de evitar efectos colaterales en la poblacion civil, carece de sentido. El bombardeo ofensivo en diferentes lugares de la Franja ya ha dejado mas de 300 muertos y mil heridos. Pensar que Israel quiere evitar muertes innecesarias es ignorar los hechos”. Jenny Linnel, ciudadana inglesa, International Solidarity Movement.

Si algú vol contactar amb aquestes persones m'ho pot indicar en un comentari. No posaré el contacte, a sac, per evitar-els-hi problemes.

Acabo (i, ja se que, com sempre, foto uns posts llarguíssims) suggerint que visiteu el blog del fotoperiodista i amic Gervasio Sánchez. Molt recomanable.

3 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Penso que -efectivament- en Saura ha enviat els seus nois en fragoneta a sumar-se a aquest simbòlic acte.

Bromes a banda... molt bon post.

No entenc com a Tarragona hi poden haver un grapat de persones rellevants -destaco en Jaume Renyer per citar-ne una- que defensin aquestes animalades.

Vicent ha dit...

Hola!

Vaig descobrir ahir aquest blog. Encara no l'he mirat molt, però he llegit algun post i em sembla interessant. Seguiré entrant.

Salutacions des de Xàtiva.

Josep Maria Yago ha dit...

N'hi ha més, Tondo, n'hi ha més.

Vicent, gràcies per la visita.