diumenge, de nou (i, més fotut, enfocant el final del diumenge, que és més cru).
Cap de setmana, descans, partit de futbol d'un crack d'aquells que els hi tens apreci (els millors partits de futbol), un parell de partidetes de Nintendo, molta estimació i carinyo, un passeig memorable, amb la ventolera, per les roques de la punta del Miracle (amb el restaurant del Fortí en deconstrucció...), etc.
Ara, després d'un cus cus interessant amb un vinet D.O. Tarragona que no està gens malament, i en una companyia millor que la del vinet, ens preparem per anar a veure patinatge artístic però...
però hem tingut un d'aquells esdeveniments, no sé si memorables. Hem pogut presenciar, en una plaça de la Font buida i dessolada, la Corporació Municipal (si més no el grup municipal del PSC i alguns regidors de CiU) com, precedits dels urbans de gala i secundants per la banda municipal (la de música), se n'anava a... no us imagineu que era cap festa republicana, democràtica o res per l'estil, no, simplement, anaven a la cloenda de l'any jubilar. Sí, aquella moguda eclesial que, sembla que ha durat un any i que ens ha permès veure corrues de peregrins amb mocadors de colors cercant per Tarragona les petjades miraculoses de Fructuós i Eulogi, dos talibans de la fe de fa anys.... Ui!, perdó, em recorden, ací al costat, que no, que són sants, que els talibans són uns altres...
Bé, vaig a posar-me de genolls, demano humilment, perdó.... i cap a l patinatge, que fem tard
Cap de setmana, descans, partit de futbol d'un crack d'aquells que els hi tens apreci (els millors partits de futbol), un parell de partidetes de Nintendo, molta estimació i carinyo, un passeig memorable, amb la ventolera, per les roques de la punta del Miracle (amb el restaurant del Fortí en deconstrucció...), etc.
Ara, després d'un cus cus interessant amb un vinet D.O. Tarragona que no està gens malament, i en una companyia millor que la del vinet, ens preparem per anar a veure patinatge artístic però...
però hem tingut un d'aquells esdeveniments, no sé si memorables. Hem pogut presenciar, en una plaça de la Font buida i dessolada, la Corporació Municipal (si més no el grup municipal del PSC i alguns regidors de CiU) com, precedits dels urbans de gala i secundants per la banda municipal (la de música), se n'anava a... no us imagineu que era cap festa republicana, democràtica o res per l'estil, no, simplement, anaven a la cloenda de l'any jubilar. Sí, aquella moguda eclesial que, sembla que ha durat un any i que ens ha permès veure corrues de peregrins amb mocadors de colors cercant per Tarragona les petjades miraculoses de Fructuós i Eulogi, dos talibans de la fe de fa anys.... Ui!, perdó, em recorden, ací al costat, que no, que són sants, que els talibans són uns altres...
Bé, vaig a posar-me de genolls, demano humilment, perdó.... i cap a l patinatge, que fem tard
2 comentaris:
els diumenges a la tarda s´pon teràpies antiestres
i després no direu que sou un poble de militars i capellans, salutacions que feia molt que no entraba
Publica un comentari a l'entrada