Si no sabeu francès, del vaixell diuen que van a combatre la pirateria i de terra contesten que comencin per combatre la pobresa.© Chappatte dans “International Herald Tribune” (tret del blog d'Hugo Orell)
Evidentment desitjo que el segrest de l'Alakrana es resolgui satisfactòriament i la seva tripulació torni a casa sans i estalvis.
Ara bé, aquest fet, la forma en que es pot resoldre, el perquè hi ha pirateria a les aigües de l'Índic, si tota la pesca que es fa en aquelles aigües es fa de forma legal o com una altra modalitat de pirateria (i no dic, en absolut que l'Alakrana ho fés), el fet que els pesquers hagin d'anar amb seguretat privada amb autorització per usar armes de major calibre, etc. em preocupen i, com acostuma a passar sempre o quasi sempre, ens trenquem les banyes buscant solucions quan hauria de ser més senzill evitar els problemes o ja no recordem les intervencions americanes a Somàlia?
En l'article, publicat a Canal Solidario, La pesca en las aguas de Somalia un negocio de alto riesgo, Josep Maria Royo de l'Escola de Cultura de Pau diu coses com aquesta:
"Esta situación de inseguridad es consecuencia de la guerra y la ausencia de autoridad efectiva desde hace casi 20 años que ha provocado la destrucción del país y la muerte de más de 300.000 personas desde 1991, además de una crisis humanitaria que afecta en la actualidad a más de dos millones de personas. El GFT, nacido de un proceso de paz en el año 2004, apenas controla la capital, Mogadiscio, y algunas regiones del sur del país con el apoyo de 8.000 soldados etíopes. Etiopía, con el beneplácito estadounidense, invadió Somalia en diciembre de 2006 para derrocar el poder de los tribunales islámicos, vistos como amenaza y germen de al-Qaeda en el continente africano."
El diari El Público d'ahir portava una entrevista amb Alí Ahmed Jama, ministre d'Exteriors de Somàlia, l'home explicava que són contraris al pagament de rescats i a l'extradició dels dos pirates detinguts perquè fer-ho suposa un alicient per a nous segrests. En un paràgraf deia: "Somalia siempre se opone a dar cualquier tipo de rescate, especialmente millonarios, porque lo que hacen es alentar la piratería. Las actividades de los piratas comenzaron como un movimiento contra la pesca ilegal, ya que muchos barcos extranjeros faenan ilegalmente en nuestras aguas, pero ahora se ha convertido en un negocio lucrativo para el crimen organizado".
No em vull allargar i, per tant, si voleu saber-ne més, podeu prèmer en els enllaços anteriors. Us deixo, també, un parell de posts de l'amic Jordi Calvo del Centre Delàs d'estudis per la Pau, publicats en el seu blog al diari Publico: Cuanto nos costarà el atún de Somalia i La escalada armamentística del atún i una entrevista amb el reporter José Cendón que va estar segrestat a Somàlia.
Ara bé, aquest fet, la forma en que es pot resoldre, el perquè hi ha pirateria a les aigües de l'Índic, si tota la pesca que es fa en aquelles aigües es fa de forma legal o com una altra modalitat de pirateria (i no dic, en absolut que l'Alakrana ho fés), el fet que els pesquers hagin d'anar amb seguretat privada amb autorització per usar armes de major calibre, etc. em preocupen i, com acostuma a passar sempre o quasi sempre, ens trenquem les banyes buscant solucions quan hauria de ser més senzill evitar els problemes o ja no recordem les intervencions americanes a Somàlia?
En l'article, publicat a Canal Solidario, La pesca en las aguas de Somalia un negocio de alto riesgo, Josep Maria Royo de l'Escola de Cultura de Pau diu coses com aquesta:
"Esta situación de inseguridad es consecuencia de la guerra y la ausencia de autoridad efectiva desde hace casi 20 años que ha provocado la destrucción del país y la muerte de más de 300.000 personas desde 1991, además de una crisis humanitaria que afecta en la actualidad a más de dos millones de personas. El GFT, nacido de un proceso de paz en el año 2004, apenas controla la capital, Mogadiscio, y algunas regiones del sur del país con el apoyo de 8.000 soldados etíopes. Etiopía, con el beneplácito estadounidense, invadió Somalia en diciembre de 2006 para derrocar el poder de los tribunales islámicos, vistos como amenaza y germen de al-Qaeda en el continente africano."
El diari El Público d'ahir portava una entrevista amb Alí Ahmed Jama, ministre d'Exteriors de Somàlia, l'home explicava que són contraris al pagament de rescats i a l'extradició dels dos pirates detinguts perquè fer-ho suposa un alicient per a nous segrests. En un paràgraf deia: "Somalia siempre se opone a dar cualquier tipo de rescate, especialmente millonarios, porque lo que hacen es alentar la piratería. Las actividades de los piratas comenzaron como un movimiento contra la pesca ilegal, ya que muchos barcos extranjeros faenan ilegalmente en nuestras aguas, pero ahora se ha convertido en un negocio lucrativo para el crimen organizado".
No em vull allargar i, per tant, si voleu saber-ne més, podeu prèmer en els enllaços anteriors. Us deixo, també, un parell de posts de l'amic Jordi Calvo del Centre Delàs d'estudis per la Pau, publicats en el seu blog al diari Publico: Cuanto nos costarà el atún de Somalia i La escalada armamentística del atún i una entrevista amb el reporter José Cendón que va estar segrestat a Somàlia.
7 comentaris:
els símptomes no són la causa del problema
Suposo, benvolgut Josep Maria, que el tema és força complicat, però jo crec que la fam no justifica la pirateria. No tothom que passa gana es dedica a robar o segrestar ..... També es cert que la hipocresia dels governs no té límits, però penso que la violència, només genera més violència. Els poderosos, sempre queden al marge, i els que estan patin son els segrestadors i els segrestats. Ells i les seves famílies.
Veig que escrius, i aixó vol dir que et trobes bé.
Ànims campió i una forta abraçada.
Dolors
El caso del 'Alakrana' ha puesto sobre la mesa el comportamiento de numerosos buques vascos que se niegan a enarbolar la bandera española. Tan pronto como alcanzan aguas internacionales retiran la bandera nacional para colocar la bandera regional vasca. El buque 'Alakrana' carecía de bandera española cuando fue abordado, y ello pese a que todos los barcos están obligados a navegar con la bandera del país en el que esté su puerto. Sin embargo, pese a renegar de la bandera española, cuando estos barcos tienen problemas de abordaje y secuestro por parte de piratas, pretenden que sea el estado de cuya bandera abominan el que les dé protección. Este comportamiento infringe el Derecho Marítimo y convierte al buque que así actúe en un 'barco pirata'. Sin embargo, a pesar de su ilegalidad, cuando estas embarcaciones son abordadas por delincuentes pretenden que el Estado español les dé protección.
Estas son "mis fuentes" en el Ejército.
Saludos, Josep Maria. Hace tiempo que no escribo en tu blog.
Sabina
Mai ho són, Jesús. Gràcies per visitar-me.
Dolors, hi ha milers de coses que no justifiquen res però contribueixen a explicar les coses i, sapiguent-ho, no fer-ne cas i, quan arriben els problemes, esguinçar-se les vestidures és, si fa o no fa, criminal (i no ho dic per tú com pots compendre). Gràcies, tb, per la visita i els ànims.
No va en la línia del meu escrit però, en tot cas, una reflexió interessant a tenir en compte (no pretenia tant explicar res sinó aportar punts de reflexió). Gràcies pel comentari, Sabina, i encantat que entris.
preberite celoten blog, kar dober
hvala
En aquest com en tants i tants temes hi ha un abisme entre el que surt per la tele i el que realment passa.
Bon post i bona foto!!
Publica un comentari a l'entrada