dijous, 18 de febrer de 2010

No a la profileració nuclear. No a la hipocresia dels Estats. Bloqueig Alderston.


El passat 15 de febrer, activistes no violents procedents de diferents països, han pogut bloquejar els accessos a l'emplaçament d'armament atòmic d'Aldermaston (Berkshire, Regne Unit). Vint-i-quatre persones, onze de les quals procedents de l'estat espanyol, foren detingues i alliberades, més tard, sense càrrecs. Altra cosa és que les detencions es van fer utilitzant la nova Llei de Policia contra el crim organitzat. Llegiu l'article de Jordi Calvo, Hazaña antimilitarista, activistas criminalizados. En aquest altre enllaç, podreu seguir informacions sobre el bloqueig apareguts a la premsa estatal i en altres mitjans. Podeu veure'n fotos prement en aquest enllaç.

L'acció es va preparar perque, malgrat que des de fa moltg, hi ha prou potencial nuclear com per acabar amb la vida a la Terra, les grans potències desenvolupen armament atòmic cada cop més destructiu.

Amb el bloqueig es pretén enfrontar a la incoherent actitud dels estats que vulneren la legislació que ells mateixos promouen i que equiparen defensa a autodestrucció, les nostres conviccions Noviolentes, des del convenciment de la seva superioritat ètica. Més concretament esperant que l'actitud britànica quedi en evidència a la Conferència de Revisió del Tractat de No Proliferació Nuclear que es farà en el mes de maig a Nova York.

Els Estats Units i Anglaterra col·laboren en projectes d'armament nuclear (operació Hurrican en el marc del projecte Manhattan, Acord de Defensa Mutua signat el 1958 i prorrogat l'any 2004, acords de venda de míssils Polaris (1962) i Trident (1982), tots dos portadors de caps nuclears...
Curiosament, els dos estats van signar, l'any 1968, el Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT), en vigor des de 1970. Amb 188 estats adherits, l'acord estableix la diferència entre Estats Nuclearment Armats (els que ja havien realitzat explosions nuclears l'any 1967) i la resta de signants que no poden desenvolupar armament nuclear. Tanmateix, els Estats Nuclearmente Armats, curiosament els membres permanents del Consell de Seguretat de la ONU (EUA, Regne Unit, Rússia -com a hereva de la URSS-, França i Xina), es comprometen mitjançant l'article VI a la reducció i desaparició del seu potencial nuclear militar. En la pràctica, evidentment, no està sent així.
En el mes de març de 2007, el govern de Tony Blair va decidir renovar el seu sistema de míssils submarins intercontinentals Trident. El cost d'aquest projecte és de 20.000 milions de lliures segons el govern i cinc cops més segons Greenpeace i suposa un incompliment del Tractat de No Proliferació Nuclear.
Actualment cada míssil Trident pot arribar a 11 300 km i porta dotze caps nuclears (cadascun amb una capacitat destructiva superior a la bomba llençada sobre Hiroshima el 6 d'agost de 1945. El desenvolupament i fabricació dels caps nuclears es fa en el Centre d'Armament Atòmic d'Aldermaston.