dilluns, 8 de febrer de 2010

Ariadna Jové i el "democràtic" govern d'Israel


Ahir arribava la notícia que l'exèrcit del democràtic Israel va detenir Ariadna Jové, a Ramal·la, violant els acords d'Oslo en els quals es comprometia a no entrar en territori palestí excepte en casos greus de perill de la seguretat (la seva, clar). Al voltant d'una desena de jeeps de l'exèrcit i soldats armats van irrompre a la seva casa i la van detenir junt amb una altra companya australiana. El motiu: tenir el visat d'estada al país caducat.
A més com a bons aprenents de les dictadures llatinoamericanes (de fet, qualsevol dictadura) es van emportar un ordinador i documentació de l'ISM (International Solidarity Movement).

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau manté contactes amb l'ISM, alguns companys han vingut a Tarragona, entre d'altres llocs, a fer alguna xerrada i amb grups israelians antimilitaristes que treballen pels drets humans, de tothom. Justament no fa massa que l'Ariadna Jové i una companya van fer una xerrada i van passar unes fotos sobre un viatge que havien fet a Palestina, invitades per l'Ateneu Llibertari Alomà.

No sembla casual que les autoritats israelianes detinguin i persegueixin activistes per la pau estrangers -que no poden fer altre cosa que interposar els seus cossos, la seva presència i la seva mirada entre els soldats i les víctimes (caldria recordar la Rachel Corrie, per exemple, també de l'ISM)- com si fossin terroristes perillosos.

Mentre faig el post m'assabento que un tribunal ha decretat la llibertat sota fiança de l'Ariadna i l'altra companya que, això si, no poden sortir d'Israel i hauran de comparèixer en un judici que no persegueix res més que impedir la presència d'activistes estrangers i silenciar el seu testimoni.

Entretant, em cau la cara de vergonya quan llegeixo que Israel es defensa de l'acusació de crims de guerra a Gaza amparant-se en una sentència de l'Audiència Nacional espanyola (recorreguda davant el Tribunal Suprem) tallant la instrucció del jutge Fernando Andreu que, tenint en compte la jurisdicció universal, es fixà en una incursió militar israeliana a la franja de Gaza contra un dirigent de Hamas (l'any 2002). L'atac "selectiu", sinònim, sembla, d'un crim de guerra, va matar 14 persones i en va ferir 150. Durant el gener de 2009 l'operació "Plom fos" va mostrar que això tan sols era un assaig de crims de guerra.

El govern d'Israel, que ara es defensa amb la sentència de l'Audi+encia Nacional, va posar el criut al cel i el ministre Moratinos els va donar garantíes que la cosa no passaria a majors. Efectivament, l'Audiència va tapar l'assumpte i les Cortes van aprovar una reforma legal modificant el principi de jurisdicció universal. Ara és més difícil investigar segons què i segons a qui. Vergonya!

L'Ariadna escriu per diferents mitjans de comunicació. Si premeu sobre l'enllaç podreu llegir-ne algunes que va enviuar a l'Accent.

En el blog d'un amic, Cuca de llum, es diu que l'Ajuntament de Tarragona hauria de deixar de flirtejar amb el govern d'Israel i mullar-se per l'Ariadna. Jo comparteixo aquesta opinió, no entenc que pinta l'ambaixador d'Israel parlant de míssils en actes suposadament de col·laboració cultural, i, per tant, m'hi afegeixo.

Ah! i recordeu que divendres, 12 de febrer, hi ha una concentració de suport, a les 19,00 hores, a la Plaça de la Font.

1 comentari:

joanfer ha dit...

Alguns semblen que no tinguin memòria. Les coses, pel que es veu, segueixen sense canviar...