diumenge, 14 de febrer de 2010

concentració Llibertat per Palestina i impunitat governants


Divendres al vespre, més d'un centenar de persones ens vam trobar per mostrar el nostre suport a la jove tarragonina Ariadna Jové i a la seva companya de l'ISM, Bridgitte Chappell, detingudes ambdues per l'exèrcit d'Israel incomplint els acords d'Oslo. En altres casos s'ha intimidat les persones detingudes, se'ls ha fetsignar alguna mena de document i se les ha repatriat. En aquest cas cap de les dues joves ha volgut signar res i això ha posat de manifest alguna de les il·legalitats que comet l'exèrcit d'Israel. Malgrat això, fa un parell de dies, l'exèrcit va tornar a entrar al pis de les activistes per intimidar els cooperants estrangers.

Us deixo alguns enllaços sobre la concentració:
  • i la tercera, la d'El Punt que s'està distingint per una cobertura del tema que fa vergonya
A banda, davant el risc que membres del govern israelià siguin detinguts si viatgen a algun pais europeu, acusats de crims de guerra, especialment al Regne Unit (A Espanya ja s'ha desactivat aquest risc, amb les mogudes i sentències de l'Audiènsia Nasional, ja només hi ha justícia universal si hi ha implicats ciutadans espanyols) es veu que el govern anglès preveu facilitar als mandataris que viatjin a aquest pais, un document per evitar que puguin ésser detinguts en aquestes visites. Això, si més no, és el que explica el diari Público que comenta, a més, que l'exèrcit a tornat a entrar en el pis de l'Ariadna Jové.

3 comentaris:

Arnau Vives ha dit...

Cito les paraules d'aquesta noia:
“Estos niños pasaran a ser adultos que empuñaran un arma para luchar con la resistencia en contra de la ocupación y el apartheid israelí, como cuando de pequeños luchaban lanzando piedras con la muclea. Y un día, sin avisar a nadie se convertirán en mártires luchando por la libertad del pueblo palestino”
Apareix a:
http://www.islamtimes.org/vdcevx8z.jh8foikrbj.html

Ho sento, però no comparteixo que una persona que elogia el martiri (en la seva forma de suicidi amb bomba) sigui una activista. Per a mi l'activisme és una altra cosa.
Salutacions cordials.

Josep Maria Yago ha dit...

Hola Arnau, veig que no deus haver llegit bé l'article de l'Ariadna. Tú cites 141 paraules d'un total de 1.365. L'Ariadna est5à explicant un fet, no l'està elogiant. Una cosa és entendre perquè passen determinades coses, altra diferent és justificar-les o elogiar-les i l'Ariadna no ho fa. Et poso el paràgraf sencer perquè el repàssis:
"Estos niños adultos poco a poco se sienten morir en vida, se sienten morir por dentro y sus corazones se convierten en bomba. Es así como estos niños adultos han dejado de ir a la escuela para dedicarse a la resistencia. La resistencia adquiere nombre y colores políticos, colores que ya estaban sembrados por sus familiares muchos años antes. Llega un momento en que la vida y la muerte son lo mismo. La vida es un sin vivir. No vivir ni fuera ni dentro de la resistencia, porque sin resistencia hay extinción. La resistencia florece par ganarle tiempo a la batalla de la extinción. Porque después de no vivir durante años o de vivir encarcelado en diversas y diferentes celdas, después de haber visto como les robaban todo lo que tenían se dan cuenta de que el camino ya está hecho. Estos niños adultos pasaran a ser adultos que empuñaran un arma para luchar con la resistencia en contra de la ocupación y el apartheid israelí, como cuando de pequeños luchaban lanzando piedras con la muclea. Y un día, sin avisar a nadie se convertirán en mártires luchando por la libertad del pueblo palestino.

De propina reprodueixo un altre fragment de l'article:

"A día de hoy, el estado de Israel tiene secuestrados aproximadamente 11.000 civiles palestinos en sus cárceles, en los 31 recintos penitenciarios (21 cárceles, 5 centros de detención, 4 centros de interrogación y un centro de interrogación del servicio secreto de inteligencia israelí) de la Palestina histórica. Aproximadamente 1.000 de estos presos políticos esta en detención administrativa (349 de ellos menores de edad y 75 mujeres) es decir, sin tener derecho a ser juzgados, sin tener cargos. Más de 100 de estas detenciones administrativas fueron realizadas antes del 2006. En los últimos 19 meses, 90 jóvenes han sido secuestrados por el estado de Israel en el pueblo de Ni’lin, el más joven, un niño de 13 años. Desde septiembre del año 2.000, más de 2.500 niños han sido encarcelados por el estado de Israel, a día de hoy, 340 siguen secuestrados.

Solo un soldado Israelí está secuestrado en la franja de Gaza."

Llegiu-lo!

Arnau Vives ha dit...

Ja l'havia llegit sencer, si he seleccionat aquest paràgraf ha estat per no sobrecarregar el post i perquè em sembla el més inapropiat. Tal com està redactat no és gens clar si la seva intenció és fer una descripció de la situació o senzillament justificar allò injustificable. Potser si tot seguit hagués expressat la seva reprobació...
Descripció o justificació? crec que si tú optes per la primera és més degut a una "qüestió de fe" (en la noia) que per la lectura textual de les seves paraules. Et desitjo que tinguis raó. A mi em sembla, si més no, dubtós.
Salutacions cordials.