dimarts, 27 d’abril del 2010

Qué és l'Objecció fiscal a la despesa militar


Tècnicament, l'objecció fiscal consisteix a desviar de l'impost sobre la renda de les persones físiques el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa, d'acord amb els pressupostos de l'Estat, o una quantitat fixa (84,00 euros que és una xifra simbòlñica relacionada amb els països amb deute extern).

Aquests diners, que digui el que digui la llei de pressupostos no es destinarien a la defensa de la societat, sinó a la preparació de les guerres en defensa d'uns quants, es desvia cap a finalitats socialment útils: qui fa objecció fiscal ingressa l'import de la seva objecció en el compte d'un projecte alternatiu, i inclou el resguard de la seva acció i una carta explicativa amb la resta de papers de la declaració.

Com veieu, no es tracta de pagar menys impostos. Es paga exactament el mateix, però fent ús de l'irrenunciable dret a l'objecció de consciència, l'objector o objectora fiscal es nega a col·laborar al manteniment de l'aparell militar i opta per lliurar directament aquesta part del seu impost a alguna cosa que veritablement el defensa. No es tracta tampoc d'arreglar tan sols un problema personal, sinó que es tracta també d'una implicació en la lluita per un món on la pau no sigui la victòria de qui estigui més armat, sinó el resultat de la justícia. L'objecció fiscal es constitueix així en una lluita que, a més del seu caràcter de resistència a les coses militars, té un component fort de solidaritat: des del primer moment va quedar ben clar que l'objecció de consciència fiscal a les despeses militars treballaria també per impulsar altres lluites que, portades a terme per tota una sèrie de moviments i grups, estructuraven en conjunt el que es podria anomenar una defensa alternativa, i progressaven en el desenvolupament i la justícia social. Aquest aspecte va quedar més clar quan es van llançar els anomenats "projectes col·lectius". És l'objector o objectora fiscal qui decideix on enviar els diners de la seva objecció fiscal.




Deixar de pagar el percentatge dels impostos que es destina al Ministeri de Defensa és deixar de ser còmplice d'un altre escàndol: la despesa militar del govern espanyol. El pressupost de les Nacions Unides, al llarg d'un any, equival a la despesa que té durant dos mesos el ministeri espanyol de defensa. Per comparar-ho amb una altra xifra, cinc dies de despesa militar espanyola equivalen a la quantitat que aquest mateix govern atorga anualment a concedir beques d'estudi.
Com que no vull contribuir a aquesta injustícia, cada any, quan vaig a fer la declaració d'Hisenda, calculo el percentatge que es dedica dels pressupostos a Defensa. Per exemple, si és del 6%, i jo pago 600,00 euros a Hisenda, 564,00 euros hauran d'anar a despeses del govern, però 36,00 euros seran destinats a Defensa. Jo no vull cap guerra i, per tant, com que soc pacifista em nego a pagar aquests 36,00 euros. Abans, però, hauré anat a alguna ONG, els hauré donat aquests 36,00 euros i hauré presentat el rebut a Hisenda per demostrar que no vull evadir els impostos, sinó que prefereixo donar-los a l'ajuda al Tercer Món abans que pagar la construcció d'un avió militar.

Arcadi Oliveres (extret del llibre Aturem la crisi)




¿Qué valen las siguientes cosas?

Necesidades sociales

Un colegio de primaria con todas sus dotaciones: 4.800.000 €

Una escuela infantil: 1.500.000 €

Un hospital: 35.000.000 €

Un centro cultural: 800.000 €

Un pabellón polideportivo: 484.000 €

Atención social durante un año a 3.000 personas en necesidad extrema: 1.200.000 €

Caprichos de los militares

Un misil Tomahawck 1.000.000 €

Un cazabombardero Eurofighter Typhoon: 25.000.000 €

Un cazabombardero F-16: 23.000.000 €

Un cazabombardero F-22 (sin armamento): 110.000.000 €

Un avión “invisible” B-2: 1.900.000.000 € (mil novecientos millones; es el avión más caro del mundo)

Un helicóptero Eurocopter Tigre: 12.000.000 €

Un helicóptero Apache: 13.000.000 €

Un tanque Leopard 2-A4: 1.200.000 € (son una ganga comparados con lo que cuestan los tanques yankis)

Un tanque M1 A1 Abrams 4.300.000 €

Una fragata F-100: 600.000.000 €

Un portaviones con propulsión nuclear: 3.200.000.000 €

Un submarino S-80: 450.000.000 €


Y ya con la calculadora en la mano, por ejemplo nos salen estas comparaciones:

- Un misil Tomahawck equivale a 0’20 ESCUELAS DE PRIMARIA PERFECTAMENTE DOTADAS (5 misiles = 1 escuela)
- Un tanque M1 A1 Abrams a 0’89 escuelas (casi una)
- Un helicóptero Eurocopter Tigre a 2’50 escuelas
- Un cazabombardero Eurofighter Typhoon equivale a 5’20 escuelas
- Un submarino S-80 a 94 escuelas
- Una fragata F-100 a 125 escuelas
- Un avión “invisible” B-2 a 396 escuelas
- Un portaviones con propulsión nuclear a 667 escuelas

- Un misil Tomahawck equivale a 0’02 HOSPITALES (35 misiles = un hospital)
- Un tanque M1 A1 Abrams a casi 0’12 hospitales (8 tanques = 1 hospital)
- Un helicóptero Eurocopter Tigre a 0’34 hospitales (3 helicópteros = 1 hospital)
- Un cazabombardero Eurofighter Typhoon equivale a 0’71 hospitales (3 cazas = 2 hospitales)
- Un submarino S-80 a 13 hospitales
- Una fragata F-100 a 17 hospitales
- Un avión “invisible” B-2 a 54 hospitales
- Un portaviones con propulsión nuclear a 91’5 hospitales

- Un misil Tomahawck equivale a LA ALIMENTACIÓN DE 2.500 PERSONAS EN NECESIDAD EXTREMA DURANTE UN AÑO
- Un tanque M1 A1 Abrams a la de 10.750 personas
- Un helicóptero Eurocopter Tigre a la de 30.000 personas
- Un cazabombardero Eurofighter Typhoon equivale a la de 62.500 personas
- Un submarino S-80 a la de 1.125.000 personas
- Una fragata F-100 a la de 1.500.000 personas
- Un avión “invisible” B-2 a la de 4.750.000 personas
- Un portaviones con propulsión nuclear a la de 8.000.000 personas

Enllaços per saber-ne més i per trobar documentació, models d'instàncies, recursos...:

Campaña contra el Gasto Militar: Objeción Fiscal al Gasto Militar 2010
Objeción fiscal AA-MOC
Pàgina del SIOF sobre l'objecció fiscal
Pàgina de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau sobre objecció fiscal


Tanco el post amb un vídeo sobre el discurs que va fer un veterà de guerra americà que havia estat a l'Iraq. Val la pena: