dilluns, 12 d’abril de 2010

El Cabanyal: deixeu-nos en peu i en pau!

imatde d'El Pais, del carrer dels Àngels, al Cabanyal


El següent vídeo de TV3 s'anomena El Cabanyal: un barri en peu de guerra

Fa uns dies la Mònica va arribar a casa indignada. Havia vist, o llegit, o sentit les notícies que parlaven de les revoltes al Kirguistan arran el derrocament del president Kurmanbek Bakíev i que el govern provisional que assumí el poder va autoritzar la policia a fer servir les armes de foc. Un dels resultats: més d'una seixantena de morts.

Jo estava llegint el diari (patètic exercici darrerament) i, malgrat compartir la seva indignació (he de reconèixer que no conec, pràcticament, el conflicte del Kirguistan i potser m'he acostumat a què en qualsevol conflicte sempre hi ha massa víctimes) estava rebotat per les notícies i imatges que anaven arribant de València, concretament d'El Cabanyal, mostrant la policia apallissant la ciutadania. Malgrat saber que la realitat sempre supera la ficció i conèixer per a què serveis i quines coses fa la policia, les imatges em semblaven increïbles en una "democràcia". Em va fer algunes preguntes que no vaig saber respondre i he decidit assabentar-me'n i fer-ne un post.

imatge, del diari Publico, d'una de les càrregues policials

Molt resumidament, El Cabanyal és un barri de València, tradicionalment de pescadors i artesans, a on pintava Sorolla i escrivia Blasco Ibàñez, en perill per la voluntat de l'Ajuntament d'ampliar l'Avinguda Blasco Ibàñez travessant i partint el barri amb l'enderrocament de cases i expropiacions pertinents. El Tribunal Suprem va paralitzar el Pla en espera d'un veredicte del Ministeri de Cultura que, finalment, declarà que el pla era un espoli i ordenà la paralització dels enderrocs. El barri està declarat un Bé d'Interès Cultural.

Malgrat les lleis, l'Ajuntament de Rita Barberà -que durant anys ha passat d'El Cabanyal i ha permès i potenciat la seva degradació- passa de tot i tira endavant el seu pla. Habitants del barri intenten impedir el pas de les excavadores. El Govern de l'estat desautoritza els enderrocaments. La policia es enviada, presumptament, per protegir els habitants però protagonitza cargues brutals en contra seva i protegint el pas de les excavadores que, malgrat tot, ja han enderrocat cinc cases. Fa dies un alt càrrec del govern deia als habitants que es calmin, que la Justícia els dona la raó i jo em pregunto, perque volen que la justícia els doni la raó, d'ací un temps, quan ja no hi hagi remei i el barri estigui partit i les cases enderrocades?

fotos, també del diari Publico, sobre les càrregues

Penjo articles i vídeos que permeten conèixer que és el Cabanyal, que vol fer l'Ajuntament, que ha passat aquests dies, etc.

L'any 1998 es va crear la plataforma Salvem el Cabanyal. Us aconsello donar-hi un cop d'ull perquè la web està força completa i podeu saber moltes coses (història, notícies de premsa...) sobre el Cabanyal i la lluita dels veïns.

En primer lloc un post del blog de Isaac Rosa en el diari Publico, anomenat El Cabanyal como problema de orden público. Va sobre la vella recepta per doblegar resistències veïnals: "ante un problema, primero legisla, segundo judicialízalo, y tercero conviértelo en un asunto policial".

Un article sobre El otro Cabanyal posible. Propostes per a la regeneració del barri i altres coses

La Policia Nacional carga sin piedad en El Cabanyal.

El diari Público publica un article titulat Indignación en El Cabanyal por la actuación policial.

El següent vídeo de TV3 s'anomena: El Cabanyal, un barri en peu de guerra



El següent, també de TV3, anomenat El Cabanyal, l'altra cara de la València opulenta, sobre el barri i les seves característiques:



Video, de TV3, anomenat Batalla campal pel desallotjament del barri d'El Cabanyal



I, finalment, un darrer vídeo de TV3, anomenat La resistència d'El Cabanyal

1 comentari:

yraya ha dit...

Que fuerte, parece que estuvieramos treinta y cinco años atrás, de verdad se me han quedado los pelos de punta, pero por desgracia esta brutalidad también la he vivido aquí en Barcelona...
Un saludo Josep