dilluns, 19 d’abril de 2010

sobre policies locals, dimissions, ordenances cíviques... i llibertats

imatge d'una de les intervencions de la Guardia Urbana





Fa uns dies llegia la sentència en la qual s'absol un jove tarragoní que -després de ser multat i agredit per dos guàrdies urbans mentre l'intentaven detenir per fer comentaris que van interpretar ofensius- fou acusat d'"atemptat a gents de l'autoritat" i de "lesions". En la sentència es diu que la reacció dels guàrdies a uns comentaris del jove acusat fou una "reacción excesiva e impròpia, deslegitimada y desproveida del amparo del principio de autoridad..." i esmenta la sospita d'"inveracidad" davant les declaracions dels guàrdies.

Per coses com aquestes, altres semblants que, probablement, no s'han denunciat per por i altres com les que va denunciar el col·lectiu Cau de Llunes, a principis del 2009 es va crear la plataforma Prou abusos guàrdia urbana.

La cosa no s'acaba ací car fa uns dies vaig llegir en el digital Tot Tarragona que el passat dimecres, 14 d'abril, un grup de joves vinculats a col•lectius socials i polítics com Endavant, Cau de Llunes, la CUP o el sindicat Co.bas estaven repartint exemplars del periòdic “La Bicicleta” a la Rambla Nova davant les Teresianes, quan, tal i com va relatar a TT, un dels joves, Santiago Fortuny, dos urbans els van demanar la identificació i els van requisar una cinquantena d’exemplars adduint que estava prohibit repartir diaris segons les ordenances cíviques, “fins i tot ens han dit que ens podien multar”.

Arran d'aquests fets, persones vinculades als grups esmentats, van repartir octavetes a la plaça de la Font en les que demanaven la dimissió del tinent d’alcalde de Seguretat i Mobilitat, Carles Castillo tot denunciant el presumpte abús que exerceix la Guàrdia Urbana de la ciutat amb les multes per alteració de l’ordenança cívica.

En aquestes octavetes i al periòdic “La Bicicleta” expliquen com arran d’una protesta realitzada ara fa un any davant Caixa Tarragona on van llençar papers a terra, van enganxar adhesius i van fer crides per un megàfon, quatre dels joves que van protagonitzar l’acció han rebut multes que sumen un valor total de 4.500 euros, “un autèntic abús de poder i afany recaptatori”.

premeu a sobre si les voleu engrandir

D'altra banda, també creuen que podria haver un arxiu il•legal per part de la policia local amb les persones “políticament actives”, ja que les que van rebre la multa no van ser identificades en aquell moment.

Per la seva part el tinent d’alcalde de seguretat i mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, vha manifestar a TT que en relació als fets denunciats per aquests col•lectius, que el que va fer la Guàrdia Urbana és fer complir la normativa municipal que impedeix llençar papers a terra o repartir revistes sense permís. Castillo va afegir que li sembla molt bé que demanin la seva dimissió tot i que creu que els grups que ho fan són extremistes anti-sistema i que tots plegats estan representats per 5 o 6 persones.

Aquests darrers fets han ocasionat la creació d'un grup al Facebook, anomenat Prou abusos! Carles Castillo dimissió! que en aquests moments sobrepassa els 250 membres. En la informació sobre el grup diuen: "Prou abusos de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Es per aquest motiu que demanem la dimissió dels responsable polític de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Pensem que l'ajuntament s'està extralimitant i que la G.U està fent abus de poder continuament. Ja sigui per un us totalment recaptatori per enriquir les arques de l'Ajuntament, o sigui les seves butxaques; o per reprimir a la gent que pensa i actua diferent, que te una mirada crítica i que pensa que les coses és poden canviar i fer d'una altre manera. "

Fa pocs dies els diaris explicaven com una desena de joves havien rebut multes de 375,00 euros, cadascun, per escopir closques de pipes a terra. No em sembla bé escopir res a terra però em sembla excessiva la mesura i dona arguments a qui creu que les multes basades en l'ordenança cívica tenen un objectiu recaptatori. De totes maneres em preocupen força més les denúncies d'agressions o de persecució dels col·lectius abans esmentats. Cal dir que he experimentat en carn pròpia com es pot complicar una simple identificació per mostrar una pancarta contra l'exèrcit davant una furgoneta de reclutament. He estat identificat per mossos, policies nacionals, guardia civil... i, curiosament, les més "complicades" han estat protagonitzades per guàrdies urbans.

una altra imatge de la g.u. en defensa de pobres militars acoquinats per tres o quatre ciutadans amb una pancarta

Pel que fa a les "ordenances cíviques" penjo un fragment d'un article que vaig fer a principis del 2007, no el tinc penjat al blog i, per tant, no us puc penjar un enllaç al post amb la qual cosa lamento que aquest es faci una mica llarg:

"...A aquestes impressions caldria afegir-hi un fenomen que sembla actual, a casa nostra, pero que no ho és tant: l'aprovació d'ordenances “cíviques”. Aquestes ordenances que recorden aquella frase famosa de “la calle es mia”, si investiguem una mica, ens fan retrocedir a New York, a l'època en que l'alcalde Giuliani feu bandera de la “tolerància cero” i nomenà cap de la policia una mena de “super-comisari”, William Bratton. La “tolerància cero amb la delinqüència” es centra en combatre la petita delinqüència amb rigor; es basa en la “teoria de la finestra trencada” que ve a dir que els petits desordres quotidians donen pas a les grans patologies criminals (adaptació de la dita francesa que diu que “qui roba un ou, roba una vaca”). L'increment de les despeses i de les forces policials, la criminalització de conductes com la mendicitat o la prostitució, els excessos policials i la falta d'eficàcia a mig i llarg termini són alguns dels trets d'aquesta veritable “penalització de la pobresa”.

En tots els casos, abans exposats, cal tenir en compte quelcom que tots tenen en comú: el fet que les actuacions policials indicades es passin pel forro dels collons totes les normatives relacionades amb els drets humans. Un fenòmen del qual n'apareixen força exemples en el llibre de David Fernández “Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial” que tracta, principalment, d'un recull d'episodis relacionats amb la guerra bruta contra els moviments populars i socials. En aquesta guerra bruta hi té un protagonisme destacat el grup VI de la Brigada Provincial d'Informació del cos nacional de policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social, d'això el nom.

Un resum, tret del llibre, sobre els 10 anys que van de 1995 al 2005 ens dona:

16000 detencions

420 agents dedicats únicament als moviments socials

160 empresonaments

40 presos

8 suicidis

56 infiltrats descoberts

Curiosament (o, potser, no tant) el butlletí de la biblioteca de l'Acadèmia de la Guardia Urbana de Madrid o el dels Mossos d'Esquadra (un informe del Consell d'Europa sobre drets humans documenta fins a 197 denúncies per maltractaments contra agents dels Mossos d'Esquadra entre el 2002 i el 2004. Segons Montserrat Tura, davant les severes conclusions de l'informe, “no tinc més remei que creure-m'ho") es fan ressò, i no precisament crític, de la política de tolerància zero.

David Fernández fa, també, un recull de frases cèlebres:

- Giuliani, 1990, Nova York: “els escombrarem dels carrers”

- Aznar, 2000, Madrid: “els escombrarem dels carrers”

- Rajoy, 2001, Madrid: “erradicar físicament dels carrers”

- Sarkozzy, 2005, Paris: “”netejarem els barris de xusma”

- Fernández Diaz, 2005, Barcelona: “desokupem Barcelona d'okupes”

- Joan Clos, 2006, Ciutat Vella, Ordenances del Civisme

Vist el ventall i atès allò de “pensa globalment, actua localment” m'atreveixo a afegir-ne alguna més:

- Joan Miquel Nadal i Male, 2005, Tarragona (en el transcurs d'una entrevista amb membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau): “l'exèrcit és imprescindible per garantir la pau”, “estic orgullos que els marines es passegin per la ciutat”, “si em dieu militarista jo us diré imperialistes”.

- Joan Miquel Nadal i Malé, 2006, Tarragona: “Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient”

A Barcelona hi ha ordenances del civisme, unitats especials antiavalots (UPAS i UNOC) de la Guardia Urbana, nombroses denúncies per maltractaments i coaccions (l'any 2004 les UPAS foren el cos policial més denunciat per racisme)... Les UPAS tenen tres objectius fonamentals per reprimir tres problemàtiques socials: la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa.

I a Tarragona?

Dons a Tarragona, de moment, també tenim ordenances cíviques (que arriben a l’extrem de prohibir esperar l’autobús fora de la vorera o de l’espai reservat per aquesta finalitat. romandre a la via pública o als edificis i transports municipals sense observar unes condicions mínimes de neteja i higiene personal o a la prohibició del nudisme integral excepte en les zones que l’Ajuntament delimiti). També hi ha espais públics tancats amb reixes i, aquests dies preelectorals, els diaris locals informen, que, l’alcaldable de CiU, actual regidor, ha denunciat la insuficiència d’efectius policials (diu que n’hi ha menys de la meitat dels que caldrien) i s’ha compromès a engegar entre d’altres mesures, l’ampliació en 50 membres de la Guardia Urbana, la creació de 50 places més d’”agents cívics” i la instal·lació a partir del 19 de febrer de càmeres de videovigilància en determinats llocs que no indica. La Guardia Urbana de Tarragona també té un paper força més actiu i intimidatori que altres cossos policials en identificacions/intimidacions, sense cap explicació, de persones que exerceixen pacíficament els seus drets... "

2 comentaris:

Joan ha dit...

L'acaramel·lada dictadura econòmica està agafant, temps fa, cada cop més, la clàssica pinta de sempre, des dels més mínims -però importants- detalls fins els més... constitucionals.

Està bé, com en general -majoritàriament i tots en alguna ocasió o altre- ens guiem per les aparences, en veure-li clarament la cara, al dictador poder amb quincalla democràtica, potser reaccionarem; el desitjable fora amb eficàcia i sense violència. Complicat; impossible?

Tondo Rotondo ha dit...

Un post ben treballat, m'agrada l'enfoc.