diumenge, 30 de maig de 2010

l'etern contrapunt

Aquest cap de setmana han passat força coses però ha estat marcat per la mort.


Ahir al vespre vaig rebre una trucada. Un company d'Amical Mauthausen m'informava que havia mort Josep Figueras Solé (Fontscaldes, 1918) un tarragoní que va passar per Mauthausen (es va exiliar a França el febrer del 1939 i dos anys més tard, el 22 de gener del 1941, va ser deportat a Mauthausen). L'han enterrat aquest matí a Fontscaldes.


Aquest matí, per una nova trucada, m'he assabentat de la mort d'una amiga i companya de feina., mentre realitzava una activitat esportiva que li agradava. Amb 34 o 35 anys feia cosa d'un any que s'havia casat. Des del meu punt de vista, tenia tota una vida per davant.


No més sentit tenen els casos de les 26 víctimes del franquisme, les causes dels quals han estat arxivades pels pertinents jutjats, que relata el diari Publico. El jutge Garzón investigava la "desaparició" de més de 114.000 persones durant la guerra civil i el franquisme. Iniciat, ja, l'assetjament de la fiscalia i la pròpia Audiència Nacional, l'any 2008, el jutge es va inhibir en favor de 46 jutjats territorials (al final fóren uns 60). A aquestes alçades, més d'un 60% dels jutjats han arxivat les causes.Tan sols tres estan donant passes de rellevància i demanen el seu retorn a l'Audiencia Nacional al considerar-los crims de lesa humanitat.



Algunes de les coses que relaten familiars i amics de les víctimes, lluitant, en general, per recuperar les restes, són aquestes:

Jerònima Blanco i el seu fill Fernando. "La vecina de enfrente pudo verlo todo a través de la ventana y siempre me contó cómo al niño lo tiraban al aire y lo tiroteaban como si fuera tiro al plato", relata Abel, el sobrino nieto de Jerónima

Juan Bort Picon. "Los falangistas lo montaron en un coche y lo llevaron a Almonte. Su esposa intentó evitarlo poniéndose ante el coche, pero le dijeron que igual les daba matar a uno que a dos. Fue asesinado porque era un comunista más o menos destacado", cuenta su nieto Francisco Palomo, de 42 años.

Família Tornero. Las mujeres de la familia Tornero Quintana sufrieron la peor de las represiones. “Las detuvieron, las sacaron a barrer las calles, les raparon la cabeza y les dieron aceite de ricino”, explica Lucio. Todo el pueblo pudo ver la humillación de sus tías y su abuela, que además fueron puestas a recolectar yerbajos en los bordes de los caminos.“En el caso de mi familia, fueron los propios falangistas del pueblo los que se encargaron de fusilarlas. Y encima no lo hicieron de madrugada como en otros asesinatos sino que lo hicieron a plena luz del día. Mi familia vivió siempre en el pueblo conviviendo con los verdugos que los enterraron como perros y ahora no nos han dejado llorar”, lamenta.

Guillermo Mir. "Mi madre llevó a los falangistas a su escondite"

Joan Ferrà. "Tuvo una muerte lenta por intentar huir."

Higinio Marcos. "Dicen que le cortaron la lengua en vida"

Antonio Espino. "No hubo juicio ni causa. Fué vergonzoso"

matrimonio Rodriguez- Rodrigo. El matrimonio fusilado, los hijos con los curas.

Manuel Domínguez. "Un cura lo delato y otro ahora impide buscarlo"

José Sosa. "Mi madre dejaba flores (en el pou d'Arucas, a on van llençar les restes de 24 persones) y yo no sabia a quien"

Ja sé que la vida noi, és ni justa ni injusta, que és com és, però no puc evitar enrabiar-me davant fets com aquests (bona part dels casos que comenta Publico eren persones d'entre 30 i 40 anys o més joves) i, especialment, com no, per la mort de la Cèlia, amb tota la vida per davant. El meu sentit condol per familiars, amics i companys.