L'arquebisbe de Tarragona també era a Madrid

Diferents mitjans de comunicació publicaven la notícia de la concentració de bisbes a Madrid, amb punts de vista diferents, clar.

Amb motiu d'aquest acte, el cardenal de Valencia, Agustín García-Gasco, va afirmar que "el laicismo radical" puede llevar "a la disolución de la democracia". "No respeta la Constitución y sólo conduce a la desesperanza por el camino del aborto, el divorcio exprés y las ideologías que pretenden manipular la educación de los jóvenes". El cardenal Antonio Cañizares, per la seva banda, deia: "La familia está siendo sacudida con legislaciones injustas e inicuas". I, Antonio María Rouco Varela, cardenal de Madrid, "El ordenamiento jurídico ha dado marcha atrás respecto a lo que la Declaración de Derechos Humanos reconocía: que la familia es el núcleo fundamental de la sociedad y tiene derecho a ser reconocida".

Uns dies abans i en previsió de la concentració, els bisbes de la "Subcomisión para la Familia y la Defensa de la Vida" van fer pública una nota en que, cel·lebraven la beatificació dels 498 "màrtirs" ("cristianos como nosotros, educados en familias cristianas como muchas de las nuestras, donde recibieron los valores fundamentales para su vida : la fe en Dios Padre, el seguimiento de Cristo y la fuerza del Espíritu para responder a las difíciles circunstancias del tiempo que vivieron. Como las familias de los mártires fueron capaces de educarles en la fe, también hoy las familias pueden, con la ayuda de Dios y con su testimonio de vida, educar cristianos cuya santidad ilumine el comienzo de este tercer milenio.").

"Vivimos inmersos en una sociedad compleja, donde no falta la propuesta de una cultura laica que quiere organizar la vida social como si Dios no existiera". "Las familias cristianas están llamadas a educar como ciudadanos del cielo a sus hijos. Para ello cuentan con la preciosa colaboración de la escuela católica . Los mártires son también un fruto excelente de la educación cristiana que recibieron. Su ejemplo puede ayudar hoy a las familias a educar en la fe a los hijos y transmitirles valores como el sacrificio, la renuncia, el dominio propio y el respeto, sin los cuales la convivencia familiar y social se deteriora gravemente. "
"Entre estas dificultades que las familias encuentran en su labor educativa está la imposición de una nueva formación moral mediante la Educación para la Ciudadanía. Las familias cristianas tienen que saber que en los centros educativos se va a dar, como cada vez es más manifiesto, una formación moral en franca contradicción con la fe cristiana".
"Para aclarar cualquier duda queremos recordar que «esta «Educación para la ciudadanía» de la LOE es inaceptable en la forma y el fondo: en la forma, porque impone legalmente a todos una antropología [es decir, una visión del hombre] que sólo algunos comparten y, en el fondo, porque sus contenidos son perjudiciales para el desarrollo integral de la persona» . Por ello, «los padres harán muy bien en defender con todos los medios legítimos a su alcance el derecho que les asiste de ser ellos quienes determinen la educación moral que desean para sus hijos» . Es más, sería una falta de solidaridad por parte de las familias que llevan a sus hijos a la escuela católica adoptar una postura «pasiva y acomodaticia» , justificándose en que sus hijos recibirían una formación moral conforme al ideario del centro, mientras un elevado número de alumnos queda indefenso ante la imposición de una ética laica."

El Punt d'ahir publicava una crònica que ens assabentava que dels nou bisbes o arquebisbes de Catalunya, tres van anar a Madrid: els bisbes de Tarrassa i Tortosa i l'arquebisbe de... Tarragona. L'arquebisbe de Tarragona, que l'any passat manifestava la seva preocupació pel fet que, en no pocs ambients de la societat, parlar de déu és "incomode" i, sobretot, "una gran injustícia amb Déu". L'arquebisbe, en unes declaracions a Europa Press atribuïa aquesta situació "al laïcisme i a la seva agressivitat contra la religió". Agressivitat que, segons ell, es manifesta en "suprimir les referències religioses a les escoles, la qual cosa serà una desgràcia personal i colectiva".

el seguici popular d'esquena a la Catedral amb motiu de la "recepció" a l'arribada de l'arquebisbe Pujol

Els diaris d'avui expliquen que, per primer cop, des del Concili Vaticà II el papa ha oficiat la missa d'esquena als fidels. Ja al juliol de l'any passat va decidir ampliar els usos del llatí en la litúrgia, desparegut des del Concili.

He dit en diferents ocasions el que penso de l'església o més ben dit de la jerarquia de l'església catòlica car, deixant de banda el fet que no comparteixo la seva fe, sento un profund respecte per persones com Pere Càsaldàliga o el missioner javerià Chema Caballero que treballa amb ex nens soldat a Sierra Leona. Respecte que no puc fer extensiu (pel que fa al que excedeix als mínims que mereix qualsevol ésser humà) a personatges com els bisbes espanyols o el seu "jefe" de Roma. Personatges que tenen més a veure amb l'antic testament que justifica l'esclavatge, la llei del talió, etc., amb la inquisició, amb els bisbes de la "croada" franquista enlloc del nou testament de l'amor i de la pobresa. El que no entenc és com, a sobre, són tan burros que, queixant-se com es queixen, de la falta de vocacions, del debilitament de la identitat cristiana, segueixen cercant els culpables fora de la seva barraqueta i no veuen que són ells mateixos i les seves postures els principals responsables de l'allunyament de bona part de la seva clientela.
Si no es volen casar amb altres bisbes, que no s'hi casin; si no volen avortar, que no avortin; si no volen portar els seus fills a centres públics d'ensenyament, que no els hi portin... Si no volen demanar perdó per l'actuació de l'església durant el franquisme que no el demanin, però, caram, que deixin d'atabalar-nos amb discursos mesquins, obsolets i antievangèlics.

Fa un parell de dies vaig rebre un comentari de Xavier Sabaté, el delegat de govern a Tarragona, a un post que vaig publicar. En el post desmentia que ell hagués presidit la col·locació de la primera pedra del centre parroquial de Torreforta, explicava perque hi era i acabava quixant-se que no sentia la meva veu parlant del greu problema que, diu, tenim amb la iglesia catòlica.

La meva resposta fou aquesta:

"Hola Xavier, lo de presidir l'acte no ho dic jo, ho deia la notícia d'El Punt. L'explicació que m'ofereixes en relació a la teva assistència als actes als quals t'inviten com a representant del Govern de Catalunya, inclosos els actes dels cristians o altres confessions, em sembla força correcta. Jo no sé que faria si em trobés en el cas. Per una banda, em consola pensar que és força improbable i, per altra, crec que amb determinades coses, com són les que tenen a veure amb la jeràrquia catòlica o les que em recorden massa allò de "las autoridades civiles i eclesiàsticas" intentaria desmarcar-me. De totes maneres tampoc tinc massa clar si el fet de representar la institució ha d'incloure coses com les que mostra la fotografia que mostra un regidor de l'Ajuntament posant terra sobre l'urna. Pel que fa a la segona part del teu comentari, m'he llegit el teu article i em sembla força interessant, crec que podria subscriure'l en la seva totalitat (excepte pel que fa a la sensació que cap dels dos creiem en aquesta església però tu, probablement, creus en quelcom més que jo). En el que ja no estem d'acord és en la crítica que em fas (de fet la fas en plural i no sé a qui et refereixes ja què el meu blog expressa les meves opinions) de no opinar sobre el greu problema que tenim, al dir pais suposo que et refereixes a Espanya i a Catalunya, amb l'església catòlica. Les coses que jo dic, probablement, se senten menys que les que dius tú però si et mires el blog podràs veure com aquest és un dels temes que he tractat més d'un cop: http://aixihopenso.blogspot.com/2008/01/blog-internautes-per-la-diversitat.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/12/manifiesto-red-por-la-diversidad.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/06/qui-sapunta-desapuntar-se.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/10/beatificaci-dels-mrtirs-del-segle-xx.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/09/any-jubilar.html a banda dels posts que he dedicat a l'agrupament escolta Alverna que es queda sense locals o a la declaració d'apostasia que vaig fer aquest estiu. L'escrit que vaig portar a l'arquebisbat el vaig reproduir en aquest post http://aixihopenso.blogspot.com/2007/08/b-ja-tinc-la-fe-de-baptisme-i-la.html"

Valgui aquest post com a resposta pública al Xavier Sabaté, car veig que en el seu blog no es poden penjar comentaris, al qual aprofito per dir que segueix sense agradar-me la "lluna de mel" que amb motiu de l'any jubilar manté l'Ajuntament de Tarragona amb l'arquebisbe Pujol, lluna de mel, per altra banda, que sembla mostrar que l'equip de govern municipal no acaba de coincidir amb ell en la "gravetat" de les relacions amb la jerarquia catòlica.

Be, volia fer un post curt però...

Wittgenstein i els joves

Ahir a la tarda, al Casal Sageta de Foc, hi va haver una xerrada sobre Ludwig Wittgenstein, a càrrec d'Aleix Ortí. Després, es projectava la pel·lícula Wittgenstein.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29. d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

En el seu pensament filosòfic es distingeixen clarament (vaja, això diuen els qui l'han llegit :-)) dues etapes: la que correspon a la redacció de Tractatus Logico-philosophicus i la que s’inicia a partir de 1929 i culmina amb la redacció de la seva obra més important, Investigacions filosòfiques (cap de les obres d’aquest segon període es va publicar en vida de Wittgenstein); ambdues tenen la seva corresponent influència posterior, sobre el Cercle de Viena la primera i sobre la filosofia analítica la segona.

El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.

Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'autèntic significat dels mots està en el seu ús (un corrent proper a la pragmàtica) i tota comunicació és, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perquè pugui ser entés pel receptor. Els filòsofs porten segles buscant l'essència de les paraules, suposant que aquesta existeix, però ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals.

La pel·lícula sobre Wittgenstein és del cineasta Dérek Jarman i està produïda per Tariq Alí.

A la pel·lícula hi ha alguns moments que recordo. En un Wittgenstein fa un seminari i pregunta als seus alumnes si podrien entendre un lleó. Hi ha diferents respostes i el filòsof conclou en que no l'entendrien, encara que el lleó pogués parlar, perquè el llenguatge no seria, tan sols, un conjunt de pràctiques apreses sinó, també, la prolongació refinada d'un conjunt de conductes prelingüístiques -concebudes com a prototipus de formes de pensar- que són en part comuns a l'especie (un gat no sap que existeix la rata però quan apareix se la menja). Aquesta escena em va fer pensar en una frase que atribuïa a Tariq Alí (confonent-lo amb Tariq Ramadan) que deia quelcom semblant, referit a la visió que tenen determinats occidentals envers els musulmans, a "com em pots odiar si no em coneixes?". Com podeu veure, res a veure ;-)

A les escenes finals, quan mor el filòsof, un marcià que apareix a la pel·lícula (W. parlant del que he comentat abans utilitza també l'exemple d'ensenyar el joc d'escacs a un marcià) explica, a manera de conte, quelcom molt semblant al que un dels guionistes (Terry Eagleton) deia de Wittgenstein: "quelcom en ell delatava la nostàlgia del gel, on tot és radiant, absolut i inexorable. I, malgrat que es complaia en la idea d'una superfície ruda (en el gel no es pot caminar perquè rellisques) no podia decidir-se a viure-hi. Naufragava, així, entre el gel i la terra i no trobava repòs enlloc i en això radicava la causa de la seva pena".

De totes maneres no volia parlar d'aquest bon home sinó de la sorpresa de veure que el Casal era ple de gom a gom. Algunes persones granadetes (els pares de l'Aleix, per exemple) però força gent jove. Altres actes, molt interessants, també, han aplegat força menys gent la qual cosa em fa pensar, per una banda, en l'interès per la filosofia i, per altra, en la cantinel·la típica (i tòpica) de què els joves no fan més que beure i estar de farra. Aquest seria un exemple de la falsedat d'aquest plantejament. Enhorabona!

Fòrum Social Català

El Fòrum Social Català (FSCat) és un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. És un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.

El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa, pel que fa a les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials actuals i proposar alternatives que se centren en l’atenció de les necessitats de l’ésser humà i del respecte a la natura.

El FSCat vol articular de manera descentralitzada i en xarxa a entitats i moviments socials amb inquietuds similars, involucrats en accions locals i/o internacionals.

El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil dels països catalans, amb l’excepció dels partits polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.

Introducció al FSCat

Durant el darrer Fòrum Social Mundial (FSM), celebrat a Nairobi al gener de 2007, es va decidir que l’any 2008, enlloc d’organitzar una nova trobada mundial, es celebrarà una jornada de mobilitzacions a tot el planeta, coincidint amb i com a resposta a la trobada del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, en la que es reuneixen els líders econòmics i polítics a nivell mundial. Les accions convocades arreu del món tindran el seu punt àlgid el Dia d’Acció Global, 26 de gener de 2008.

A Catalunya més de 150 entitats i xarxes d’arreu del territori s’han adherit a la crida realitzada pel FSM i organitzaran el primer Fòrum Social Català (FSCat). Les activitats centralitzades del FSCat es celebraran a Barcelona el 25, 26 i 27 de gener. A més, des del 19 de gener es realitzaran activitats locals i descentralitzades a diferents punts del territori català. Més concretament, a Tarragona, hom preveu, el dia 20 de gener, a partir de les 10 del matí, una àgora oberta amb debats sobre l'FSCat i els diferents moviments i/o col·lectius que hi participem, actuacions musicals i un dinar popular.

En un procés obert i participatiu les moltes organitzacions adherides al FSCat han proposat més de cent activitats per a realitzar els dies 25 i 26 de gener a Barcelona. Les activitats proposades s’agruparan, per les limitacions de temps i espai, en 48 seminaris, fomentant així espais de trobada, debat i construcció d’alternatives conjuntes entre les diferents organitzacions i xarxes socials catalanes.
Aquests seminaris tindran lloc la tarda del divendres 25 de gener, després de l’acte d’inauguració, així com el dissabte al matí i a la tarda, en quatre franges horàries en les que es realitzaran 12 seminaris paral·lels. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau participarà en quatre d'aquests seminaris (veure programa, eix 3).

Aquests seminaris s’agrupen en 4 eixos temàtics:

a) Lluites, estratègies i campanyes en favor dels drets socials, laborals i econòmics: · Habitatge, precarietat, educació, salut, gènere, LGTB, discriminació i dret a la diferència, migracions, dret a la ciutadania...

b) Lluites, estratègies i campanyes per la defensa del territori · Medi ambient, sobirania alimentària, territori, agricultura, recursos naturals, consum...

c) Lluites, estratègies i campanyes contra l’imperialisme, la guerra i la globalització neoliberal · Relacions Nord-Sud, desarmament, deute, desenvolupament, reforma de les institucions internacionals, gènere, migracions...

d) Lluites, estratègies i campanyes per una societat democràtica · Poder, repressió, mitjans de comunicació, drets dels pobles, cultura, memòria històrica, laïcisme, religió, educació...

A més dels seminaris les instal·lacions de la Universitat de Barcelona (Plaça Universitat) acolliran una programació cultural, exposicions i una fira d’entitats. El dissabte 26 de gener a la tarda es celebrarà, també a la UB, l’Assemblea de Moviments Socials, que busca coordinar lluites i establir estratègies conjuntes entre organitzacions i moviments socials arreu del territori. El mateix dia 26 a la nit es realitzarà un concert. El FSCat es clourà amb una manifestació unitària el dia 27 de gener a les 12 del migdia pels carrers del centre de Barcelona.

Totes les activitats del FSCat son autogestionades, proposades i organitzades per la societat civil catalana, i finançades per les aportacions de les entitats adherides al FSCat.

Materials del Fòrum Social Català:

· Vídeo de presentació i difusió També el podeu veure a la columna de la dreta d'aquest blog o, més gran, al post http://aixihopenso.blogspot.com/search/label/FSCat

· Cartells

· Postals

· Adhesius

· Crida a la participació

· 1a Nota de premsa

Finalment us penjo el programa d'activitats, quasi definitiu, de l'FSCat (premeu a sobre per veure'l més gran)

Ja hem endreçat l'escriptori

Au! ja he endreçat l'escriptori (ara, això si, no vulgueu saber com tinc les carpetes i a on són :-)

A ensenyar-la (si voleu, clar)

Estic donant voltes a un parell de posts. Vull escriure quelcom en relació al Forum Social Català (que està a la volta de la cantonada i ja està força perfilat) i als fets del febrer del 2006 al carrer Sant Pere més baix a Barcelona (aquests dies s'està fent el judici). També crec que hauria de dir quelcom en relació a les lesions de les dues persones detingudes a Sant Sebastià i a les contradiccions que hi ha al seu voltant.

Mentrestant, però, penjaré un post més light contestant un meme del Jordi Ventura al que m'invita en el seu blog Fem un cafè. El meme consisteix en mostrar el fons d'escriptori de l'ordinador (em gfa l'efecte que en això dels memes hi ha un component una mica voyeur i exhibicionista alhora).

Jo no faig servir cap fons d'escriptori, la meva pantalla fa aquesta fila:

Ja sé que no és bo tenir massa carregat l'escriptori (en el meu, les icones ni tan sols hi caben) i, de fet, jo només hi hauria de tenir les coses que més utilitzo i els documents del dia a dia però això del dia a dia ocupa molt i el resultat final és el que és). De tant en tant el netejo però als dos dies ja hi tornem a ser.

Bé, aquest meme cal passar-lo a tres blocaires més i jo, ara sí que en plan força voyeur, el passo a:

la Zel d'Ara mateix
al mossen del Confessionari mental i
Te la ma Maria

Invasió subtil - Escenificació de contes de Pere Calders al teatre El Magatzem

Avui he rebut alguna foto del muntatge sobre contes de Pere Calders al Teatre el Magatzem que vam escenificar el 21 de desembre, per la qual cosa us penjo el díptic que vam repartir i l'enllaç per accedir a les fotos que va fer Marc Gavaldà i que ha presentat i passat el Pau Gavaldà.

Per poder visualitzar les fotos del muntatge podeu prémer aquí

Primer Paraules per la Pau de 2008 amb Noel Gennnaroooo Andreu

Aquest matí hem fet el primer Paraules per la Pau del 2008. En el mes de març complirem el 7è aniversari d'aquesta concentració antimilitarista contra la presència de vaixells de guerra al port de Tarragona.

Per construir espais de pau i art, aquest cop hem volgut retornar una mica d'esperit nadalenc a aquestes festes fugint del consumisme al que ens aboquen comercials del capitalisme com aquell home gras que, vestit de vermell, fa la competència als reis mercaders de l'orient. Després de recordar que, des de l'estiu, estem esperant una reunió amb la regidora de cooperació de l'Ajuntament per veure el tarannà del nou consistori en relació als vaixells de guerra i a una vintena de propostes de foment de la cultura de pau que els vam lliurar, una mena de geni/follet, força atípic, anomenat Noel Gennnaroooo Andreu, que va aparèixer al Taller del Sol,

ha comparegut ala plaça per fer-nos uns obsequis. Després d'oferir-nos quatre grans capses hem procedit a obrir-les i hem trobat un pallasso que ens ha ofert nassos vermells per recordar que a qualsevol lluita, per la pau o pel que sigui, es vo afegir-hi alegria i humor;d'una segona capsa ens ha aparegut una música que ens ha recordat la necessitat de fer les coses amb harmonia; d'una tercera un malabarista per recordar que cal trepitjar de peus a terra però sense malmetre tot el que tenim al nostre voltant i, finalment, de la darrera capsa i, davant la sopresa de tothom, ha sortit un militar. Noel Gennnaroooo s'ha sorprès de la nostra sopresa i ens ha recordat que cal anar al fons de les coses, tenir respecte per totes les persones encara que no siguin com nosaltres i que el diàleg és l'única eina per solucionar conflictes. Després de colocar un nas de pallasso al militar i ajudar-lo a desfer-se de la seva cuirassada vestimenta ens hem trobat amb un altre artista.


L'acte ha continuat amb una actuació que han protagonitzat tres dels personatges que, com a grup Kabuki,

ens han ofert una memorable actuació amb els diàvolos i amb la interpretació d'un parell de peces musicals amb Alba Suanes a la flauta travessera.

Finalment, d'un regal del Noel Gennnnaroooooo que havíem oblidat ha sortit el fato per cel·lebrar un nou any de lluita per la pau, amb lucidesa, resistència i alegria, amb un vermouth popular

Podeu veure més fotos de l'acte i el full informatiu núm. 76 a la web de la Coordinadora

Blog Internautes per la diversitat familiar

El dia 30 de desembre de l'any passat assistíem a la rebel·lió dels bisbes a la plaça Colon de Madrid. Tan sensibles i cuidadosos ells per no ferir determinades sensibilitats no es van estar, aquest cop, d'afirmar coses com: “nuestro ordenamiento jurídico ha dado marcha atrás en los derechos humanos” (cardenal Rouco), “nos dirigimos a la disolución de la democracia” (cardenal G. Gasco) o “la sociedad española vive una gran amenaza social con legislaciones inicuas e injustas” (cardenal Cañizares).

Immediatament diferents blogs vam publicar el manifest per la diversitat familiar. Ara ja hi ha un blog específic (internautas por la diversidad familiar) amb el manifest, banners en les diferents llèngues de l'estat (a la columna de la dreta n'he penjat un dels disponibles en català), la possibilitat designar on-line per qui no tingui un espai en el que penjar el manifest, etc. El darrer post explica el següent:

"El compromiso por la diversidad familiar avanza. Cada día somos más. En este momento contamos con 13 webs y 65 blogs adheridos a nuestra red y la recogida de firmas online que pusimos en marcha ayer ya recoge el respaldo de 117 personas. Todo un éxito. Y más medios de comunicación siguen haciéndose eco de esta iniciativa, como elplural.com. Agradecemos de nuevo los apoyos recibidos hasta ahora y, en esta ocasión, pedimos colaboración técnica. Como podéis comprobar, ya contamos con banners en castellano, català y galego. Nos falta la traducción en euskera. Agradeceríamos mucho que alguien nos pudiera facilitar los lemas traducidos a esta lengua. Gracias de nuevo."

Aprofito per demanar als bisbes que si no volen demanar perdó pel suport al franquisme, ni beatificar "màrtirs" republicans, ni predicar la concordia, l'amor, la tolerància, la justícia... si més no, si us plau, que callin.

Primer Paraules per la Pau del 2008

El proper diumenge, 6 de gener, serà el primer diumenge de mes i, a més, el primer diumenge d'any.
Jo soc membre de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i cada primer diumenge de mes, des de farà set anys en el mes de març, fem Paraules per la Pau. A les 12 del migdia, a la Plaça de la Font.
Paraules per la Pau és una concentració antimilitarista que, inicialment, s'engegà per manifestar el nostre rebuig a la presència de vaixells de guerra al port de la ciutat, a partir de la creació d'espais de pau i art. Al llarg de les 80 edicions que hem fet, artistes de les nostres contrades han col·laborat amb nosaltres per crear aquest espai. Accions teatrals, plàstiques, performances, lectures de poemes, actuacions musicals, manifestacions, assemblees, jocs infantils, contes, danses populars... han desfilat per Paraules per la Pau.

Aquest diumenge, Paraules per la Pau coincideix amb el dia de reis però, a banda que si algú hi creu i han passat per casa seva pot compatibilitzar-ho amb l'acte, recordeu el meu post Aquest any no vindran els reis o sigui que què millor que fer que disfrutar del dia amb bona companyia a la Plaça de la Font. De totes maneres, aquest diumenge, si tot funciona bé, esperem una visita especial (no la protagonitzarà ni la monarquia ni cap mena d'ambaixador ianqui vestit de vermell) que esperem ens porti algun regalet per compartir amb totes i tots les/els que us apropeu per la plaça.

Recordeu, diumenge, 6 de gener, a les 12 del migdia a la Plaça de la Font: Paraules per la Pau.

Aquest any no vindran els reis (ni els seus patges)

Vaig felicitar l'any nou desitjant lucidesa, resistència i alegria. La lucidesa és difícil d'obtenir (descartada l'obra de l'esperit sant) si tan sols llegim els mitjans de comunicació habituals. Cal complementar-los llegint i mirant altres mitjans de comunicació (hom els anomena alternatius i, encara que no massa coneguts ni publicitats n'hi ha un bon grapat: Directa, Indymedia, nodo50, antimilitaristas... A Europa Press (un dels habituals), el 19 de desembre, recollien la següent notícia:

Condenado a dos años un marroquí que recogió a su hermano y tres compatriotas tras llegar en patera

La Sección Primera de la Audiencia Provincial de Almería condenó a dos años de prisión a un hombre de 25 años identificado como A.J., de nacionalidad marroquí y vecino de San Isidro (Níjar, Almería), por recoger con su vehículo a su hermano y otros tres compatriotas, que habían llegado de forma irregular a la costa de Almería.

Según la sentencia, a la que tuvo acceso Europa Press, el juez consideró al joven, sin antecedentes penales, culpable de un delito contra los derechos de los trabajadores extranjeros por el que le impuso la pena de dos años de prisión solicitada por el Ministerio Fiscal y con la que la defensa se mostró conforme.

Sobre las 08.45 horas del 29 de octubre de 2005, según los hechos probados, la Policía Local de Adra (Almería) sorprendió al acusado en una vereda estrecha del paraje abderitano de Fuentedesantilla, próximo al hostal 'Zapata', cuando se disponía a poner en marcha un turismo de su propiedad con otros cuatro ocupantes en su interior.

Al percatarse de la presencia policial, los cinco varones se dieron a la fuga, aunque los agentes lograron detenerlos y constataron que cuatro de ellos --todos salvo el conductor-- habían arribado al litoral en patera momentos antes junto a otras personas y que el acusado, hermano de uno de ellos, se había trasladado al paraje para recogerlos.

En un altre mitjà (alternatiu) el Colectivo por la Justicia y los Derechos de las Personas "Queda la Palabra" es fà ressò de l'opinió del col·lectiu DRARI que, al seu torn, es feu ressò de la notícia. El col·lectiu por la Justicia y los Derechos de las Personas "Queda la Palabra" explica:

Este año no vendrán los Reyes Magos:

Melchor: Muerto por asfixia al ser deportado en avión comercial, amordazado con cinta de embalar paquetes, con una gasa introducida en la boca y con una camisa de fuerza en aplicación del nuevo Protocolo de Seguridad elaborado por el gobierno español del PsoE.

Gaspar: Fue torturado durante casi cinco meses por el estado español en un hangar (antigua fábrica de pescado abandonada) en el puerto de Nuadibú ( Mauritania) al que fue llevado junto a los 23 trabajadores dignos que viajaban en el Marine I que se negaron a firmar la "repatriación voluntaria" y otros 346 trabajadores de distintas nacionalidades, forzados por el gobierno español del PsoE. Posteriormente fue recluido en el CIE (Centro de Internamiento de Extranjeros) de la misma ciudad mauritana, construido por militares españoles. Por último, fue trasladado al CETI (Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes) de Melilla, allí sufrió una agresión, por parte de algún miembro del personal de este centro, que le costó perder un ojo; a los pocos días misteriosamente desapareció , como ha pasado más de una vez con otros, sin que se investigue nada. Por cierto, parte del personal de este CETI de Melilla y algunos de sus familiares se han enriquecido sorprendentemente en estos últimos años .

Baltasar: Fugado el pasado 25 de Octubre junto a otros 35 inmigrantes. Recientemente ha sido condenado a dos años de prisión por un malnacido juez almeriense por recoger a su hermano y otros tres compatriotas, que habían llegado de forma irregular a la costa de Almería (entrar de forma irregular es una falta administrativa, no un delito). Según la sentencia, a la que tuvo acceso Europa Press, el juez lo consideró, aún sin tener antecedentes penales, culpable de un delito contra los derechos de los trabajadores extranjeros. Qué casualidad, esto de lo que le acusan, es precisamente el delito que ha cometido este descarado juez cumpliendo su indigno deber de aplicar una ley racista y no igulitaria para todas/os como es la inhumana "Ley de Extranjeria", contraria claramente a los Derechos Humanos . Suponemos que el juez no tiene hermanos, porque si los tuviera haría todo lo posible para salvarlos del mar o de las fuerzas represoras de un estado con gobernantes, y algunos jueces, con evidentes actitudes fascistas.

Tampoco vendrán sus pajes:

Radu, Adala y Ali (rumano, senegalés y marroquí), menores no acompañados repatriados sin garantías y que durante su estancia en centros españoles han sufrido malos tratos y alguno de ellos abusos sexuales por parte de los que dicen protegerlos, suponemos que por esto tienen tanta prisa para largarlos.

Todo esto que relatamos está basado en la realidad (en este caso vuelve a superar a la ficción), siendo verídico y comprobable con tan solo preguntar a los afectados que aún están vivos o a los compañeros de estos. Pedimos que en este país, mayoritariamente de hipócritas, se tome de una vez algo en serio y que la Fiscalía General del Estado cumpla su misión investigando de oficio la muerte y desaparición de los "Reyes Magos" (trabajadores migrantes sin voz sometidos por el propio estado español y que para nosotros son verdaderos héroes).

Sembla que la Fiscalia no pot investigar aquestes coses perquè té massa feina amb coses com les que li passen al Santi a qui l'Audiència Nacional ha citat a declarar per la suposada crema d'un dibuix del rei (ni la hisenda, ni el cotxe, ni res per l'estil, tan sols un simple dibuix). El Santi s'ha de presentar al Jutjat d'Instrucció núm. 4 de Tarragona (President Companys, 10) el proper 16 de gener a les 9,30 del matí. Hom ha convocat una concentració de suport davant el Jutjat.

Jo no soc massa monàrquic, ja ho sabeu, però veient com està el pati, faig meva la dita castellana i, per tant, "ni quito ni pongo rey". En qualsevol cas, si el dia 6, quan us lleveu, trobeu les sabates buides no us estranyeu. Els reis bons no vindran i els altres no deixen res, més aviat s'ho enduen.

De fet ja tenia final pel post però llegint els companys que denuncien el que he explicat prefereixo posar de final una frase seva:

Rompamos la ilógica del capitalismo con el sentimiento...
...sentir con los demás es compartir todo con ellas/ellos