Diferents mitjans de comunicació publicaven la notícia de la concentració de bisbes a Madrid, amb punts de vista diferents, clar.
Amb motiu d'aquest acte, el cardenal de Valencia, Agustín García-Gasco, va afirmar que "el laicismo radical" puede llevar "a la disolución de la democracia". "No respeta la Constitución y sólo conduce a la desesperanza por el camino del aborto, el divorcio exprés y las ideologías que pretenden manipular la educación de los jóvenes". El cardenal Antonio Cañizares, per la seva banda, deia: "La familia está siendo sacudida con legislaciones injustas e inicuas". I, Antonio María Rouco Varela, cardenal de Madrid, "El ordenamiento jurídico ha dado marcha atrás respecto a lo que la Declaración de Derechos Humanos reconocía: que la familia es el núcleo fundamental de la sociedad y tiene derecho a ser reconocida".
Uns dies abans i en previsió de la concentració, els bisbes de la "Subcomisión para la Familia y la Defensa de la Vida" van fer pública una nota en que, cel·lebraven la beatificació dels 498 "màrtirs" ("cristianos como nosotros, educados en familias cristianas como muchas de las nuestras, donde recibieron los valores fundamentales para su vida : la fe en Dios Padre, el seguimiento de Cristo y la fuerza del Espíritu para responder a las difíciles circunstancias del tiempo que vivieron. Como las familias de los mártires fueron capaces de educarles en la fe, también hoy las familias pueden, con la ayuda de Dios y con su testimonio de vida, educar cristianos cuya santidad ilumine el comienzo de este tercer milenio.").
"Vivimos inmersos en una sociedad compleja, donde no falta la propuesta de una cultura laica que quiere organizar la vida social como si Dios no existiera". "Las familias cristianas están llamadas a educar como ciudadanos del cielo a sus hijos. Para ello cuentan con la preciosa colaboración de la escuela católica . Los mártires son también un fruto excelente de la educación cristiana que recibieron. Su ejemplo puede ayudar hoy a las familias a educar en la fe a los hijos y transmitirles valores como el sacrificio, la renuncia, el dominio propio y el respeto, sin los cuales la convivencia familiar y social se deteriora gravemente. "
"Entre estas dificultades que las familias encuentran en su labor educativa está la imposición de una nueva formación moral mediante la Educación para la Ciudadanía. Las familias cristianas tienen que saber que en los centros educativos se va a dar, como cada vez es más manifiesto, una formación moral en franca contradicción con la fe cristiana".
"Para aclarar cualquier duda queremos recordar que «esta «Educación para la ciudadanía» de la LOE es inaceptable en la forma y el fondo: en la forma, porque impone legalmente a todos una antropología [es decir, una visión del hombre] que sólo algunos comparten y, en el fondo, porque sus contenidos son perjudiciales para el desarrollo integral de la persona» . Por ello, «los padres harán muy bien en defender con todos los medios legítimos a su alcance el derecho que les asiste de ser ellos quienes determinen la educación moral que desean para sus hijos» . Es más, sería una falta de solidaridad por parte de las familias que llevan a sus hijos a la escuela católica adoptar una postura «pasiva y acomodaticia» , justificándose en que sus hijos recibirían una formación moral conforme al ideario del centro, mientras un elevado número de alumnos queda indefenso ante la imposición de una ética laica."
El Punt d'ahir publicava una crònica que ens assabentava que dels nou bisbes o arquebisbes de Catalunya, tres van anar a Madrid: els bisbes de Tarrassa i Tortosa i l'arquebisbe de... Tarragona. L'arquebisbe de Tarragona, que l'any passat manifestava la seva preocupació pel fet que, en no pocs ambients de la societat, parlar de déu és "incomode" i, sobretot, "una gran injustícia amb Déu". L'arquebisbe, en unes declaracions a Europa Press atribuïa aquesta situació "al laïcisme i a la seva agressivitat contra la religió". Agressivitat que, segons ell, es manifesta en "suprimir les referències religioses a les escoles, la qual cosa serà una desgràcia personal i colectiva".
He dit en diferents ocasions el que penso de l'església o més ben dit de la jerarquia de l'església catòlica car, deixant de banda el fet que no comparteixo la seva fe, sento un profund respecte per persones com Pere Càsaldàliga o el missioner javerià Chema Caballero que treballa amb ex nens soldat a Sierra Leona. Respecte que no puc fer extensiu (pel que fa al que excedeix als mínims que mereix qualsevol ésser humà) a personatges com els bisbes espanyols o el seu "jefe" de Roma. Personatges que tenen més a veure amb l'antic testament que justifica l'esclavatge, la llei del talió, etc., amb la inquisició, amb els bisbes de la "croada" franquista enlloc del nou testament de l'amor i de la pobresa. El que no entenc és com, a sobre, són tan burros que, queixant-se com es queixen, de la falta de vocacions, del debilitament de la identitat cristiana, segueixen cercant els culpables fora de la seva barraqueta i no veuen que són ells mateixos i les seves postures els principals responsables de l'allunyament de bona part de la seva clientela.
Si no es volen casar amb altres bisbes, que no s'hi casin; si no volen avortar, que no avortin; si no volen portar els seus fills a centres públics d'ensenyament, que no els hi portin... Si no volen demanar perdó per l'actuació de l'església durant el franquisme que no el demanin, però, caram, que deixin d'atabalar-nos amb discursos mesquins, obsolets i antievangèlics.
Fa un parell de dies vaig rebre un comentari de Xavier Sabaté, el delegat de govern a Tarragona, a un post que vaig publicar. En el post desmentia que ell hagués presidit la col·locació de la primera pedra del centre parroquial de Torreforta, explicava perque hi era i acabava quixant-se que no sentia la meva veu parlant del greu problema que, diu, tenim amb la iglesia catòlica.
La meva resposta fou aquesta:
"Hola Xavier, lo de presidir l'acte no ho dic jo, ho deia la notícia d'El Punt. L'explicació que m'ofereixes en relació a la teva assistència als actes als quals t'inviten com a representant del Govern de Catalunya, inclosos els actes dels cristians o altres confessions, em sembla força correcta. Jo no sé que faria si em trobés en el cas. Per una banda, em consola pensar que és força improbable i, per altra, crec que amb determinades coses, com són les que tenen a veure amb la jeràrquia catòlica o les que em recorden massa allò de "las autoridades civiles i eclesiàsticas" intentaria desmarcar-me. De totes maneres tampoc tinc massa clar si el fet de representar la institució ha d'incloure coses com les que mostra la fotografia que mostra un regidor de l'Ajuntament posant terra sobre l'urna. Pel que fa a la segona part del teu comentari, m'he llegit el teu article i em sembla força interessant, crec que podria subscriure'l en la seva totalitat (excepte pel que fa a la sensació que cap dels dos creiem en aquesta església però tu, probablement, creus en quelcom més que jo). En el que ja no estem d'acord és en la crítica que em fas (de fet la fas en plural i no sé a qui et refereixes ja què el meu blog expressa les meves opinions) de no opinar sobre el greu problema que tenim, al dir pais suposo que et refereixes a Espanya i a Catalunya, amb l'església catòlica. Les coses que jo dic, probablement, se senten menys que les que dius tú però si et mires el blog podràs veure com aquest és un dels temes que he tractat més d'un cop: http://aixihopenso.blogspot.com/2008/01/blog-internautes-per-la-diversitat.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/12/manifiesto-red-por-la-diversidad.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/06/qui-sapunta-desapuntar-se.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/10/beatificaci-dels-mrtirs-del-segle-xx.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/09/any-jubilar.html a banda dels posts que he dedicat a l'agrupament escolta Alverna que es queda sense locals o a la declaració d'apostasia que vaig fer aquest estiu. L'escrit que vaig portar a l'arquebisbat el vaig reproduir en aquest post http://aixihopenso.blogspot.com/2007/08/b-ja-tinc-la-fe-de-baptisme-i-la.html"
Valgui aquest post com a resposta pública al Xavier Sabaté, car veig que en el seu blog no es poden penjar comentaris, al qual aprofito per dir que segueix sense agradar-me la "lluna de mel" que amb motiu de l'any jubilar manté l'Ajuntament de Tarragona amb l'arquebisbe Pujol, lluna de mel, per altra banda, que sembla mostrar que l'equip de govern municipal no acaba de coincidir amb ell en la "gravetat" de les relacions amb la jerarquia catòlica.
Be, volia fer un post curt però...
Uns dies abans i en previsió de la concentració, els bisbes de la "Subcomisión para la Familia y la Defensa de la Vida" van fer pública una nota en que, cel·lebraven la beatificació dels 498 "màrtirs" ("cristianos como nosotros, educados en familias cristianas como muchas de las nuestras, donde recibieron los valores fundamentales para su vida : la fe en Dios Padre, el seguimiento de Cristo y la fuerza del Espíritu para responder a las difíciles circunstancias del tiempo que vivieron. Como las familias de los mártires fueron capaces de educarles en la fe, también hoy las familias pueden, con la ayuda de Dios y con su testimonio de vida, educar cristianos cuya santidad ilumine el comienzo de este tercer milenio.").
"Vivimos inmersos en una sociedad compleja, donde no falta la propuesta de una cultura laica que quiere organizar la vida social como si Dios no existiera".
"Entre estas dificultades que las familias encuentran en su labor educativa está la imposición de una nueva formación moral mediante la Educación para la Ciudadanía. Las familias cristianas tienen que saber que en los centros educativos se va a dar, como cada vez es más manifiesto, una formación moral en franca contradicción con la fe cristiana".
"Para aclarar cualquier duda queremos recordar que «esta «Educación para la ciudadanía» de la LOE es inaceptable en la forma y el fondo: en la forma, porque impone legalmente a todos una antropología [es decir, una visión del hombre] que sólo algunos comparten y, en el fondo, porque sus contenidos son perjudiciales para el desarrollo integral de la persona» . Por ello, «los padres harán muy bien en defender con todos los medios legítimos a su alcance el derecho que les asiste de ser ellos quienes determinen la educación moral que desean para sus hijos» . Es más, sería una falta de solidaridad por parte de las familias que llevan a sus hijos a la escuela católica adoptar una postura «pasiva y acomodaticia» , justificándose en que sus hijos recibirían una formación moral conforme al ideario del centro, mientras un elevado número de alumnos queda indefenso ante la imposición de una ética laica."
El Punt d'ahir publicava una crònica que ens assabentava que dels nou bisbes o arquebisbes de Catalunya, tres van anar a Madrid: els bisbes de Tarrassa i Tortosa i l'arquebisbe de... Tarragona. L'arquebisbe de Tarragona, que l'any passat manifestava la seva preocupació pel fet que, en no pocs ambients de la societat, parlar de déu és "incomode" i, sobretot, "una gran injustícia amb Déu". L'arquebisbe, en unes declaracions a Europa Press atribuïa aquesta situació "al laïcisme i a la seva agressivitat contra la religió". Agressivitat que, segons ell, es manifesta en "suprimir les referències religioses a les escoles, la qual cosa serà una desgràcia personal i colectiva".
el seguici popular d'esquena a la Catedral amb motiu de la "recepció" a l'arribada de l'arquebisbe Pujol
Els diaris d'avui expliquen que, per primer cop, des del Concili Vaticà II el papa ha oficiat la missa d'esquena als fidels. Ja al juliol de l'any passat va decidir ampliar els usos del llatí en la litúrgia, desparegut des del Concili.He dit en diferents ocasions el que penso de l'església o més ben dit de la jerarquia de l'església catòlica car, deixant de banda el fet que no comparteixo la seva fe, sento un profund respecte per persones com Pere Càsaldàliga o el missioner javerià Chema Caballero que treballa amb ex nens soldat a Sierra Leona. Respecte que no puc fer extensiu (pel que fa al que excedeix als mínims que mereix qualsevol ésser humà) a personatges com els bisbes espanyols o el seu "jefe" de Roma. Personatges que tenen més a veure amb l'antic testament que justifica l'esclavatge, la llei del talió, etc., amb la inquisició, amb els bisbes de la "croada" franquista enlloc del nou testament de l'amor i de la pobresa. El que no entenc és com, a sobre, són tan burros que, queixant-se com es queixen, de la falta de vocacions, del debilitament de la identitat cristiana, segueixen cercant els culpables fora de la seva barraqueta i no veuen que són ells mateixos i les seves postures els principals responsables de l'allunyament de bona part de la seva clientela.
Si no es volen casar amb altres bisbes, que no s'hi casin; si no volen avortar, que no avortin; si no volen portar els seus fills a centres públics d'ensenyament, que no els hi portin... Si no volen demanar perdó per l'actuació de l'església durant el franquisme que no el demanin, però, caram, que deixin d'atabalar-nos amb discursos mesquins, obsolets i antievangèlics.
Fa un parell de dies vaig rebre un comentari de Xavier Sabaté, el delegat de govern a Tarragona, a un post que vaig publicar. En el post desmentia que ell hagués presidit la col·locació de la primera pedra del centre parroquial de Torreforta, explicava perque hi era i acabava quixant-se que no sentia la meva veu parlant del greu problema que, diu, tenim amb la iglesia catòlica.
La meva resposta fou aquesta:
"Hola Xavier, lo de presidir l'acte no ho dic jo, ho deia la notícia d'El Punt. L'explicació que m'ofereixes en relació a la teva assistència als actes als quals t'inviten com a representant del Govern de Catalunya, inclosos els actes dels cristians o altres confessions, em sembla força correcta. Jo no sé que faria si em trobés en el cas. Per una banda, em consola pensar que és força improbable i, per altra, crec que amb determinades coses, com són les que tenen a veure amb la jeràrquia catòlica o les que em recorden massa allò de "las autoridades civiles i eclesiàsticas" intentaria desmarcar-me. De totes maneres tampoc tinc massa clar si el fet de representar la institució ha d'incloure coses com les que mostra la fotografia que mostra un regidor de l'Ajuntament posant terra sobre l'urna. Pel que fa a la segona part del teu comentari, m'he llegit el teu article i em sembla força interessant, crec que podria subscriure'l en la seva totalitat (excepte pel que fa a la sensació que cap dels dos creiem en aquesta església però tu, probablement, creus en quelcom més que jo). En el que ja no estem d'acord és en la crítica que em fas (de fet la fas en plural i no sé a qui et refereixes ja què el meu blog expressa les meves opinions) de no opinar sobre el greu problema que tenim, al dir pais suposo que et refereixes a Espanya i a Catalunya, amb l'església catòlica. Les coses que jo dic, probablement, se senten menys que les que dius tú però si et mires el blog podràs veure com aquest és un dels temes que he tractat més d'un cop: http://aixihopenso.blogspot.com/2008/01/blog-internautes-per-la-diversitat.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/12/manifiesto-red-por-la-diversidad.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/06/qui-sapunta-desapuntar-se.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/10/beatificaci-dels-mrtirs-del-segle-xx.html http://aixihopenso.blogspot.com/2007/09/any-jubilar.html a banda dels posts que he dedicat a l'agrupament escolta Alverna que es queda sense locals o a la declaració d'apostasia que vaig fer aquest estiu. L'escrit que vaig portar a l'arquebisbat el vaig reproduir en aquest post http://aixihopenso.blogspot.com/2007/08/b-ja-tinc-la-fe-de-baptisme-i-la.html"
Valgui aquest post com a resposta pública al Xavier Sabaté, car veig que en el seu blog no es poden penjar comentaris, al qual aprofito per dir que segueix sense agradar-me la "lluna de mel" que amb motiu de l'any jubilar manté l'Ajuntament de Tarragona amb l'arquebisbe Pujol, lluna de mel, per altra banda, que sembla mostrar que l'equip de govern municipal no acaba de coincidir amb ell en la "gravetat" de les relacions amb la jerarquia catòlica.
Be, volia fer un post curt però...
9 comentaris:
Josep M. reflexionem:
L'alcalde Ballesteros va a misa cada diumenge.
Es prepara l'any jubilar
Els bisbes de Tarragona i Tortosa van a Madrid
Per Tarragona 2016 els teatres hauran de estar als pàrkings
A on anem Josep M. a on anem ?
PD dintre d'uns dies tinc preparat un post dels amos del bisbe Pujol
Déu n'hi dó el post, i si ara em deixo anar, escric un comentari el doble de llarg... ;)) és q el tema dóna de sí... Seriosament, penso que és necessari que hi siguin, com també és necessari que hi hagi la mala herba al camp. Tots tenim la nostra funció i una missió, encara que sigui vegetar. Amb el conflicte, ben entès, creixem. No hi ha nit sense dia.
Sóc dels que penso que no hi ha motius perquè l'església catalana sigui diferent de l'església española. Tots els eclesiàstics i totes les eclesiàstiques, progres o carques, són, abans que progres o carques, eclesiàstics i eclesiàstiques. El seu vot d'obediència és primer que qualsevol cosa. Que alguns capellans progres han estat víctimes de dictadures o capdavanters en moviments de solidaritat? Ni un pam més ni un pam menys que les persones laiques. Amb una diferència: quan l'inspector del seu déu, el papa, els diu el que pertoca, posen en quarantena el progressisme i la solidaritat, perquè primer són capellans que cap altra cosa. Els eclesiàstics són això per sobre de tot: n'hi ha prou com han callat i plegat veles els capellans de la teoria de l'alliberament, pel vot d'obediència.
Mai hem d'oblidar d'on va arribar l'actual Arquebisbe de Tarragona. La seva procedencia i el seu currículum, diuen moltes coses.
Te la ma... espero el teu post ;-) Ah! i no oblidis que nosaltres també podem fer alguna mena d'any :-)
Sigorgik, d`acord amb la referència al conflicte. Jo, per una banda, m'escurço i per l'altra creixo :-)
Tens raó, jo mateix, pero la teoria de l'alliberament té el seu mèrit i si han callat no és només per obediència. San Carlos Borromeo segueix funcionant.
I tant que diuen, Oscar. >>Igual que diuen del Benet XVI
Sí, ja he llegit al diari això de la xerrada que hi havia a Tarragona de l'anglès que va estar presoner a Guantánamo. Per qüestions de feina m'anava malament anar-hi. Si hagués sigut a una altra hora o dia hi hauria tret el cap.
Com deia l'Oscar "habemus Carcas", que es pot pensar d'uns homes que porten una braguera des de el coll fins als peus.
Cap problema en que es manifestin... però el problema rau en per quin motiu es manifesten, i en quin període (pre-electoral) ho fan.
Ara no recordo quants bisbes van encapçalar les manifestacions contra la guerra d'Irak?
Jo tampoc ho recordo ;-) però podríem comptar els que desfilaran aquest cap de setmana a la inauguració de l'any jubilar :-(
Publica un comentari a l'entrada