diumenge, 13 de gener de 2008

Wittgenstein i els joves

Ahir a la tarda, al Casal Sageta de Foc, hi va haver una xerrada sobre Ludwig Wittgenstein, a càrrec d'Aleix Ortí. Després, es projectava la pel·lícula Wittgenstein.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29. d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

En el seu pensament filosòfic es distingeixen clarament (vaja, això diuen els qui l'han llegit :-)) dues etapes: la que correspon a la redacció de Tractatus Logico-philosophicus i la que s’inicia a partir de 1929 i culmina amb la redacció de la seva obra més important, Investigacions filosòfiques (cap de les obres d’aquest segon període es va publicar en vida de Wittgenstein); ambdues tenen la seva corresponent influència posterior, sobre el Cercle de Viena la primera i sobre la filosofia analítica la segona.

El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.

Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'autèntic significat dels mots està en el seu ús (un corrent proper a la pragmàtica) i tota comunicació és, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perquè pugui ser entés pel receptor. Els filòsofs porten segles buscant l'essència de les paraules, suposant que aquesta existeix, però ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals.

La pel·lícula sobre Wittgenstein és del cineasta Dérek Jarman i està produïda per Tariq Alí.

A la pel·lícula hi ha alguns moments que recordo. En un Wittgenstein fa un seminari i pregunta als seus alumnes si podrien entendre un lleó. Hi ha diferents respostes i el filòsof conclou en que no l'entendrien, encara que el lleó pogués parlar, perquè el llenguatge no seria, tan sols, un conjunt de pràctiques apreses sinó, també, la prolongació refinada d'un conjunt de conductes prelingüístiques -concebudes com a prototipus de formes de pensar- que són en part comuns a l'especie (un gat no sap que existeix la rata però quan apareix se la menja). Aquesta escena em va fer pensar en una frase que atribuïa a Tariq Alí (confonent-lo amb Tariq Ramadan) que deia quelcom semblant, referit a la visió que tenen determinats occidentals envers els musulmans, a "com em pots odiar si no em coneixes?". Com podeu veure, res a veure ;-)

A les escenes finals, quan mor el filòsof, un marcià que apareix a la pel·lícula (W. parlant del que he comentat abans utilitza també l'exemple d'ensenyar el joc d'escacs a un marcià) explica, a manera de conte, quelcom molt semblant al que un dels guionistes (Terry Eagleton) deia de Wittgenstein: "quelcom en ell delatava la nostàlgia del gel, on tot és radiant, absolut i inexorable. I, malgrat que es complaia en la idea d'una superfície ruda (en el gel no es pot caminar perquè rellisques) no podia decidir-se a viure-hi. Naufragava, així, entre el gel i la terra i no trobava repòs enlloc i en això radicava la causa de la seva pena".

De totes maneres no volia parlar d'aquest bon home sinó de la sorpresa de veure que el Casal era ple de gom a gom. Algunes persones granadetes (els pares de l'Aleix, per exemple) però força gent jove. Altres actes, molt interessants, també, han aplegat força menys gent la qual cosa em fa pensar, per una banda, en l'interès per la filosofia i, per altra, en la cantinel·la típica (i tòpica) de què els joves no fan més que beure i estar de farra. Aquest seria un exemple de la falsedat d'aquest plantejament. Enhorabona!

5 comentaris:

zel ha dit...

Faria falta tota una munió d'actes que ens relacionessin amb la filosofia i el pensament, per entendre realment el fet comunicatiu i tot allò que hi ha aportat el pragmatisme, mal conceptualitzat i mal emprat quan se'n parla referent als missatges polítics, que en fan ús de manera restrictiva. Quan tots siguem realment culturitzats a nivel d'humanitats potser el món serà diferent. Petons, Josep Ma.

Tondo Rotondo ha dit...

Tot i sonar-me el nom desconeixia aquest pensador, gràcies èr acostar-nos a ell d'una forma tant complerta i treballada.

Oscar Ramírez ha dit...

Molt bon post. El cert és que encara ens mirem la filosofia com si es tractés d'una ciencia paranormal o, encara pitjor, la germana de la psicología o la psiquiatria.

Josep Maria Yago ha dit...

esperem-ho Roser.

a mi em passava el mateix, Tondo.

De totes maneres l'assistència a l'acte d'ahir fa il·lusió, Oscar.

bloggerxero ha dit...

hola a todos los lectores y al dueño del site, me interesaron mucho los articulos y quisiera extender una invitacion para intercambiar enlaces con tu web, somos un equipo y actualmente tenemos dos proyectos para publicitar blogs, aumenter tu pagerank y obtener de esta manera mas visitas y mas trafico, asi que te invito a leerlos y a participar de alguno o de los dos, un gran saludo y desde ya muchas gracias por leer el mensaje!

bloggerxero te ayuda a aumentar tu pagerank y ganar miles de visitas!

Directorio bloggero, enlaza tu blog!
exitos en este 2008! lleno de bendiciones y gracias por todo de antemano!